Aliàsing: diferència entre les revisions

En la indústria i en els laboratoris preocupa l'efecte d'aliàsing vinculat a les tensions del corrent elèctric, sobretot a l'hora de tractar els pics de tensió. Avui dia l'instrumental que fem servir és molt susceptible a aquestes anomalies elèctriques i cal fer un processament d'aquest senyal per tal d'evitar i corregir els problemes que pugui ocasionar. Com que les anomalies elèctriques es produeixen en un espai temporal realment breu, el criteri de Nyquist, que determina el mostreig a ''2·fmax'', és insuficient. D'aquesta manera, els actuals sistemes anti-aliàsing treballen amb freqüències de mostreig que poden arribar fins als gigahertz per a poder estudiar, analitzar i reparar senyals analògics anòmals de freqüències baixes (el senyal de corrent AC treballa normalment al voltant dels 50  Hz). I així i tot és insuficient.

Els efectes qualitatius de l'aliàsing es poden escoltar en el fitxer d'àudio de la dreta. S'escolten sis [[ona de serra|ones de serra]], amb les dues primeres ones de serra que tenen una [[freqüència]] de 440  Hz (A4), les dues següents amb freqüències fonamentals de 880  Hz (A5), i les dues últimes de 1760  Hz (A6). Les ones alternen entre les que no tenen aliàsing i les que sí, el mostreig és de 22,05 kHz.

La distorsió de l'aliàsing en les freqüències més baixes és cada vegada més evident amb majors [[freqüència fonamental|freqüències fonamentals]], i mentre que ona de serra segueix sent clara en 1760  Hz, l'ona amb aliàsing es degrada i dur un brunzit audible en les freqüències inferiors als fonamentals. Tingueu en compte que l'arxiu d'àudio ha estat codificat usant el còdec [[Vorbis]], i com a tal, l'àudio està una mica degradat.