Revisió del 19:55, 21 juny 2021 modifica Willy31igd (discussió \| contribucions) Autopatrullats 15.283 edits m trec </br> Etiqueta: editor de codi 2017 ← Edició anterior		Revisió del 04:58, 23 des 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.566 edits m Format Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 6: L'estiueig com a fenomen social va ser un costum que es va estendre entre les classes benestants de les zones urbanes de Catalunya, generalment de [[Barcelona]], a partir de finals del {{segle\|XIX}}, especialment després de la [[Revolució Industrial\|Revolució Industria]]<nowiki/>l, i principis del {{segle\|XX}}. Aquest fenomen va incloure la construcció o reforma integral de cases amb jardí en entorns rurals -cases senyorials, segones residències o torres d'estiueig-, per part de la burgesia industrial recentment apareguda. Aquestes famílies van escollir certs indrets de la costa, com [[Vilassar de Mar]] i [[Sitges]], i també de certs indrets de l'interior de les terres catalanes com [[Cardedeu]], [[la Garriga]] o [[Cerdanyola del Vallès\|Cerdanyola]] i [[l'Ametlla del Vallès]], al [[Vallès]],<ref>{{Ref-web \|url=http://www.iesacumella.cat/m1/Historia/historia.htm \|títol=El Vallès Oriental - Història \|consulta=2009-11-20 \|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120204232603/http://www.iesacumella.cat/m1/Historia/historia.htm \|arxiudata=2012-02-04 }}</ref> aprofitant la tranquil·litat, els aires saludables i fins i tot les [[Font termal\|aigües termals]] de les comarques allunyades de Barcelona, ciutat en aquell moment plena de fàbriques i focus de diferents epidèmies.<ref name=:0>{{Ref-publicació\|article=Guia del Modernisme al Vallès Oriental\|publicació=Guia del Modernisme al Vallès Oriental\|url=http://visitgranollers.com/wp-content/uploads/sites/4/2014/02/GuiaModernisme-Granollers-CAT-M.pdf\|autor=Consell Comarcal del Vallès Oriental}} {{Webarchive\|url=https://web.archive.org/web/20170805064226/http://visitgranollers.com/wp-content/uploads/sites/4/2014/02/GuiaModernisme-Granollers-CAT-M.pdf \|date=2017-08-05 }}</ref> Aquestes cases, generalment d'estil [[modernista]], sovint eren molt grans.<ref>[http://ca.costabrava.org/suggestions/detail.aspx?t=modernisme-arran-de-mar&com=UwB1AGcAZwBlAHMAdABpAG8AbgBJAEQAXAAyADAAMABcAA== Modernisme Arran De Mar - Costa Brava Pirineu de Girona]</ref> Les famílies d'estiuejants, mentre romanien a la torre d'estiueig, feien vida social als casinos, a les places i passejos dels pobles i als salons i jardins de les seves segones residències.<ref name=:0/> == Conseqüències de l'estiueig == La presència de la colònia d'estiuejants va contribuir a la modernització de les vil·les properes a Barcelona, que ràpidament van poder comptar amb serveis com l'aigua corrent, l'electricitat o el servei de clavegueram. També va contribuir al desenvolupament econòmic de molts pobles rurals i de pescadors, afavorint el comerç local, les vies de comunicació amb les zones urbanes, la millora de serveis com fondes i balnearis, i donant un fort impuls a la construcció i el creixement urbanístic, fins al punt que alguns dels nuclis urbans van haver de dissenyar plans d'eixample per absorbir la demanda creixent de terrenys per a construir-hi torres de vacances.<ref>{{Ref-web \|url=http://www.rutadelmodernisme.com/PopUpLocal.aspx?IdLocal=121&Idioma=ca \|títol=Ruta del modernisme \|consulta=2009-11-20 \|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160303173850/http://www.rutadelmodernisme.com/PopUpLocal.aspx?IdLocal=121&Idioma=ca \|arxiudata=2016-03-03 }}</ref><ref name=:0/> Tot i que la influència de la colònia estiuejant va ser gran, les relacions socials entre estiuejants i nadius van ser generalment classistes i els estiuejants mantenien les distàncies amb la població local, tant com era possible. Amb el pas del temps, a mesura que les carreteres es varen millorar i els vehicles de tracció animal varen ser substituïts per vehicles de motor, les cases d'estiueig es varen allunyar de les zones urbanes. Algunes d'aquestes cases eren antigues cases de pescadors o de pagesos reformades. Línia 28: * [http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/52802-la-revista-lgavarresr-inclou-un-dossier-sobre-lestiueig.html El Punt - La revista «Gavarres» inclou un dossier sobre l'estiueig] * [http://www.naciodigital.cat/vallesoriental/noticia/10704/cardedeu/reviu/final/estiueig/segle/xix VallèsOriental.com - Cardedeu reviu el final de l'estiueig del segle XIX] * [http://www.artsilletres.org/materials/materials004.htm L'estiueig a Caldes segons Lluis Grau] {{Webarchive\|url=https://web.archive.org/web/20081205022914/http://artsilletres.org/materials/materials004.htm \|date=2008-12-05 }} * [http://www.casadelaparaula.cat/pdf/EstiueigStaColoma.pdf L'estiueig a Santa Coloma de Farners] {{Webarchive\|url=https://web.archive.org/web/20101002144951/http://www.casadelaparaula.cat/pdf/EstiueigStaColoma.pdf \|date=2010-10-02 }} {{Autoritat}}

Estiueig: diferència entre les revisions