Estiueig: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m trec </br> Etiqueta: editor de codi 2017 |
m Format |
||
Línia 6:
L'estiueig com a fenomen social va ser un costum que es va estendre entre les classes benestants de les zones urbanes de Catalunya, generalment de [[Barcelona]], a partir de finals del {{segle|XIX}}, especialment després de la [[Revolució Industrial|Revolució Industria]]<nowiki/>l, i principis del {{segle|XX}}.
Aquest fenomen va incloure la construcció o reforma integral de cases amb jardí en entorns rurals -cases senyorials, segones residències o torres d'estiueig-, per part de la burgesia industrial recentment apareguda. Aquestes famílies van escollir certs indrets de la costa, com [[Vilassar de Mar]] i [[Sitges]], i també de certs indrets de l'interior de les terres catalanes com [[Cardedeu]], [[la Garriga]] o [[Cerdanyola del Vallès|Cerdanyola]] i [[l'Ametlla del Vallès]], al [[Vallès]],<ref>{{Ref-web |url=http://www.iesacumella.cat/m1/Historia/historia.htm |títol=El Vallès Oriental - Història |consulta=2009-11-20 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120204232603/http://www.iesacumella.cat/m1/Historia/historia.htm |arxiudata=2012-02-04
Les famílies d'estiuejants, mentre romanien a la torre d'estiueig, feien vida social als casinos, a les places i passejos dels pobles i als salons i jardins de les seves segones residències.<ref name=:0/>
== Conseqüències de l'estiueig ==
La presència de la colònia d'estiuejants va contribuir a la modernització de les vil·les properes a Barcelona, que ràpidament van poder comptar amb serveis com l'aigua corrent, l'electricitat o el servei de clavegueram. També va contribuir al desenvolupament econòmic de molts pobles rurals i de pescadors, afavorint el comerç local, les vies de comunicació amb les zones urbanes, la millora de serveis com fondes i balnearis, i donant un fort impuls a la construcció i el creixement urbanístic, fins al punt que alguns dels nuclis urbans van haver de dissenyar plans d'eixample per absorbir la demanda creixent de terrenys per a construir-hi torres de vacances.<ref>{{Ref-web |url=http://www.rutadelmodernisme.com/PopUpLocal.aspx?IdLocal=121&Idioma=ca |títol=Ruta del modernisme |consulta=2009-11-20 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160303173850/http://www.rutadelmodernisme.com/PopUpLocal.aspx?IdLocal=121&Idioma=ca |arxiudata=2016-03-03
Amb el pas del temps, a mesura que les carreteres es varen millorar i els vehicles de tracció animal varen ser substituïts per vehicles de motor, les cases d'estiueig es varen allunyar de les zones urbanes. Algunes d'aquestes cases eren antigues cases de pescadors o de pagesos reformades.
Línia 28:
* [http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/52802-la-revista-lgavarresr-inclou-un-dossier-sobre-lestiueig.html El Punt - La revista «Gavarres» inclou un dossier sobre l'estiueig]
* [http://www.naciodigital.cat/vallesoriental/noticia/10704/cardedeu/reviu/final/estiueig/segle/xix VallèsOriental.com - Cardedeu reviu el final de l'estiueig del segle XIX]
* [http://www.artsilletres.org/materials/materials004.htm L'estiueig a Caldes segons Lluis Grau] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081205022914/http://artsilletres.org/materials/materials004.htm |date=2008-12-05
* [http://www.casadelaparaula.cat/pdf/EstiueigStaColoma.pdf L'estiueig a Santa Coloma de Farners] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101002144951/http://www.casadelaparaula.cat/pdf/EstiueigStaColoma.pdf |date=2010-10-02
{{Autoritat}}
|