'''Merv, Merw''' o '''Marw al-Rudh''' ({{Lang-fa|مرورودمرورود|tr=}} o {{Lang|fa|مروروذمروروذ|tr=Marw-Rudh}}; {{Lang-ar|مَرْو الرُّوذ|tr=Marw ar-Rūḏ}}, ‘Marw del Riu’) també '''Petita Merv''' ({{Lang-fa|مرو کوچککوچک|tr=Marw-i Küčik}}; {{Lang-ar|مرو الصغرى|tr=Marw aṣ-Ṣuḡrà}}) fou una antiga ciutat a la riba del [[Murghab]], al [[Gran Khorasan]], al lloc on el riu abandona les muntanyes del [[Gharčistan]] ([[Ghardjistan]]) i entren a l'[[estepa (geografia)|estepa]], pròximes a l'actual població de [[Bala Murghab]] a l'[[Afganistan]], capital del [[districte de Murghab]] i de la [[província de Badghis]] a l'[[Afganistan]]. Existia abans de l'[[islam]] amb el nom de '''Mavirot''' (en [[armeni]] ''Mrot'') i hauria estat fundada per [[Bahram V]] (420–438). El [[553]] s'hi esmenta un bisbe nestorià. El [[652]] el governador sassànida local, Badham, es va convertir en vassall dels àrabs. Vers el [[776]] (govern de Humayd ibn Kutayba al-Tai (768-776) i Abu Awn Abd al-Malik ibn Yazid (776-777) Talakan i [[Guzgan]] estaven en mans del rebel [[kharigita]] [[Yusuf al-Barm al-Thakafi]]. Al segle X la regió era considerada pròspera i hi havia una gran mesquita i un mercat cobert. Segons [[al-Mukaddasi]] al seu temps (vers [[980]]) encara depenia de la dinastia local dels [[shirs]] de Gharčistan, que hauria dominat la regió fins a la desaparició de la dinastia al primer quart del {{segle|XIV}}. La dinastia fou vassalla dels [[seljúcides]] i [[Malik Shah I]] va fortificar la ciutat propera de [[Pandj-dih]] i [[Sandjar]] va construir les muralles de la ciutat. Els [[gúrides]] ([[Ghiyath al-Din Muhammad]]) van disputar la influència al Ghardjistan amb els [[khwarizmshahs]] ([[Sultan Shah]]); el [[1220]] va caure en mans dels mongols però no consta que fos destruïda com moltes altres ciutats, si bé la raó per la qual es va escapar a la destrucció és desconeguda. S'esmenten reis del Ghardjistan fins al [[1315]], i la ciutat apareix abandonada i en ruïnes al final del segle.
