Nebka: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució automàtica de text (- mai mes + mai més , - sí mateix + si mateix, -<li> +#, -</li> + , - nomes + només , - una web + un web , -<p> +</br>, - sultans + soldans , - sultanat + soldanat, -, doncs +, car , - fixe + fix , - se |
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al |
||
Línia 1:
El [[faraó]] '''Nebka''' de la [[III Dinastia]] ([[llista d'Abidos]], [[Papir de Torí]]) ha estat identificat per Swelim com el faraó amb nom d'Horus '''Khaba'''. La identificació és discutida.
Generalment el nom de '''Nebka''' s’associava a [[Sanakht]] per l’opinió de Lauer i Petrie, avui en discussió per nous descobriments. Nebka podria ser el nom ''Nesut-bit'' de Sanakht (Sanakht nom d'''Horus'') que seria un germà de [[Djoser]] que el va precedir en el tron; sembla que no s’ha d’associar amb [[Nebkara]] que seria de 50 anys més tard. Nebka precedeix a Djoser al [[Papir de Torí]] i se li dona un regnat de 19 anys. La [[Pedra de Palerm]], fragmentada, sembla que li dona només 17 anys 2 mesos i 23 dies; [[Manethó]] li don 28 anys però no
'''Nebka''' ('''Khaba'''?) es coneix per les restes arqueològiques La més antiga evidència és la inscripció del nom a la mastaba de Saqqara Q 3345-3346; segueixen les d'Abusir, un cartutx ara al Museu de Berlín i un cartutx al Museu de Leipzig, i una menció a una tomba nomenant un sacerdot del temple funerari de Nebka, que seria el temple proper de Niuserra. Apareix el nom dèbilment a uns taps de gerra trobats per Quibell a la tomba S2322 de Saqqara, però no
'''Khaba''' es conegut per les troballes de Arkell publicades el 1956 i 1958: unes copes i bols amb el segell Horus de Khaba. No se sap ben be d'on procedien, algunes eren de la tomba de Z 500 al nord de la piràmide de Zawiyet al-Aryan i altres les havia trobat Reisner també la zona de la piràmide. A Zawiet hi ha tombes de les dinasties 1, 2, 3 i 18 i algunes de predinàstiques. Foren les últimes inscripcions en pedra, car després les gerres i objectes de pedra jo no es van gravar (la costum va desaparèixer de fet en temps de [[Khasekhemui]]) fins que es va tornar a fer amb Snefru. La capa de piràmide de Zawiyet al-Aryan s’atribueix al rei Khaba però Swelim atribueix aquesta a Neferka. La piràmide hauria tingut cinc esglaons però no es va acabar.
A part del esmentat s’han trobat segells o impressions amb el nom '''Khaba''' a [[Hieracòmpolis]] i algun altra lloc ([[Naqada]]). Als escarabats i cilindres de Petrie s’hi troba una nom reial llegit com Irt Djed.f que podria ser Khaba; també dos bols amb el nom Horus Khaba del complex de [[Sahura]] a [[Abusir al-Melek|Abusir]] i de la necròpolis de [[Naga ed-Deir]]. Finalment s’ha trobat un segell del rei a [[Elefantina]]. En total, entre les troballes a cinc punts diferents, el seu nom
No se sap res del seu regnat més que una referència de Manethó que ens diu que en el seu temps hi va haver una revolta dels libis. Tradicionalment se’l va considerar fill de [[Khasekhemui]], però avui dia això és molt dubtós. L’origen de la dinastia no obstant si que s’ha de buscar a la II. El canvi dinàstic, més que un trencament genealògic seria un canvi de capital, de [[Tinis (Egipte)|Tinis]] o Abidos a [[Memfis]] després de la reunificació. Els experts s’inclinen a pensar que fou Khasekhemui qui va fer construir el cementiri de [[Gisr al-Mudir]] a Saqqara, però ell encara fou enterrat a Abidos; la seva dona Nimaathapi fou enterrada a Bet Khallaf prop d'Abidos (un altra es creu que és a [[Helwan]]), i es pensava pel seu títol de "mare dels fills del rei" que fou la mare del primer faraó.
|