Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al |
||
Línia 5:
La seva primera tasca fou recuperar el Sistan oriental amb [[Bust]] i Rukkadj o [[Zamindawar]], on un cap ''ayyar'', Abd Allah ben Ahmad, que havia tingut el poder entre octubre del [[922]] i maig del [[923]], s'havia retirat i s'havia fet fort; ho va aconseguir en poc temps i va consolidar el seu poder sent reconegut en tota la regió.
El [[929]] aprofitant la deposició i restauració del califa [[al-Muktadir]], va enviar a [[Kirman]] un exèrcit dirigit pel seu esclau Muhammad ibn Yakub al-Razdani, on va recollir una bona quantitat de taxes. No gaire després el antic emir saffàrida de Sistan Abu Hafs Amr ibn Yakub ibn Muhammad (911-913) va retornar al país des de [[Bagdad]] on estava exiliat segurament enviat pel califa per crear discòrdia dins del Sistan, però Abu Hafs va tenir una bona rebuda i no va presentar problemes. Bust, en posició perifèrica, era centre d'oposició permanent i el [[931]] s'hi van revoltar un grup de turcs dirigits per Karategin al-Isfidjabi amb el suport de dos líders locals, Ba Yazid Banaki i Ba Zakariya Zayduy. Ahmad hi va anar el [[932]] i va derrotar
Va protegir la cultura i va mantenir bones relacions amb la cort [[samànida]]. Cap a la part final del seu regnat el comandant en cap de l'exèrcit Abu l-Fath, va adquirir un poder immens; va reprimir la lluita de faccions a Uq ([[952]]/[[953]]), però després es va revoltar a Jarvardkān i Baskar en favor d'Abu l-Abbas, fill de l'antic emir Ṭahir ibn Muhammad ibn Amr (900-09) que tenia molts partidaris ja que era descendent directe d'Amr ibn al-Layth. Finalment la revolta fou dominada pel general Razdani amb el suport dels turcs de Bust. Llavors fou Razdani el que va conspirar el [[963]] amb els líders de la guàrdia d'esclaus del emir, i amb Abu l-Abbas ibn Tahir, i va assassinar a Ahmad (abril del [[963]]). Va seguir un període de desordres però finalment el fill del mort, Abu Ahmad Khalaf va aconseguir imposar-se i va iniciar un llarg regnat (fins que es va establir la sobirania gaznèvida el [[1003]]).
| |||