Pied-noir: diferència entre les revisions

Es calcula que més del 50% dels europeus d'Algèria no eren d'origen francès, i molts d'ells procedien de diverses parts dels [[Països Catalans]], fonamentalment de les comarques litorals de la [[La Marina|Marina]] i l'[[Alacantí]] i de l'illa de [[Menorca]], a més dels habitants de la [[Catalunya del Nord]].<ref name=peus/> En menor quantitat, provenien de la costa de [[Múrcia]] i [[Almeria]], d'[[Itàlia]] i de la resta d'Europa.<ref name=peus/> Malgrat la naturalització i la progressiva assimilació, van mantenir la [[català|llengua catalana]] anomenada [[patuet]], amb influències àrabs i amb [[ortografia francesa]].<ref name=peus/> Actualment, al [[Rosselló]] i a la [[La Marina|Marina]] i l'[[Alacantí]] es poden trobar nuclis importants d'antics colons francesos provinents d'[[Algèria]], arribats a [[Europa]] després de la [[Guerra d'Algèria|Guerra de la Independència]] que acabà en la [[independència]] del país el 1962.<ref name=peus/> La influència algeriana és present també en el costum d'algunes famílies valencianes del sud de preparar [[cuscús]], plat típicament [[magrib]]í, i l'ús de paraules franceses dins del [[valencià meridional]] i [[valencià alacantí]], sobretot a la costa, com ara ''xapó'', ''malló'', etc.<ref name=peus/> També són testimoni de la relació valenciana amb Algèria ja abans de la colonització francesa, paraules com [[Sindriera|meló d'alger]] (síndria).<ref>{{Ref-web|url=https://red.levante-emv.com/joseplacreu/2020/07/13/el-melo-dalger-un-emblema-de-la-globalitzacio/|títol=El meló d’alger, un emblema de la globalització|llengua=català|data=13 de juliol de 2020}}</ref>