Jaroslav Vrchlický: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Jaroslav Vrchlický''' ([[Louny]], [[Bohèmia]], [[17 de febrer]] de [[1853]] - [[Domažlice]], [[9 de setembre]] de [[1912]]) va ser un del més grans [[poetes]] lírics txecs. Va néixer '''Emil Bohuslav Frída''', i Vrchlický era un [[pseudònim]].
Linha 9 ⟶ 8:
Els èxits literaris de Frida li van valer altes distincions. Ja en 1882 se li va nomenar corresponsa del ''Fowarzystwo Literacko historyczne (Foment Polonès de la Literatura i Història)'' de París. El 1890, en fundar-se l'Acadèmia Txeca, l'emperador el va nomenar membre efectiu; com a secretari de la quarta classe d'aquesta institució (secció de literatura i art), Frida va dirigir la Biblioteca de la poesia mundial ''(Sbornik Svetove Poesie)''. El mateix any se li va conferir el títol de corresponsal de la ''Accademia Peloritana'', a Messina, i el de membre honorari de la ''Accademia di Scienze, Lettere et Arti'', a Pàdua. El 1892 se li va atorgar la mateixa distinció per ''Le Felibrige'', a Marsella. El 1893 se'l va nomenar fill adoptiu de la ciutat de Praga, l'exemple del qual van seguir nombroses poblacions de<ref name="Jaroslav, I">Enciclopèdia Espasa v. 69, pàg. 1231, (ISBN 84-239-4569-3)</ref> Bohèmia. Per mediació de la ''Umelecka Beseda'' (Ateneu Txec), a la qual va pertànyer com a membre honorari des de 1891, va rebre llavors un entusiasta homenatge dels literats txecs. És gairebé impossible enumerar les entitats i societats txeques que el van anomenar membre. El 1895 li va remetre el seu diploma l'Ateneu polonès ''Czytelnia Akademicka'' i el 1897 el Consell del Museu Nacional Polonès a Rapperswyl. El 1898, el govern austríac li va lliurar la insígnia honorífica per mèrits d'art i ciències, i el 1901, juntament amb el compositor [[Antonín Dvořák]], Frida va entrar, com a membre vitalici, a la cambra dels Lords. En aquest càrrec va pronunciar, el 1906, un discurs a favor del vot universal.<ref name="Jaroslav, II">Enciclopèdia Espasa v. 69, pàg. 1232, (ISBN 84-239-4569-3)</ref>
El 1905, ''A. Kisfaludy Tarsasag'' (Societat Literària de Kisfaludy), de Budapest, el va nomenar el seu corresponsal; el mateix any el ''Ognisko Polskie'' (Circle Polonès de Praga) li va lliurar el diploma de membre honorari. El 1906 la República Francesa el va nomenar ''Officier de l'Instruction Publique''. El 1908, l'activitat incansable del poeta va patir un cop fort, per una greu malaltia orgànica que el va abocar al trastorn mental. L'estada de Frida a la riba del mar Adriàtic i al sanatori de Stupčice, a Bohèmia, no va arribar a posar remei al mal, i el poeta va viure els últims anys a Domažlice en el més lamentable estat d'ànim. El seu enterrament va ser una manifestació de dol nacional, donant-li sepultura al cementiri de Vyšehrad, al mausoleu ''Slavin'' destinat als homes cèlebres de Bohèmia.<ref name="Jaroslav, II">Enciclopèdia Espasa v. 69, pàg. 1232, (ISBN 84-239-4569-3)</ref>
També va escriure poesia èpica, teatre, prosa i assajos literaris i va traduir àmpliament de diverses llengües, introduint p. ex. [[Dante Alighieri|Dante]], [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]], [[Percy Bysshe Shelley|Shelley]], [[Charles Pierre Baudelaire|Baudelaire]], [[Edgar Allan Poe|Poe]], i [[Walt Whitman|Whitman]] a [[Literatura txeca|la literatura txeca.]] Va ser una de les veus principals de la revista Lumír des de 1851.
Línia 37:
[[Categoria:Doctors honoris causa]]
[[Categoria:Morts a la República Txeca]]
| |||