Experiment de Stern-Gerlach: diferència entre les revisions

A [[mecànica quàntica]], l’''' experiment de Stern–Gerlach''', que rep el nom dels seus creadors [[Otto Stern]] i [[Walther Gerlach]], és un cèlebre experiment (dut a terme el 1922) que [[deflexió|deflectava]] [[Partícules elementals|partícules]] en caps magnètics inhomogenis, emprat sovint per il•lustraril·lustrar els principis bàsics de la mecànica quàntica. Aquest experiment prova que electrons i àtoms tenen propietats intrínsecament quàntiques, i com, en mecànica quàntica, la [[mesura]] afecta el sistema que es vol mesurar.

Si la partícula viatja en un camp magnètic homogeni, les forces exercides als extrems oposats del dipol es cancel•lencancel·len mútuament i el moviment de la partícula queda inalterat. Si l’experiment es fa amb electrons, s’empra un camp elèctric de magnitud adequada i orientat perpendicularment al camí de la partícula carregada per compensar la tendència de la partícules carregades de girar en passar per camps magnètics (vegeu [[moviment de ciclotró]]), i el fet que els electrons tenen càrrega pot ser ignorat. L’experiment de Stern–Gerlach es pot fer emprant partícules elèctricament neutres arribant a les mateixes conclusions donat que està dissenyat per provar només el moment angular i no cap fenomen electrostàtic.

*Als anys trenta, emprant versions posteriors de l’aparell de S–G, [[Isidor Rabi]] i altres van provar que, emprant camps magnètics variables en el temps, es pot forçar el canvi d’estat del moment magnètic. Les sèries d’experiments van culminar el 1937 en descobrir que les transicions entre estats podien ser induïdes mitjançant camps variables amb el temps o [[camps de radiofreqüència]]. L’anomenada '''oscil•lacióoscil·lació de Rabi''' és el fenomen que hi ha darrera les màquines d’[[Imatge per Ressonància Magnètica]] que trobem als hospitals.