Espai urbà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Format
m Gestió de l'entitat nbsp
Línia 11:
Si bé un espai urbà estaria constituït per un nucli de població, independentment de la seva grandària, en el cas dels majors nuclis, aquest espai urbà sol sobrepassar els mateixos límits de la [[ciutat]], conformant [[àrea metropolitana|àrees metropolitanes]] compostes de diversos nuclis de població perifèrics agrupats entorn del central. En alguns casos, aquestes àrees urbanes arriben a comunicar diferents [[àrea metropolitana|àrees metropolitanes]] independents, que acaben integrant-se en veritables [[megalòpolis]], en el cas de grans ciutats, o simplement en regions urbanes de centenars de quilòmetres quadrats de [[Àrea|superfície]].
 
Hi ha múltiples termes que defineixen els espais urbans com ara: megalòpolis, metròpoli, megaciutat, entre d'altres. Els espais urbans van de la mà de la noció de ciutat "com a espai dens en experiències, memòries, i significats que es construeix juntament amb altres" (p.&nbsp; 381). La ciutat es construeix a partir de diferents maneres d'habitar. La ciutat no és una, sinó "múltiples ciutats que dialoguen entre si". Hi ha diverses maneres d'entendre la ciutat. La ciutat com la invenció de llocs és aquella ciutat que va conquistant i reformant llocs on a causa de l'exclusió hi ha pobresa, les famílies lluiten per subsistir. És una ciutat que es construeix a partir de la diferenciació, s'inventen espais a partir de "la condició de pobresa i vulnerabilitat." Una altra noció de la ciutat és la ciutat a partir de les memòries locals, que és una ciutat que tracta de recuperar les memòries i que lluita contra els atropellaments de la modernitat. La ciutat de les memòries és aquella on els habitants treballen per "la conservació, la recuperació, la reproducció" d'allò que va ser i que ja no és. També hi ha la ciutat de les sensibilitats, composta per "imatges, textures, colors, símbols". És la ciutat de les noves "expressions urbanes". "Es tracta d'una ciutat que ha anat a poc a poc devorant l'expectació, l'observació detinguda i el gaudi lent, en el seu lloc ha anat instal·lant la cosificació del consumidor, l'esterilització dels espais i la velocitat: que ha deixat pel camí el gust per l'alteritat "(p.&nbsp; 383).<ref>Makowski, Sara. "Pensar i habitar la ciutat: afectivitat, memòria i significat en l'espai urbà contemporani." Revista Mexicana de Sociologia Spring 2007: 381-384. Redalyc. Web. 25 abril 2012.</ref>
 
La ciutat està en una constant transformació, i es pot recórrer de diferents maneres. García Canclini en el seu text "Els viatges metropolitans" proposa la noció de viatge com una manera de navegar l'espai, la qual cosa implica una reflexió. Veure la ciutat com un escenari permet veure la transformació de la megalòpolis a partir de l'espai. La megalòpolis és una ciutat que no es pot abastar, és la noció de "la ciutat-continent". El viatge ens facilita uns recursos per obtenir saviesa i conèixer a altres, ens porta a l'autoconeixement. Hi ha una distinció entre el viatge urbà i el viatge metropolità. El viatge metropolità és el viatge "que inclou la ciutat i les seves conurbacions", la seva essència consisteix en "el seu caràcter quotidià i la continuïtat espacial", és un viatge que forma part de la vida quotidiana de l'individu, "part de la vida normal". D'altra banda, el viatge al desconegut i extraordinari sempre implica nostàlgia. És un fet que les tecnologies han canviat la nostra noció d'espai i un dels desenvolupaments més importants per a la formació de la megalòpolis és el sorgiment dels mitjans de transport, en concret l'automòbil. Els nous mitjans de transport són essencials en el viatge metropolità: fomenten l'"expansió" de la metròpoli. En el món d'avui els mitjans de transport i sobretot l'automòbil s'han convertit en espais que vivim. "En viatjar-hi els habitants s'apropien de l'espai urbà, travessen zones que no coneixen sinó des de la distància i la fugacitat del vehicle que els trasllada" (p.&nbsp; 24). Una altra distinció important de la metròpoli és la integració del viatge audiovisual. Part de les conseqüències de la ciutat metropolitana és que no pot ser recorreguda per un flaneur (caminant que recorre la ciutat, que la construeix a partir del seu recorregut), ja que és una ciutat inabastable. Al final, l'autor ens proposa que mirem el viatge per la ciutat metropolitana com si fos un viatge a la ciutat. Llavors la idea del viatge i del recorregut és una pràctica social, i recórrer la ciutat implica: repensar la ciutat.<ref name="García">García Canclini, "Els viatgers metropolitans", La ciutat dels viatgers. Travessies i imaginaris urbans: Mèxic, 1940-2000. Mèxic DF: Grijalbo, 1996.</ref>
 
== Ciutat com a espai de múltiples intercanvis ==
Línia 28:
 
== Paisatge urbà ==
Hi ha diferents possibilitats de paisatge en el Planeta Terra, però el paisatge urbà "és un fenomen físic que es modifica permanentment a través de la història i paral·lelament amb el desenvolupament de la ciutat" (p.&nbsp; 33). El paisatge urbà en un context ambiental es refereix a la integració de la "ciutat-camp", és a dir la difusió entre el rural i l'urbà. L'apreciació global del paisatge urbà inclou en la seva proximitat l'apreciació de les àrees naturals com les llacunes, les muntanyes i els boscos, entre d'altres. A mesura que es va endinsant a la ciutat, més detallat passa a ser aquest paisatge urbà que des de la seva exterioritat ja es pot començar a estudiar. L'apreciació del paisatge urbà des de l'exterioritat, com ara des d'un avió, ens permet diferenciar les zonificacions, com s'organitza l'espai (barris, urbanitzacions, edificacions, etc.), les vies de trànsit i tota "la malla urbana". En fer l'estudi de l'espai urbà des del seu exterior es pot apreciar que els espais urbans estan envoltats d'elements naturals. L'ocupació dels espais urbans amb relació al Planeta és mínima, però la concentració màxima de la humanitat es troba en aquests espais. Un dels elements més importants en determinar la qualitat del paisatge urbà són els espais públics. Els elements arquitectònics que es troben en edificacions, parcs, places, tenen gran significació per a la "memòria urbana". Les condicions humanes i la segregació dels espais també és part del paisatge urbà. Les característiques que defineixen avui en dia els espais urbans són les transformacions a partir de "la rapidesa" i el seu "ritme" accelerat.<ref>Pérez, Edmundo. "Paisatge urbà a les nostres ciutats." Revista Bloc Urbà Territorial Tardor 2000: 33-37. Redalyc. web. 23 abril 2012 .</ref>
 
== Població urbana ==