Consonant sonorant: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m simplificant dates de categories de manteniment |
|||
Línia 5:
== Tipus ==
Mentre que les obstruents són amb freqüència [[Sonoritat (fonologia)|sordes]], les sonorants són quasi sempre sonores. Un inventari de consonants sonorants típiques que es troba en moltes llengües comprèn les següents: dues nasals {{IPA|/m/, /n/}}, dues semivocals {{IPA|/w/, /j/}}, i dues líquides {{IPA|/l/, /r/}}.{{
A l'[[escala de sonoritat]], tots els sons més altes que les [[Consonant fricativa|fricatives]] són sonorants. Poden aleshores formar el [[Síl·laba#Nucli sil·làbic|nucli sil·làbic]] de puna [[síl·laba]] en les llengües que ubiquen aquesta distinció al nivell de la sonoritat; vegeu l'article sobre la [[síl·laba]] per a més detalls.
Línia 16:
Les ressonants sordes no són gaire freqüents; es troben com a [[fonema|fonemes]] sols a aproximadament un 5 per cent de les llengües del món.<ref>Ian Maddieson (amb un capítol contribuït per Sandra Ferrari Disner); ''Patterns of sounds''; Cambridge University Press, 1984. {{ISBN|0-521-26536-3}}</ref> Les sonorants sordes tendeixen a ser extremadament callades i molt difícils de reconèixer, fins i tot per a aquelles persones les llengües de les quals les contenen.
En cada cas on es troba una sonorant sorda, hi ha una sonorant sonora que contrasta (per exemple, sempre que una llengua conté un fonema com ara {{IPA|/r̥/}}, també conté un fonema sonor corresponent, {{IPA|/r/}} en aquest cas.{{
Les sonorants sordes són molt freqúents a l'[[Oceà Pacífic]] - a [[Oceania]], [[Àsia Oriental]], [[Amèrica del Nord]] i [[Amèrica del Sud]], així com a certes famílies de llengües, com ara les [[llengües austronèsies]], [[llengües sinotibetanes]], [[Na-dené|llenges na-dené]] i [[llengües esquimoaleutianes]].
| |||