Serralada Cantàbrica: diferència entre les revisions

 

La '''Serralada Cantàbrica''' és un sistema muntanyenc del nord d'[[Espanya]] que discorre paral·lel al [[Mar Cantàbric]]. Té una longitud de 480 quilòmetres des de la depressió basca fins al [[Massís Galaico-Lleonès]], passant pels [[Pics d'Europa]]. La serralada se situa en les comunitats autònomes de [[País Basc]], [[Cantàbria]], [[Principat d'Astúries]] i [[Castella-Lleó]] i representa el límit pel sud de l'anomenada [[Espanya humida]] o verda. Mentre que en el seu vessant sud i des de l'altiplà tot just existeix desnivell, en la vessant nord el desnivell és bastant acusat per la proximitat al mar, ho fa que els rius, de caràcter torrencial, salvin el pendent encaixats en valls en forma de V de vessants pronunciats. Els seus cims sobrepassen els 2.000 metres en els trams més acusats d'Astúries, el Nord de [[Província de Lleó|Lleó]] i [[Palència]] i en la zona oriental de Cantàbria. Els vents dominants, d'origen oceànic, xoquen amb la serralada, ascendint i condensant-se com resultat del refredament. A causa del [[efecte Foehn]], es produïxen abundants precipitacions en la vessant nord cantàbrica (de fins a 2.000 mm anuals) i per a quan els vents descendeixen cap al vessant meridional són ja secs, originant un clima més àrid.