Viquipèdia

Castells càtars: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Format
enllaços corregits
Línia 33:
 
[[Menerba]] al nord-est de Carcassona, que va aguantar un setge de set setmanes, però sense vitualles ni aigua s'han de rendir incondicionalment. Montfort fa preparar una foguera sota les muralles del castell, i cent quaranta càtars són llençats al foc.
 
Més tard, assetjaran el castell de Termes, admirablement situat dalt d'una muntanya. La guarnició del castell era essencialment composta de catalans. [[RaimonRamon de TermesTèrme]], el senyor, no era heretge, però defensava, com d'altres la seva terra i escolli deliberadament oposar-se a la croada. Una vegada rendits, tots els càtars que pogueren arreplegar, foren cremats vius, i Raimon de Termes fou fet presoner.
 
== Desposseïts cap a Catalunya ==
Linha 46 ⟶ 47:
Puillorenç emplaçat en un dels paratges més de la Fenolleda, pertanyia al [[comte de Besalú]] i l'any [[1111]] passà a la [[casa de Barcelona]]. El castell és citat per primera vegada el [[985]]. Durant un temps, la Fenolleda va tenir una pau relativa, i molts càtar s'hi refugiaren. No se sap exactament en quina data Puillorenç es rendí, però s'ha de considerar que la seva caiguda va ser paral·lela a la de Querbús l'any [[1255]].
 
Querbús, com la majoria dels castells de la seva època és situat al cim d'un promontori, en un emplaçament estratègic de primer ordre. Com Perepertusa i Puillorenç durant el {{segle|XI}} fou propietat del comte de Besalú i el 1111 passà al casal de Barcelona. Durant molts anys va defensar la frontera [[Nordnord de Catalunya]]. Querbús serà un dels últims refugis de la religió perseguida.
Era castell inexpugnable i va caure per una traïció. El seu defensor [[JesbertChabèrt de BarberàBarbairan]], caigué en un parany posat pel seu antic company d'armes, [[Oliver de Termes]]. Tots dos havien combatut a [[Mallorca]] amb el rei [[Jaume el Conqueridor]]. Tots dos havien pres part en la insurrecció del jove Trencavell el [[1240]]. Sembla que el monarca català tenia amb més estima Jesbert de Barberà que Oliver de Termes, i fou la rancúnia un fort motiu del parany que aquest últim posà al seu antic company; el castell fou ocupat pel senescal del rei de França ([[1255]]).
 
== L'emblemàtic Montsegur ==
[[Fitxer:2012-05-13T17 14 14.jpg|miniatura|Dalt del cim, l'emblemàtic castell de '''Montsegur''']]
 
No se'n sap res del que va passar als herètics refugiats a Puillorenç i a Querbús. Jesbert[[Chabèrt de BarberàBarbairan|Chabert de Barbairan]] va lliurar les dues places fortes a canvi de la pròpia llibertat, i possiblement de la de tots els refugiats.
 
Cal, finalment, parlar de la fortalesa de Montsegur anihilada pels francesos el [[1244]]. Montsegur potser no sigui el setge més grandiós de la guerra albigesa, però si el de més transcendència.
Cal, finalment, parlar de la fortalesa de Montsegur anihilada pels francesos el [[1244]]. Montsegur potser no sigui el setge més grandiós de la guerra albigesa, però si el de més transcendència. A partir de l'any 1209, i després de la invasió del Llenguadoc pels croats, Montsegur fou el refugi de la jerarquia càtara. Va ser el santuari de l'església prohibida.
Situat al cor del Pirineu, a la regió de l'[[Arieja]], està envoltat per uns penya-segats que li procuren unes formidables defenses naturals. És un niu d'àguiles impressionant des de qualsevol punt de vista. Quan es parla de Montsegur es pensa només en el castell; tanmateix, aquest és només una part d'un complex molt més gran, ja que sota el castell hi vivia tot un poble que s'estenia entre el castell i les defenses que custodiaven els camins d'accés. També hi havia unes instal·lacions militars, on vivien els soldats. Al poble, pròpiament dit, hi vivien els simples creients i els '''perfectes''' (la jerarquia). (El castell actual no és el de la croada, sinó que fou construït més tard, sobre les ruïnes d'un castell precedent).
Quan es parla de Montsegur es pensa només en el castell; tanmateix, aquest és només una part d'un complex molt més gran, ja que sota el castell hi vivia tot un poble que s'estenia entre el castell i les defenses que custodiaven els camins d'accés. També hi havia unes instal·lacions militars, on vivien els soldats. Al poble, pròpiament dit, hi vivien els simples creients i els '''perfectes''' (la jerarquia). (El castell actual no és el de la croada, sinó que fou construït més tard, sobre les ruïnes d'un castell precedent).
 
L'any [[1243]], un exèrcit de 6.000 homes prengué posició al peu de la muntanya per un setge que durà 10 mesos i fou ple d'escaramusses. Finalment els assetjats decidirem pactar amb el senescal del rei de França: fou una rendició sense condicions. Els invasors prepararen una gran foguera, al peu de la muntanya, en un prat que ha conservat el nom de '''prat del cremats''': 215 herètics hi moriren. Una estela recorda encara avui, la salvatge repressió, amb la llegenda:{{Cita|<ALS CÀTARS,<br /> ALS MARTIRS,<br /> DEL PUR AMOR,<br /> CRESTIAN.>}}Montsegur fou dotat d'una guarnició fins al {{segle|XV}}. Més tard amb el tractat dels Pirineus ([[1659]]), la fortalesa, com els altres castells, esdevinguts inútils, foren abandonats.
Línia 90:
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}▼
* [http://www.payscathare.org/4-6270-RECEPCIN.php 20 Llocs del País Càtar] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071113025102/http://www.payscathare.org/4-6270-RECEPCIN.php |date=2007-11-13}} {{es}}
▲{{commonscat}}{{Croada albigesa}}
 
{{Croada albigesa}}
{{Autoritat}}
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Castells_càtars»