Estiueig: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Format |
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8.6 |
||
Línia 6:
L'estiueig com a fenomen social va ser un costum que es va estendre entre les classes benestants de les zones urbanes de Catalunya, generalment de [[Barcelona]], a partir de finals del {{segle|XIX}}, especialment després de la [[Revolució Industrial|Revolució Industria]]<nowiki/>l, i principis del {{segle|XX}}.
Aquest fenomen va incloure la construcció o reforma integral de cases amb jardí en entorns rurals -cases senyorials, segones residències o torres d'estiueig-, per part de la burgesia industrial recentment apareguda. Aquestes famílies van escollir certs indrets de la costa, com [[Vilassar de Mar]] i [[Sitges]], i també de certs indrets de l'interior de les terres catalanes com [[Cardedeu]], [[la Garriga]] o [[Cerdanyola del Vallès|Cerdanyola]] i [[l'Ametlla del Vallès]], al [[Vallès]],<ref>{{Ref-web |url=http://www.iesacumella.cat/m1/Historia/historia.htm |títol=El Vallès Oriental - Història |consulta=2009-11-20 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120204232603/http://www.iesacumella.cat/m1/Historia/historia.htm |arxiudata=2012-02-04}}</ref> aprofitant la tranquil·litat, els aires saludables i fins i tot les [[Font termal|aigües termals]] de les comarques allunyades de Barcelona, ciutat en aquell moment plena de fàbriques i focus de diferents epidèmies.<ref name=:0>{{Ref-publicació|article=Guia del Modernisme al Vallès Oriental|publicació=Guia del Modernisme al Vallès Oriental|url=http://visitgranollers.com/wp-content/uploads/sites/4/2014/02/GuiaModernisme-Granollers-CAT-M.pdf|autor=Consell Comarcal del Vallès Oriental
Les famílies d'estiuejants, mentre romanien a la torre d'estiueig, feien vida social als casinos, a les places i passejos dels pobles i als salons i jardins de les seves segones residències.<ref name=:0/>
| |||