Tauleta de cera: diferència entre les revisions

Una '''tauleta de cera''' és una tauleta feta de fusta i coberta amb una capa de [[cera]], sovint lligada lliurement a una tauleta de coberta, com a [[Díptic|díptic de]] "doble fulla". Es va utilitzar com a superfície d’ [[escriptura]] [[Antiguitat clàssica|reutilitzable i portàtil a l’Antiguitat]] i durant tota l’ [[Edat mitjana|Edat Mitjana]] . [[Ciceró|Les]] ''cartes de Ciceró fan referència passera'' a l'ús de cerae, i alguns exemples de tauletes de cera escrites emprant el [[Estilet|llapis romà]], s'han conservat en dipòsits embassats d'aigua al fortí [[Britània|romà]] [[Vindolanda|de Vindolanda]] a [[Mur d'Adrià|la muralla d'Adrià]] . Els llibres de tauletes de cera medievals s’exhibeixen a diversos museus europeus.

L’escriptura a la superfície de cera es feia amb un instrument punxegut, un [[Estilet|llapis]] . [[Espàtula|Com a esborrador s’utilitzaria un instrument semblant a una espàtula de]] tall recte (sovint situat a l’extrem oposat de la punta del llapis). L'expressió moderna de ''"una [[Pissarra (tauleta)|pissarra]] neta"'' equival a l'expressió [[Llatí|llatina]] ''"[[tabula rasa]]"'' .

Al primer mil·lenni aC es feien servir tauletes d'escriptura a Mesopotàmia, així com a Síria i Palestina. Un panell de pedra esculpida que data del 640-615 aC que va ser excavat des del palau sud-oest del governant [[Assíria|assiri]] [[Sennàquerib|Sennacherib]], a [[Nínive]] a l’Iraq (British Museum, ME 124955), representa dues figures, una que tanca clarament un rotlle i l’altra portant el que es creu que és un díptic obert.<ref>{{Ref-web|url=https://www.britishmuseum.org/explore/highlights/highlight_objects/me/s/panel,_palace_of_sennacherib-3.aspx|títol=Stone Panel from the South-West Palace of Sennacherib (Room 28, Panel 9)|editor=British Museum|consulta=8 January 2011}}</ref> Berthe van Regemorter va identificar una figura similar a l’ ''Estela neo-hitita de Tarhunpiyas'' (Musée du Louvre, AO 1922.), que data de finals del segle VIII aC, a qui es veu sostenint el que pot ser una forma de tablatura amb un tancament de botó únic.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Van Regemorter|nom=Berthe|publicació=Scriptorium|volum=12|pàgines=177–81.|any=1958}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Szirmai|nom=J.A.|publicació=Gazette du Livre Médèvale|volum=17|pàgines=31–32.|any=1990}}</ref> Es van trobar tauletes d'ivori a les ruïnes del palau [[Sargon II|de Sargon]] [[Nimrud|a Nimrud]] .<ref>{{Ref-publicació|cognom=Wiseman|nom=D.J.|publicació=Iraq|volum=17|exemplar=1|pàgines=Plate III|any=1955|doi=10.2307/4241713}}</ref> Margaret Howard va suposar que aquestes tauletes podrien haver estat connectades juntes mitjançant un enginyós sistema de frontisses amb trossos de cuir tallats que s'assemblaven a la lletra "H" inserida en ranures al llarg de les vores per formar una estructura de ''concertina.'' <ref>{{Ref-publicació|cognom=Howard|nom=Margaret|publicació=Iraq|volum=17|exemplar=1|pàgines=14–20; Fig. 7–11|any=1955|doi=10.2307/4241714}}</ref>

[[Fitxer:Scribe_tomb_relief_Flavia_Solva.jpg|miniatura|Escrivà romà amb el seu llapis i tauletes a la seva estela de tomba a Flavia Solva a [[Nòrica|Noricum]] .]]