Cinetoscopi: diferència entre les revisions

La pel·lícula es movia de manera contínua i no intermitent, i per això necessitava un obturador que dividís cada imatge per tal de coordinar el pas d'un fotograma a un altre i crear l'efecte de moviment a l'espectador. La peça que feia d'obturador era un disc giratori amb una petita escletxa, similar al [[Cronofotografia|Cronotògraf]] de [[Étienne-Jules Marey|Marey]]. El principal problema del quinetoscopi era que il·luminava cada fotograma tan breument que la intensitat amb la que es podia veure la projecció no era prou bona, és per això, que es va intentar compensar aquest defecte amb la introducció d'una lupa en el visor.

 

[[Fitxer:KinetoscopeParlorbis.jpg|miniatura|Fotografía d'un diari de San Francisco (EUA) on es veu una sala amb quinetoscòpis, 1894-1895]]

El quinetoscopi va ser concebut com una màquina de visionat individual. feta en salons especials equipats amb diversos visors, cada un amb una pel·lícula diferent. [[Thomas Alva Edison|Edison]] va emprar el mateix sistema d'explotació que havia utilitzat amb el seu [[fonògraf]]. Tirant una moneda s'encenien llum i motor i es veia el petit espectacle cinematogràfic d'uns 20 segons de duració. La [[projecció]] es duia a terme en salons especials equipats amb diversos visors, cada un amb una pel·lícula diferent.