Opció de Samsó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Format |
||
Línia 1:
L''''Opció de Samsó''' és un terme emprat per descriure l'estratègia israeliana de dissuasió mitjançant les represàlies massives amb [[Arma nuclear|armes nuclears]] en contra de les nacions que amenacen la seva existència, i possiblement contra altres objectius.<ref>[http://www.globalsecurity.org/wmd/world/israel/doctrine.htm Seymour Hersh, The Samson Option: Israel's Nuclear Arsenal and American Foreign Policy: Israel's Strategic Doctrine]</ref> Aquest tipus d'estratègia és coneguda com a [[Doctrina Dulles]].
[[Israel]] no és un país membre del [[Tractat de No Proliferació Nuclear]] i refusa confirmar oficialment o negar la possessió d'un arsenal nuclear, o d'haver desenvolupat [[Arma nuclear|armes nuclears]] o fins i tot tenir un programa d'armes nuclears. Encara que Israel afirma que el [[Centre d'Investigació Nuclear del Néguev|Centre de Recerca Nuclear del Néguev]] prop de [[Dimona]] és un "reactor de recerca", cap informe científic basat en el treball fet allà ha estat mai publicat. Àmplia informació sobre el programa a Dimona va ser també revelada pel tècnic [[Mordekhay Vanunu|Mordejái Vanunu]] en [[1986]]. Els analistes d'imatges poden identificar [[Búnquer|búnkers]] amb armes, llançadors de [[Míssil|míssils]] mòbils i llocs de llançament en fotos de satèl·lits. Segons l'[[Agència Internacional de l'Energia Atòmica]] es creu que Israel posseeix armes nuclears. Se sospita que Israel ha provat una arma nuclear juntament amb [[Sud-àfrica]] en [[1979]], però això mai ha estat confirmat (vegeu [[Incident Vela]]). Segons el ''Natural Resources Defense Council'' i la ''Federation of American Scientists'', Israel posseeix al voltant de 75-200 armes nuclears.<ref>Federation of American Scientists (fas.org) (August 17, 2000) ''[http://www.fas.org/nuke/guide/israel/nuke/index.html Israel's Nuclear Weapons]''</ref> Israel refusa admetre que posseeix armament nuclear, fins i tot refusa descriure de quina manera faria servir aquestes armes, ha mantingut una política governamental nuclear ambigua, també coneguda com a "opacitat nuclear". Això ha fet difícil per a qualsevol persona fora del govern israelià el poder definir la veritat sobre la política nuclear del país, i alhora permet que Israel influeixi sobre les percepcions, accions i estratègies de la comunitat internacional.<ref>{{Ref-web |url=http://www.geocities.com/alabasters_archive/nuclear_opacity.html |títol=Avner Cohen, Israel's Nuclear Opacity: a Political Genealogy |consulta=2004-09-06 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20040906194507/http://www.geocities.com/alabasters_archive/nuclear_opacity.html |arxiudata=2004-09-06
La [[Agència Central d'Intel·ligència|CIA]] estima que en [[1976]], Israel disposava de 10 a 20 caps nuclears. Ja per a l'any [[2002]] s'estimava que aquest nombre s'havia incrementat entre 75 i 200 caps nuclears.<ref>[https://archive.is/20120630035940/www.accessmylibrary.com/coms2/summary_0286-25888562_ITM Norris, Robert S., William Arkin, Hans M. Kristensen, and Joshua Handler.]</ref> [[Kenneth S. Brower]], de ''Jane's Intelligence Review'' ha estimat que el nombre és major, inclusivament unes 400. Aquests caps poden ser llançats des de terra, mar o aire.<ref>{{Ref-web |url=http://www.commondreams.org/headlines03/1012-02.htm |títol=Douglas Frantz, Israel Adds Fuel to Nuclear Dispute, Officials confirm that the nation can now launch atomic weapons from land, sea and air, Los Angeles Time |consulta=2017-03-19 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130303081741/http://www.commondreams.org/headlines03/1012-02.htm |arxiudata=2013-03-03
== Doctrina de dissuasió ==
Línia 12:
[[Seymour Hersh]] escriu que "la sorprenent victòria del [[Partit polític|partit]] [[Likud]] de [[Menahem Beguín|Menachem Begin]] en les [[Eleccions legislatives d'Israel de 1977|eleccions de maig de 1977]]…van portar al poder a un [[govern]] que estava encara més compromès que els [[Partit Laborista Israelià|laboristes]] a l'Opció Samsó i a la necessitat d'un arsenal nuclear israelià".
[[Louis René Beres]], un professor de [[Ciències polítiques]] a la [[Universitat Purdue|Universitat de Purdue]], qui fou el director del Projecte Daniel, un grup encarregat d'assessorar al [[Primer ministre d'Israel|Primer ministre]] [[Ariel Sharon]], afirma que l'efectivitat del poder de dissuasió de l'Opció Samsó seria incrementada donant fi a la política d'ambigüitat nuclear d'Israel.<ref>{{Ref-web |url=http://www.milnet.com/beres/daniel-3.htm |títol=Final Report |consulta=2017-03-19 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170320053225/http://www.milnet.com/beres/daniel-3.htm |arxiudata=2017-03-20
En [[2003]], [[Martin van Creveld]], un professor d'[[història militar]] de la [[Universitat Hebrea de Jerusalem]], va pensar que la [[Segona intifada|Intifada d'Al-Aqsa]] amenaçava l'existència d'Israel.<ref>[http://books.guardian.co.uk/extracts/story/0,,1046646,00.html "We have the capability to take the world down with us"]</ref> Van Creveld va ser citat en el llibre de [[David Hirst]] "''The Gun and the Olive Branch''", dient "Jo considero que ja no hi ha esperança. La majoria de les capitals europees són l'objectiu per la nostra [[Forces aèries|força aèria]]. Tenim la capacitat d'acabar amb el [[Terra|món]] sencer. I els puc assegurar que això succeirà, abans que Israel sigui derrotada". A més, citava al general [[Moshe Dayan]] : "Israel ha de ser com un gos boig, massa perillós per ser molestat."
| |||