Cràter volcànic: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Island Askja.jpg|miniatura|El [[cràter Viti]] a la vora de la [[caldera volcànica|caldera]] de l'[[Askja]], [[Islàndia]]<ref name="Planet Bain Averbuck 2017 p. 677">{{cite book ref-llibre| lastcognom=Planet | firstnom=L. | last2cognom2=Bain | first2nom2=C. | last3cognom3=Averbuck | first3nom3=A. | titletítol=Lonely Planet Iceland | publishereditorial=Lonely Planet Global Limited | series=Travel Guide | yearany=2017 | isbn=978-1-78701-049-9 | url=https://books.google.cat/books?id=pXfDDgAAQBAJ&pg=PT677 | access-date=2021-08-30 | pagepàgina=677}}</ref><ref name="Reed 2011 p. 172">{{cite book ref-llibre| lastcognom=Reed | firstnom=M. | titletítol=Iceland Volcano | publishereditorial=Grosvenor House Publishing | yearany=2011 | isbn=978-1-908105-01-1 | url=https://books.google.cat/books?id=qrJkAgAAQBAJ&pg=PT172 | access-date=2021-08-30 | pagepàgina=172}}</ref><ref name="Gottlieb 2020 p. 381">{{cite book ref-llibre| lastcognom=Gottlieb | firstnom=J. | titletítol=Moon Iceland: With a Road Trip on the Ring Road | publishereditorial=Avalon Publishing | series=Travel Guide | yearany=2020 | isbn=978-1-64049-911-9 | url=https://books.google.cat/books?id=l66nDwAAQBAJ&pg=PT381 | access-date=2021-08-30 | pagepàgina=381}}</ref>]]

Un '''cràter volcànic''' (dit popularment '''crosa''', o ''closa'' per deformació, entre els pagesos del [[Gironès]] i la [[Garrotxa]])<ref>[https://cit.iec.cat/progdct/default.asp?opcio=99&id=44384#top Terme popular.]</ref> és una depressió aproximadament circular o el·líptica que es troba al cim o de vegades sobre els vessants d'un [[volcà]] i format per l'explosió o l'esfondrament del volcà. Pot tenir dimensions variables anant des d'alguns metres a diverses desenes de quilòmetres de diàmetre. No obstant això, més enllà d'un diàmetre de 1 500 metres, es parlarà llavors de [[caldera volcànica|caldera]].<ref name="Araña Araña 1993 p. 202">{{cite book ref-llibre| lastcognom=Araña | firstnom=J.M.V. | last2cognom2=Araña | first2nom2=V. | titletítol=La volcanología actual | publishereditorial=Consejo Superior de Investigaciones Científicas | series=Nuevas tendencias | yearany=1993 | isbn=978-84-00-07363-3 | url=https://books.google.cat/books?id=BMgsQ0nrJ7QC&pg=PA202 | languagellengua=es | access-date=2021-08-30 | pagepàgina=202}}</ref><ref name="Joly 1997 p. ">{{cite book ref-llibre| lastcognom=Joly | firstnom=F. | titletítol=Glossaire de géomorphologie: base de données sémiologiques pour la cartographie | publishereditorial=Armand Colin | series=Collection U | yearany=1997 | isbn=978-2-200-01476-6 | url=https://books.google.cat/books?id=5xZmHQAACAAJ | languagellengua=fr | access-date=2021-08-30}}</ref>

[[Fitxer:MSH82 lahar from march 82 eruption 03-21-82.jpg|miniatura|esquerra|Cràter en forma de [[ferradura]] del [[Mont Saint-Helens]] creat de resultes de l'erupció de 1980, [[Estats Units]]<ref name="Tilling Topinka Swanson Geological Survey (U.S.) 1990 p. 19">{{cite book ref-llibre| lastcognom=Tilling | firstnom=R.I. | last2cognom2=Topinka | first2nom2=L.J. | last3cognom3=Swanson | first3nom3=D.A. | author4autor4=Geological Survey (U.S.) | titletítol=Eruptions of Mount St. Helens: Past, Present, and Future | publishereditorial=U.S. Department of the Interior, Geological Survey | yearany=1990 | url=https://books.google.cat/books?id=hLwBzuL1EJYC&pg=PA19 | access-date=2021-08-30 | pagepàgina=19}}</ref>]]

[[Fitxer:Olympus Mons caldeira.png|miniatura|Cràters encaixats de l'[[Olympus Mons]] a [[Mart (planeta)|Mart]]<ref name="Hodges Moore 1994 p. 22">{{cite book ref-llibre| lastcognom=Hodges | firstnom=C.A. | last2cognom2=Moore | first2nom2=H.J. | titletítol=Atlas of Volcanic Landforms on Mars | publishereditorial=U.S. Government Printing Office | series=Atlas of Volcanic Landforms on Mars | issueexemplar=n.º 1534 | yearany=1994 | issn=1044-9612 | url=https://books.google.cat/books?id=_v2rb78JEDkC&pg=PA22 | access-date=2021-08-30 | pagepàgina=22}}</ref>]]

La gran majoria dels volcans posseeix un o diversos cràters. Només els volcans formats per [[dom de lava|doms de lava]] no en posseeixen perquè aquests omplen totalment els eventuals cràters creats en el moment d'erupcions precedents.<ref name="Jaggar 1947 p. 376">{{cite book ref-llibre| lastcognom=Jaggar | firstnom=T.A. | titletítol=Origin and Development of Craters | publishereditorial=Geological Society of America | series=Geological Society of America Memoir | yearany=1947 | isbn=978-0-8137-1021-1 | url=https://books.google.cat/books?id=Gjd5MHIBN7cC&pg=PA376 | access-date=2021-08-30 | pagepàgina=376}}</ref><ref name="Fink 2012 p. ">{{cite book ref-llibre| lastcognom=Fink | firstnom=J.H. | titletítol=Lava Flows and Domes: Emplacement Mechanisms and Hazard Implications | publishereditorial=Springer Berlin Heidelberg | series=IAVCEI Proceedings in Volcanology | yearany=2012 | isbn=978-3-642-74379-5 | url=https://books.google.cat/books?id=XTmSBgAAQBAJ | access-date=2021-08-30}}</ref> Alguns cràters poden encaixar-se (com ara l'[[Erta Ale]])<ref name="Ameer 2021 p. ">{{cite book ref-llibre| lastcognom=Ameer | firstnom=Z. | titletítol=Erta Ale - A Landscape of Terror | publishereditorial=Zahid Ameer | series=Wonders of Nature Series | yearany=2021 | url=https://books.google.cat/books?id=bpsiEAAAQBAJ | access-date=2021-08-30}}</ref> o encavalcar-se (com l'[[Olympus Mons]] a Mart).

A [[Catalunya]] hi ha antics cràters, apagats ara, a la [[Garrotxa]] o a la [[la Selva]], com la [[La Crosa de Sant Dalmai]] que hi ha en el terme municipal de [[Vilobí d'Onyar]] o el [[Clot de l'Omera]].<ref name="Volcans, gredes, terres: estudi experimental dels volcans i de lalteració superficial dels materials volcànics a la Garrotxa 1984 p. ">{{cite book ref-llibre| titletítol=Volcans, gredes, terres: estudi experimental dels volcans i de l'alteració superficial dels materials volcànics a la Garrotxa | publishereditorial=Generalitat de Catalunya, CIRIT, Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica | series=Trobada amb la ciència | yearany=1984 | url=https://books.google.cat/books?id=lnqQMwEACAAJ | languagellengua=ca | access-date=2021-08-30}}</ref><ref name="Chevalier 2004 p. 134">{{cite book ref-llibre| lastcognom=Chevalier | firstnom=M. | titletítol=El paisatge de Catalunya | publishereditorial=Societat Catalana de Geografia, Institut d'Estudis Catalans | yearany=2004 | isbn=978-84-7283-768-3 | url=https://books.google.cat/books?id=QG0GDch77IkC&pg=PA134 | languagellengua=ca | access-date=2021-08-30 | pagepàgina=134}}</ref><ref name="Lyell Catalans 2020 p. 418">{{cite book ref-llibre| lastcognom=Lyell | firstnom=C. | last2cognom2=Catalans | first2nom2=I.E. | titletítol=Principis de geologia: L’obra Principis de geologia, de Charles Lyell, publicada entre 1830 i 1833 en tres volums, és considerada la més important, influent i ben treballada de la història de les ciències de la Terra. La transcendència dels Principis rau en la proposta d’interpretar el passat geològic a partir dels processos observables: un mètode científic que va canviar per sempre la manera de treballar dels geòlegs. Aquest mètode, basat en el principi newtonià de la uniformitat de les lleis naturals i en el principi filosòfic d'anar des del present conegut actual fins al passat per conèixer, pressuposava que els processos geològics que haurien actuat en el passat de la Terra no serien diferents dels que avui podem observar-hi. Lyell portà a la pràctica aquest principi, que il•lustrà amb centenars d’exemples i que seria anomenat principi d'actualisme. En aquesta obra, Lyell fa aportacions directes al coneixement geològic. En són exemples el cicle dels materials que constitueixen l’escorça terrestre, la interpretació de les estructures sedimentàries, la divisió del període Terciari, la definició del metamorfisme o la història mateixa de la geologia. Aquesta traducció abreujada de la primera edició inclou tots els fonaments que utilitza Lyell per a demostrar els seus principis, així com una introducció que situa l’obra i l’autor mateix en el context de l’època, i un estudi del seu viatge a Catalunya l’any 1830. | publishereditorial=Institut d'Estudis Catalans | series=Clàssics de la ciència | yearany=2020 | isbn=978-84-9965-522-2 | url=https://books.google.cat/books?id=mpTqDwAAQBAJ&pg=PA418 | languagellengua=ca | access-date=2021-08-30 | pagepàgina=418}}</ref><ref name="Cantalozella 1860 p. ">{{cite book ref-llibre| lastcognom=Cantalozella | firstnom=E.P. | titletítol=Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local: Biografias de sus hijos mas notables en letras, armas, etc | publishereditorial=Jaime Jepus | series=Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local: Biografias de sus hijos mas notables en letras, armas, etc | yearany=1860 | url=https://books.google.cat/books?id=ZShDAAAAcAAJ | languagellengua=es | access-date=2021-08-30}}</ref><ref name="Congreso Geológico Internacional 1931 p. ">{{cite book ref-llibre| authorautor=Congreso Geológico Internacional | titletítol=Regió volcanica Catalana Olot-Girona: Expedició C-4 del XIV Congrès geológic internacional; acte rememoratiu | publishereditorial=Imprenta Pere Aubert d'Olot i tipografia Occitània | yearany=1931 | url=https://books.google.cat/books?id=A-BDAAAAIAAJ | languagellengua=ca | access-date=2021-08-30}}</ref>