Batalla naval de La Rochelle (1372): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Format |
m Terme correcte |
||
Línia 45:
El que els marins anglesos van atribuir a una covardia del genovès (com així ho pregonaven) va ser en realitat un estratagema. Coneixedor de les condicions naturals del lloc i de les característiques de les naus dels dos bàndols, l'almirall va preferir esperar l'endemà. Va ser en aquesta jornada quan, durant la [[baixamar]], les naus angleses van quedar encallades, i abans que pugés la marea i poguessin surar, es va acostar a elles l'esquadra castellana, aprofitant-se de la major lleugeresa i menor calat de les seves galeres.
Mercès a aquesta immobilitat, els castellans van llançar sobre els anglesos artificis de foc (segurament amb [[Bombarda (arma)|bombardes]]) que aquests no van poder esquivar, i es produí entre ells una gran mortaldat. La derrota anglesa va ser total: Totes les seves naus van ser cremades, enfonsades o capturades per l'enemic; Pembroke va ser capturat, juntament amb 400 cavallers (per al seu rescat es podien demanar elevades sumes de diners) i 8.000 soldats, i la capacitat de mantenir la possessió de la ciutat, i fins i tot de tota la Guiena, es va reduir dràsticament. Com a colofó, durant el viatge de tornada amb destinació a [[Santander]], Bocanegra va capturar, a l'
En fer presoners l'almirall de Castella va tenir amb els vençuts en aquesta batalla un gest humanitari inusual en aquells temps, ja que era costum aleshores degollar o llançar a l'aigua a tots els adversaris, encara que s'haguessin rendit. Pembroke i setanta cavallers «''d'esperons daurats ''»<ref name="Crónica Enrique 02">''Crònica de Don Enrique'' ([[Pedro López de Ayala]]).</ref> van ser enviats a [[Burgos]], a la presència del rei Enric, qui va fer entrega al [[conestable]] francès [[Bertrand du Guesclin]] del comte ostatge, que va morir més tard durant el captiveri.
| |||