Artaxes I d'Armènia: diferència entre les revisions

Primer general (''stratēgós'') d'[[Antíoc III el Gran]], devia agafar el títol reial el [[189 aC]] després de la derrota selèucida a la batalla de [[Magnèsia del Sipilos]] el 191 aC, o almenys va actuar com a rei i va demanar l'aliança romana que li fou concedida; un altre governador selèucida i possible parent,<ref>Enciclopèdia Irànica, article "Armenia and Iran"</ref> anomenat com el seu pare Zariadres o Zariadris, va fer el mateix a [[Sofene]].<ref>[http://www.mediterranees.net/geographie/strabon/XI-14.html Strabon, ''Géographie'', XI, 14, 15 en línia a]</ref><ref>Una altra hipòtesi és la d'una presa del poder després d'una revolta de la noblesa armènia segons Anne Elizabeth Redgate, ''The Armenians'' Oxford, 2000, {{ISBN|0-631-22037-2}}.</ref> Els dos nous reis es van aliar per conquerir les regions properes poblades per armenis; en el cas d'Artaxias, les conquestes a partir de la vall de l'[[Araxes]] es van fer principalement a costa del [[Regne d'Ibèria]] i de l'[[Atropatene|Mèdia Atropatene]].<ref>Enciclopèdia Irànica</ref> Després del Tractat d'[[Apamea]] el [[188 aC]] el [[senat romà]] el va reconèixer com a rei i posteriorment es van conquistar territoris: a l'est i sud-est foren conquerides l'[[Atropatene]], la [[Caspiene]] (segurament Mughan), la [[Fauene]] (possiblement la regió entre Djulfa i Khoï) i la [[Barospeda]] (probablement el Vaspurakan); al nord la [[Gogarene]] (Gugarq, al nord del llac Sevan fins a Lori) i (segons Estrabó) la [[Khorzene]] o Khorzanene; al nord-oest els països de les tribus georgianes (pòntiques) dels Calibis (Khalibis), Mosinecs (Mosynekhes) i algun altra, la Karenitida ([[Karin]]), el país d'[[Erzerum]] i la [[Derxene]] (Derdjan o Terdjan).