Desarmament: diferència entre les revisions

El desarmament pot ser causat per la influència de [[moviments socials]] de desarmament o bé per [[Dominació (sociologia)|imposició]], com a conseqüència d'una derrota [[militar]], com per les sancions a Alemanya després de la [[Primera Guerra Mundial]]. A Europa, els moviments de desarmament es van desenvolupar durant la [[guerra freda]], especialment en períodes en els que la població temia més una imminent nova [[guerra mundial]] o quan consideraven especialment estremidors els efectes d'algunes guerres. Especialment massiva va ser la resposta a la instal·lació dels [[euromíssil]]s als [[anys 80]] del {{segle|XX}}, a la [[segona guerra freda]].<ref name=prat>Enric Prat, ''Els moviments socials a la Catalunya contemporània'', Edicions [[Universitat de Barcelona]], [[2004]]., {{ISBN|9788447527908}} {{ca}}</ref>

Les mobilitzacions ciutadanes europees contra l'armament van néixer juntament amb el [[pacifisme|moviment pacifista]], el de desaparició d'[[aliançatractat internacional|aliances militars]] i el contrari a l'[[energia nuclear]] per a qualsevol ús. Aquestes van ser especialment importants entre els anys [[1981]] i [[1983]] en països europeus com la [[República Federal Alemanya]], Itàlia, Bèlgica, Holanda i la Gran Bretanya. A Catalunya i Espanya l'any 1981 es van centrar en la petició de ladel desmantelitzaciódesmantellament de les [[base militar|bases militars]] estatunidenques i contra l'entrada d'Espanya a l'[[OTAN]], mentre que les de desarmament europeu van ser més fortes entre [[1984]] i [[1985]]. A Catalunya es van constituir la [[Coordinadora pel Desarmament i la Desnuclearització Totals]] i el [[Comitè Català d'Acció per la Pau i el Desarmament]].<ref name=prat/>

[[Fitxer:Martin_Kobler_addresses_a_ceremony.jpg|esquerra|miniatura|Cerimònia de desarmament]]

[[Fitxer:Atlantic Charter OWI 50.jpg|miniatura|Els principis de la [[Carta Atlàntica]] inclouen explícitament el desarmamntdesarmament de les nacions. ]]

Les despeses militars mundials solen augmentar, donant un [[Dividend (economia)|dividend]] negatiu. Entre els anys [[1987]] i [[1994]], el dividend de desarmament va ser positiu per primera vegada en diverses dècades, estalviant 935.000 &nbsp;milions de [[dòlar]]s i fent que la taxa anual mitjana tingués un valor final del 3'6%.<ref name=gecdd/>

Les mesures pràctiques de desarmament són les mesures de control de l'[[oferta]] i la [[demanda]] d'armes, a més del dels [[Arsenal (armament)|arsenalarsenals]]s existents. Concretament fan referència al control de la compra d'armes, al control del seu ús, la creació de mesures de confiança, la reintegració d'excombatents, la reforma del sector de la [[seguretat]], la reducció o desaparició de les mines antipersona, la reconversió de la [[indústria militar]], les restriccions sobre la producció armamentística, les restriccions sobre les transferències d'armes i la recollida d'armes de la [[societat civil]] en contexts de [[postguerra]] o d'inseguretat ciutadana.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0282179.xml Mesures pràctiques de desarmament] [[Enciclopèdia Catalana]] {{ca}}</ref>

Les crítiques al desarmament venen de la pèrdua de la capacitat disuassòriadissuasiva que té un país enfront potencials enemics si renuncia a preparar tècnicament els seus [[exèrcit]]s.

* ''Comerç d'armes i polítiques de desarmament'', 12 pàgines, escrit i editat per [[Justícia i Pau]], [[Barcelona]], [[1995]]., {{ca}}