Osmoprotector: diferència entre les revisions

Els '''osmoprotectors''' o '''soluts compatibles''' són molècules petites que actuen com [[osmòlit]]s i ajuden els organismes a sobreviure en condicions extremes d'[[estrès osmòtic]].<ref name=Lang>{{ref-publicació |autor=Lang F |títol=Mechanisms and significance of cell volume regulation |publicació=J Am Coll Nutr |volum=26 |exemplar=5 Suppl |pàgines=613S–623S |any=2007 |mes=octubre |pmid=17921474 |url=http://www.jacn.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=17921474 |consulta=2012-03-18 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20191218015046/http://www.jacn.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=17921474 |arxiudata=2019-12-18 }}</ref> Els exemples inclouen [[betaines]], [[aminoàcids]], i el sucre [[trehalosa]]. Aquestes molècules s'acumulen en les cèl·lules i equilibren les diferències osmòtiques entre els voltants de la cèl·lula i el [[citosol]]. En casos extrems, com els [[rotífers bdel·loides]], [[tardígrads]], [[gamba de vidre]] i [[nematodes]], aquestes molècules poden permetre que les cèl·lules sobrevisquin estan completament seques i permeten que entrin en un estadi d'animació suspesa anomenat [[criptobiosi]].<ref>{{ref-publicació|autor=Sussich F, Skopec C, Brady J, Cesàro A |títol=Reversible dehydration of trehalose and anhydrobiosis: from solution state to an exotic crystal? |publicació=Carbohydr. Res. |volum=334 |exemplar=3 |pàgines=165–76 |any=2001 |mes=agost |pmid=11513823 |doi=10.1016/S0008-6215(01)00189-6}}</ref> En aquest estadi el citosol i els osmoprotectors passen a ser un sòlid com de vidre que ajuda a estabilitzar les proteïnes i la membrana cel·lular respecte als danys per la dessecació.<ref>{{ref-publicació|autor=Crowe JH, Carpenter JF, Crowe LM |títol=The role of vitrification in anhydrobiosis |publicació=Annu. Rev. Physiol. |volum=60 |pàgines=73–103 |any=1998 |pmid=9558455 |doi=10.1146/annurev.physiol.60.1.73}}</ref>