Tats: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Format |
m Plantilles |
||
Línia 3:
'''Tats''' fou un nom aplicat a gent de diversos llocs pels turcs i avui dia aplicat a una de les ètnies del [[Daguestan]] i [[Azerbaidjan]], descendents de perses.
El nom de tat fou donat pels turc en el sentit d'estranger no turc (en el sentit com els romans anomenaven als bàrbars), però va acabar significant al cap de poc "persa" en oposició a "turc", amb caràcter pejoratiu com "tadjik". L'origen del nom és discutit, i encara que V. Minorski va proposar que venia dels [[tanguts]], avui dia sembla més probable una derivació onomatopeica. La primera vegada que apareix és a les inscripcions de l'[[Orkhon]]. Sembla que els tats eren llavors les poblacions urbanes de diferents orígens al territori dels [[Turcs Occidentals]], principalment sogdians. Encara que no apareix a la literatura el nom es va seguir emprant entre el poble. En temps dels [[karakhànides]] s'afirma que "tots els turcs anomenen tats als perses" però algunes tribus utilitzen el nom per referir-se als infidels entre els [[uigurs]] (probablement [[maniqueus]] o [[budistes]]). Després el nom apareix per designar als subjectes no turcs dels uigurs i als xinesos. Els [[seljúcides]] l'aplicaven als perses però en aquesta època fou aplicat també a [[àrabs]], [[armenis]] i [[grecs]]; fins al {{segle
[[Fitxer:Old woman in Lahic.jpg|miniatura|Una dona d'edat avançada amb Lahic]]
La primera vegada que s'esmenten perses al [[Caucas]] ho fa [[Heròdot]] durant l'expansió [[aquemènida]] al {{segle|VI|-}}. [[Transcaucàsia]] va pertànyer a l'imperi i s'hi van formar algunes satrapies que Heròdot assenyala amb els números X, XI, XVIII i {{Romanes|XIX}}. L'arqueologia ha trobat restes aquemènides a [[Armènia]], [[Geòrgia]] i [[Azerbaidjan]]. Fins quan va durar no se sap, però en tot cas la dominació política es va acabar el 330 aC amb la conquesta macedònia. Els sassànides hi van dominar a partir del segle III fins a la conquesta àrab. Els perses van fundar guarnicions militars a la zona. [[Cosroes I]] (531-579) va donar el títol de [[xirvanxah]] a un parent que va originar la primera dinastia de xirvanxahs de [[Xirvan]] (vers 510 – 1538). La conquesta àrab va començar al segle VII; la penetració àrab fou limitada; a partir del {{segle|XI}} fou més intensa la penetració turca ([[seljúcides]]) que donarà origen al poble àzeri. En aquest període el turc exònim tat es va aplicar als camperols de llengua persa. Vers 1230 els mongols van conquerir la regió i uns anys després es va fundar l'[[Il-kanat]]; el seu domini va durar fins al 1335 efectiu, i després uns anys més de manera nominal. Al final del {{segle
* Parsi, que també utilitzen alguns grups de perses de l'[[Afganistan]] i els [[zoroastrians]] de l'[[Índia]].
|