Eleccions legislatives daneses de 2015: diferència entre les revisions

| align="left" |[[Aliança Roja-Verda]]

Tot i que els Socialdemòcrates van créixer en percentatge de vot i va aconseguir tornar a ser el primer partit en nombre d'escons al Folketing des del 2001, el "bloc blau" (Partit Popular Danès, Venstre, Aliança Liberal i els Conservadors) van guanyar una majoria d'escons major que la del "bloc vermell" (Socialdemòcrates, socioliberals, socialistes, verd-i-rojos i l'Alternativa). Una hora després d'anunciar-se els resultats de les eleccions, Thorning-Schmidt va anunciar que el govern dimitiria el 19 de juny, i que dimitiria com a líder dels socialdemòcrates el mateix dia 19.

D'acord amb la Constitució danesa, el dia després de les eleccions, cada partit va lliurar la seva porposta a la Reina [[Margarida II de Dinamarca|Margrethe II]] per a rebre l'encàrrec d'iniciar les negociacions per a formar govern (el rol de la reina és purament formal, ja que ha de reflectir la voluntat de la majoria dels diputats i diputades). Les propostes lliurades van mostrar una majoria parlamentària per al "bloc blau" per als liberalconservadors del Venstre, que es va encarregar de liderar les negociacions per a la formació d'un nou govern a Dinamarca. La negociació va ser sense condicions per a tots els partits, tret de l'Aliança Liberal, que primerament va posar com a condició que hi hagués una majoria sòlida de govern. Lars Løkke Rasmussen, va iniciar les converses el dia 20 de juny de 2015.

El Partit Popular Danès va posar quatre condicions per a la seva implicació en la coalició: una visió euroescèptica del govern en relació amb la Unió Europea, la reintroducció dels controls fronterers, restriccions en la política d'acollida de refugiats i demandants d'asil polític i un increment del 0,8% en la despesa pública, com deia Venstre.

{{Referències|2}}