Antonio Martín Escudero: diferència entre les revisions

Durant la guerra civil fou dirigent al [[Consell de la Cerdanya]] amb seu a [[Puigcerdà]]. Aquest consell creà un règim cooperativista. Així, a més dels tallers, es col·lectivizaren els grans masos, no així els més petits, tot i haver de rendir la producció agraria a la cooperativa. Davant les protestes hi hagué una matança a Puigcerdà, de la que es discuteix la responsabilitat, però el cert és que dues dones de dos assassinats foren detingudes pel servei d'ordre del Consell, i trobades mortes a cops de culata.<ref>Cadí-Pedraforca. Ed. Gavarres</ref>.

Diverses fonts acusen a l'Antonio Martín Escudero d'ordenar/tolerar nombroses execucions a la [[collada de Toses]], amb més d'una cinquantena de morts en aquesta zona, entre ells el [[mossén|mossèn]] i [[historiador]] cerdà Jaume Martí,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ferrerons|nom=R.|article=LES MÍLICIES PIRINENQUES. NACIONALISME ARMAT|publicació=L'avenç. Núm. 91|pàgines=29 i 39}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Serra i Vilaró|nom=Joan|títol=DE SOLSONA A PERPINYÀ, PASSANT PER VENTIMIGLIA. RECORDS PERSONALS I RESERVATS|edició=La Persecució religiosa de 1936 a Catalunya. Testimoniatges.|pàgines=146}}</ref> però alguna historiografia recent sembla desmentir la seva responsabilitat en aquestes morts.<ref name="guillamon">{{Ref-llibre|cognom=Guillamón i Gascón|títol=Nacionalistas contra anarquistas en la Cerdaña 1936-1937|data=23/04/2018|editorial=Descontrol|pàgines=675|isbn=978-84-16553-86-0}}</ref> Morí al pont del Segre de [[Bellver de Cerdanya]], segons algunes fonts en una emboscada quan volia parlamentar amb l'alcaldia de la població, mentre que altres afirmen que fou en voler prendre el poder a la població i incorporar-la al Consell de la Cerdanya,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pons i Porta|nom=Joan|títol=ANARQUIA I REPÚBLICA A LA CERDANYA (1936-1939). EL COJO DE MÁLAGA I ELS FETS DE BELLVER.|data=1991|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|lloc=Barcelona}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Preston|nom=Paul|títol=El holocausto español: Odio y exterminio en la Guerra Civil y después|url=https://books.google.cat/books?id=aPV1johx8NMC&pg=PP536&dq=antonio+martin+escudero&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjom8OEh-fbAhWJCsAKHcO_AywQ6AEINzAC#v=onepage&q=antonio%20martin%20escudero&f=false|llengua=es|data=2011-04-08|editorial=Penguin Random House Grupo Editorial España|isbn=9788499920498}}</ref> atès que sembla que l'acompanyaven homes armats procedents d'[[Alp]], Puigcerdà i la [[La Seu d'Urgell|Seu d'Urgell]]. En qualsevol cas, a Bellver l'esperaven homes armats.<ref name="guillamon" />. Tot plegat tingué lloc poc abans dels [[Fets de Maig]].