Plebs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
retoc i referència |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
La '''plebs''' és una paraula [[llatina]] de l'[[antiga Roma]] que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els [[patricis]]. Aquest sentit inicial va quedar diluït al llarg dels segles, ja que hi va haver plebeus que van formar part de les classes més nobles i poderoses de Roma. No obstant, el sentit de plebs com a massa o multitud va seguir vigent.<ref name=":0" />
Durant l'[[Imperi Romà|Imperi]], la paraula plebs s'aplicava als ciutadans pobres, als que tenien més necessitat de rebre les ajudes públiques, els anomenats ''plebs frumentaria'' (receptors del gra que es repartia gratuïtament o a baix cost). També s'anomenava així qualsevol que no pertanyés a l'orde [[senat romà|senatorial]] o a la dels [[cavaller romà|cavallers]], segons [[Plini el Vell]].<ref>Plini el Vell. ''[[Naturalis Historia]]'', XXXIII, 29</ref>
Línia 13:
La lluita dels plebeus per l'ingrés a les magistratures del poble romà va ser incessant durant els dos primers segles de la [[República Romana|República]]. L'any [[409 aC]] un plebeu va accedir per primera vegada al càrrec de [[qüestor]]. El [[366 aC]], els plebeus van poder accedir al [[Cònsol romà|consolat]] i el [[356 aC]], van accedir a la [[Dictador romà|dictadura]]. La censura va ser exercida per un plebeu l'any [[351 aC]], i el [[337 aC]] hi va haver el primer pretor. Els [[Llista de collegia de l'antiga Roma|col·legis sacerdotals]] no van admetre plebeus fins a l'any [[300 aC]]. A partir d'aquell moment, encara que es desqualificaven mútuament en ocasions, els membres dels dos ordes tenien una pràctica igualtat, i la distinció entre les classes es va mantenir només com a reminiscència històrica sense gaire efecte sobre l'exercici de la política. Progressivament, la distinció va perdre importància i al {{segle|III|-|s}} era irrellevant. En el seu lloc, van sorgir les classes dels ''nobiles'' (senadors i cavallers) i dels plebeus (pobres lliures). Les peticions dels plebeus van ser recopilades i reivindicades al final del {{segle|II|-|s}} i al {{segle|I|-|s}} pels anomenats [[Partit Popular (antiga Roma)|''populars'']].
Amb el temps, els plebeus de Roma van rebre terres a les províncies, i els que van restar a la ciutat tenien dret a un subsidi alimentari anomenat ''[[Annona (proveïment d'aliments)|annona]]''. A l'inici de l'[[Imperi Romà|Imperi]], [[Tiberi]] va suprimir les assemblees populars. Els plebeus van passar a ser una mena de proletariat urbà. La paraula ''plebeus'' encara va ser usada en temps moderns, en oposició a l'aristocràcia.<ref name=":0">{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0063%3Aalphabetic+letter%3DP%3Aentry+group%3D4%3Aentry%3Dplebes-cn |consulta=26 de març de 2022 |títol=Plebes |obra=A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890)}}</ref>
== Referències ==
| |||