Orde del Drac: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Format
m Tipografia
Línia 37:
Fitxer:KHM Wien A 49 - Ceremonial sword of the Order of the Dragon, c. 1433.jpg|Espasa cerimonial de l'orde, 1433 (Viena, Kunstshistorisches Museum)
</gallery>
L'orde es difongué ràpidament per l'Europa oriental, en l'àrea d'influència de l'imperi: [[Bohèmia]], [[Hongria]], [[Polònia]], [[Sèrbia]] i els principats del Danubi (l'actual [[Romania]]). També a [[Alemanya]], [[Àustria]], [[Itàlia]]. Als 24  membres inicials, s'afegí una segona classe de cavallers, entre els quals hi havia membres de la reialesa europea, encara que no juressin lleialtat a Segimon: així, [[Enric V d'Anglaterra]] o el rei [[Alfons el Magnànim]] d'Aragó i Nàpols, que s'hi adherí per combatre els musulmans. També en formaren part el duc [[Ernest I d'Habsburg]] (1409), el gran duc [[Vitautas I de Lituània]] (1429 o 1431), [[János Hunyadi]] i [[Vlad II de Valàquia]] ''Dracul''. En vida del fundador, l'orde es convertí en la més important i influent d'Hongria. Els membres de l'orde donaren suport a la política de Segimon lluitant contra els partidaris de [[Jan Hus]], massacrant un gran nombre de camperols que el seguien.
 
L'orde declinà poc després de la mort del seu fundador, el 1437; el 1453, després de presa de [[Constantinoble]], quedà reduït als territoris més amenaçats pels otomans: Hongria, Valàquia i Sèrbia, i desaparegué. El símbol del drac en cercle fou adoptat en diversos blasons de nobles de la regió.