Cementiri de San Isidro: diferència entre les revisions

{{Infotaula edifici

}}

El '''cementiri de San Isidro''', en el districte de [[Carabanchel]], [[Madrid]], fou construït com a ampliació del [[Cementiri de San Pedro y San Andrés|Cementiri de la Sacramental de San Pedro y San Andrés]], i en l'actualitat rep el nom complet de '''Cementiri de la Sacramental de San Isidro, San Pedro y San Andrés'''.<ref>Saguar Quer, Carlos (1987), ''El cementerio de la sacramental de San Isidro: Un Elíseo romántico en Madrid'', Madrid, Goya: revista de arte.</ref> És propietat de l'[[Sacramental de San Isidro, San Pedro, San Andrés y Ánimas Benditas|Arxiconfraria del Santísimo Sacramento, San Isidro Labrador y Ánimas del Purgatorio]]. Situat darrere de l'[[Ermita de San Isidro (Madrid)|ermita de San Isidro]] sobre l'anomenat [[Cerro de las Ánimas (Madrid)|Cerro de las Ánimas]], en l'entorn de l'actual [[Via Carpetana]], pel davant dona a l'avinguda de l'ermita del Sant. És catalogat com a [[Bé d'Interès Cultural]] en la categoria de [[conjunt històric]].<ref>Giménez Serrano, Carmen. «El aspecto neogótico en el cementerio de San Isidro de Madrid», II Congreso Español de Historia del Arte, Valladolid, 1978.</ref> Aquest cementiri és el lloc de descans de molts espanyols cèlebres, com artistes, polítics o poetes.

Dels set patis que conformen el cementiri els tres més antics són també els tres més interessants des del punt de vista històric. Aquests són de planta rectangular, de forma claustral, en la qual es troben els nínxols, que és la part més sòbria. El més antic dels patis és el de San Pedro (1811), dissenyat per [[Rafael Isidoro de Hervías]], s'hi poden trobar les sepultures d'[[Antonio Fraseri]] (metge de [[Ferran VII d'Espanya]]), de [[Bernardo Conde]] (director de la [[Fàbrica de Ceràmica del Buen Retiro]]), [[Pedro Rodríguez de Campomanes|Campomanes]] i la família [[Madrazo]].<ref>Giménez Serrano, Carmen (1994), ''El panteón de hombres ilustres en el cementerio de San Isidro de Madrid'', Madrid, vol. 2, 1994, {{ISBN|84-7491-492-2}}, pp. 1265–1274.</ref> També des d'aquest pati hi ha unes panoràmiques espectaculars de la ciutat.

 

 

A mitjan {{segle|XIX}} va caldre una nova ampliació, construint-se el pati de la Concepción, d'estructura neoromana de columnates i torrasses, que tanca un formidable conjunt de panteons amb tots els estils del {{segle|XIX}}.