Revisió del 12:15, 11 nov 2008 modifica EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplazo automático de texto (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al ← Edició anterior		Revisió del 16:12, 3 des 2008 modifica desfés 194.0.92.7 (discussió) Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 2: '''Giulio Caccini''' ([[Roma]], [[1546]] o [[1550]] - [[1615]]?) fou un [[compositor]] del [[Barroc]] [[Itàlia\|italià]]. Fou deixeble d'[[Escipió della Palla]], i el [[1564]] passà a [[Florència]], on va obtenir una plaça de cantor en la capella de música del gran [[duc de Toscana]], i el [[1604]] a [[París]], retornant després a Florència, on morí. Durant força temps ha estat considerat com l'inventor del cant recitatiu i com el creador de l'[[òpera]] moderna, que amb el temps devia convertir-se en l'actual drama líric, portat al seu més alt grau per [[~~Ricard~~Richard Wagner]], però, en realitat, aquesta gloria només li correspon a mitges, car abans que ell, Pieri, i també Cavaliere, havien donat a conèixer llurs assaigs en aquest gènere. On no se'l hi pot discutir l'honor és el d'haver donat justa expressió al cant dramàtic, fent-lo correspondre amb el text literari, fins el punt que un eminent crític, coetani seu, li deia que era el pare d'un nou gènere, d'un cant recitat, noble i superior als cants populars, que no permuta ni altera les paraules, que els hi pren la vida i el sentiment, sinó que, pel contrari, els augmenta, afegint-hi més anima i més força. Caccini no coneixia gaire la part científica del seu art, però restava admirablement dotat pel sentiment melòdic, i tenia sobretot una rara intuïció dramàtica, i d'ací que una associació, composta de nobles afeccionats i d'artistes, creada per a intentar la restauració de la declamació musical grega aplicada al drama, és fixes en ell. Abans de llençar-se al teatre, escriví alguns assaigs que assoliren el més complert èxit, i quan donà al públic llur ''Combattimento d'Apolline col serpente'' ([[1590]]), havia madurat el seu pla, que introduí una vertadera revolució en l'art musical. Poc temps després l'associació es traslladà de Florència a [[Roma]], i allà composà, amb col·laboració amb [[Jacopo Peri]], la música de ''Dafne'' ([[1594]]), d'[[Ottavio Rinuccini]], contribuint aquest força en fixar la forma definitiva de la declaració musical o recitatiu. A part de les obres ja mencionades, l'obra que donà fama a Caccini fou ''Nuove musiche'' ([[1601]]-[[1608]]); entre la resta citarem: ''Euridice, Il rapimento di Cefalo'' ([[1597]]), ''Fuggliottio musicale'' ([[1613]]), i una continuació de ''Nuove musiche'', titulada ''Nuove musiche e nuove manieri di ricirverle'' ([[1614]]). <ref>Tom núm. 10 de l'Enciclopèdia Espasa</ref>

Giulio Caccini: diferència entre les revisions