Herbassar: diferència entre les revisions

L’aparició de muntanyes a l’[[oest dels Estats Units]] durant les èpoques del [[Miocè]] i el [[Pliocè]], un període d’uns 25 anys&nbsp; milions d’anys, va crear un clima continental favorable a l’evolució de les praderies.<ref name="autogenerated1">{{Ref-web|títol=University of California Museum of Paleontology Grasslands website|url=http://www.ucmp.berkeley.edu/exhibits/biomes/grasslands.php|consulta=2011-12-01|obra=Ucmp.berkeley.edu}}</ref>

Fa cinc milions d’anys, durant el Miocè final al Nou Món i el Pliocè al Vell Món, es van produir els primers prats veritables. Els biomes forestals existents van disminuir i les praderies es van estendre molt. Se sap que a tot el [[Plistocè]] hi ha hagut prats a Europa (els darrers 1,8 milions d’anys).<ref name=:2>{{Ref-publicació|cognom=Pärtel|nom=M.|data=2005|publicació=Grassland Science in Europe|volum=10|pàgines=1–14}}</ref> Després de les [[Època glacial|èpoques]] [[Edat glacial|glacials]] del [[Plistocè]] (amb els seus glacials i interglacials), les praderies es van expandir en els climes més càlids i secs i van començar a convertir-se en la característica terrestre dominant a tot el món.<ref name="autogenerated1"/> Des que els prats existeixen des de fa més d’1,8&nbsp; milions d’anys, hi ha una gran variabilitat. Per exemple , la tundra estepària va dominar al nord i al centre d'Europa, mentre que a la zona mediterrània es va produir una major quantitat de praderies xerotèrmiques.<ref name=":2" /> Dins de l’Europa temperada, el ventall de tipus és força ampli i també es va convertir en únic a causa de l’intercanvi d’espècies i material genètic entre diferents biomes.