Partit Comunista d'Alemanya: diferència entre les revisions

L'any 1923, una nova cúpula dirigent, en consonància a l'ascens al poder de [[Ióssif Stalin|Stalin]] a la [[Unió Soviètica]], es va instal·lar al ''KPD''. La nova direcció, encapçalada per [[Ernst Thälmann]], va decidir expulsar del partit a l'[[Oposició del Partit Comunista]] (''KPO''), partidària de les idees de [[Trotski]] i [[Bukharin]]. D'ençà, es va decidir enfrontar de manera cohesionada la realitat política [[alemanya]] deixant de banda la revolució immediata, sense comportar una aproximació de posicions amb els [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]]. Aquesta última decisió es va traduir en uns bons resultats a les eleccions al [[Reichstag]] de [[febrer]] de [[1924]]. A partir de [[1928]], la nova política [[estalinisme|estalinista]] del Tercer Període fou adoptada pel partit. Aquesta mesura defensava que el [[capitalisme]] estava entrant en una profunda crisi i la revolució era imminent, a la vegada que s'afirmava que els [[sindicat]]s i l'''[[SPD]]'' eren organitzacions "social-feixistes", i per tant, el primer enemic a combatre.

[[Fitxer:Bundesarchiv B 145 Bild-P046279, Berlin, Liebknecht-Haus am Bülowplatz.jpg|miniatura|La [[Karl-Liebknecht-Haus]], seu del KPD, durant les eleccions alemanyes de 1932.]]

 

Durant la [[República de Weimar]], el ''KPD'' fou el major [[partit comunista]] d'[[Europa]], sent el partit referent del moviment obrer fora de la [[Unió Soviètica]]. Va aconseguir mantenir una sòlida representació electoral, normalment més del 10%, guanyant 100 diputats a les eleccions de [[6 de novembre]] de [[1932]]. A les eleccions presidencials del mateix any, [[Ernst Thälmann]] aconseguí el 13,2% del total de vots, front el 30,1% assolit per [[Adolf Hitler]].