Revisió del 18:05, 2 jul 2021 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.270 edits m Diacrítics Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 19:11, 3 maig 2022 modifica desfés Martorell (discussió \| contribucions) Autopatrullats 18.771 edits mCap resum de modificació Etiqueta: edició visual: canviat Edició següent →
Línia 8: * Una administració municipal, l'[[ajuntament]], organització política-administrativa formada per un conjunt de persones i béns ordenats per a la consecució dels objectius que es proposen. Actualment, la majoria dels països recullen el municipi com a entitat local bàsica d'organització. Per exemple, aels municipis dels [[~~Catalunya~~Països Catalans]], ~~els~~que ~~municipis~~formen part de les comunitats autònomes a [[Espanya]], venen regulats per la Llei Reguladora de les Bases del Règim local<ref>{{ref-web\|url =https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1985-5392\|títol= Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.\|obra = BOE\|llengua = castellà}}</ref> i, al seu torn, també per legislació autonòmica corresponent, com la Llei Municipal i de Règim Local de [[Catalunya.]],<ref>{{ref-web\|url=http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=320821 \|títol=Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.LMRLC, decret legislatiu 2/2003, de 22 d'abril\|editor= Portal Jurídic de Catalunya}}</ref> o la Llei de Règim Local al País Valencià.<ref>{{ref-web\|url=https://dogv.gva.es/va/eli/es-vc/l/2010/06/23/8/con/\|títol=Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 6296, de 24.06.2010). Versió de text consolidat.\|editor=Base de Dades Legislativa del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana\|consulta=3 de maig de 2022\|data=11/11/2021}}</ref> El concepte de municipi com a subdivisió administrativa té l'origen en la reorganització administrativa després de la [[revolució francesa]]. Els revolucionaris volien rompre amb les subdivisions feudals de l'[[antic règim]] i es van crear municipis, districtes, departaments. El territori dels municipis pot tenir el seu origen en fets molt diversos. Els més freqüents són els següents: es podia tractar del territori d'un [[senyoriu]] (a Catalunya, habitualment una [[Baró\|baronia]]); o bé d'un terme parroquial, dins de l'anterior; podia ser una ''vila nova'', de vegades ''[[vila franca]]'', en territori de repoblament, a la qual d'entrada se li assignava un territori; finalment, podia tractar-se d'un territori sota jurisdicció d'un [[monestir]], [[capítol de canonges]], etcètera. En la base de la gran majoria de municipis catalans, hi ha un d'aquests elements territorials predecessors. Els països ocupats per [[França]] generalment van mantenir aquesta reforma administrativa. Altres països van crear estructures semblants per reemplaçar els senyors locals hereditaris de l'antic règim, segons el cas per consells elegits o per funcionaris nomenats pel govern central.

Municipi: diferència entre les revisions