Steve Allen: diferència entre les revisions

Pioner, mestre, revolucionari, innovador i geni. Steve Allen fou una de les grans estrelles de la televisió d’[[Estats Units]] en els dies de blanc i negranegre dels 50, quan aquest venedor de somriures es convertí en el primer presentador que gosà a parlar sense guió i deixar volar la seva imaginació en alguns dels millors programes que s’han vist en la petita pantalla estatunidenca en mig segle.

Abans que existissin [[Johnny Carson]], [[Jay Leno]], [[David Letterman]] i què, segles desprès, [[Xavier SardáSardà]] presentéspresentàs [[Crónicas Marcianas]] a l’altral’altre costat de l’[[Atlàntic]], Allen fou el primer en crear un format d’espai d’humor en la televisió en la televisió per les últimes hores de la nit en el mesclaven els riures amb les entrevistes i demostrava la seva capacitat per improvisar sense límit i mofar-se sense compassió de si mateix i dels que el rodejaven. Les intervencions del públic, els gags al carrer i la presència d’actors interpretant a personatges fixes en l’estudi foren llurs senyals de identitat.

Interpretà també papers en el cinema, com a The Benny Goodman Story ([[1955]]), però fou el seu especial olfacte per la televisió el que el convertí en una referència pel mitjà i en un descobridor de talents. El 1955, Allen era el presentador del Tonight Show, en la NBC, quan una nit es presentà al costat d’un jove tímid , amb pantalons ajustats, sabates de gamussa blaus i una guitarra. Des d’aquell dia a mitjans dels anys 50, canvià la història del rockRock and rollRoll i [[Elvis Presley]] deixà de ser un desconegut pel públic.