Plaça del Rei: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
lele Etiquetes: Substitució Revertida editor visual |
m Revertides les edicions de 212.170.96.161. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Plaça del Rei (desambiguació)}}
{{Infotaula de vial urbà}}
La '''plaça del Rei''' és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat de [[Barcelona]], situada al [[barri Gòtic]]. Conserva la disposició rectangular derivada del projecte d'urbanització que es va dur a terme durant el regnat de [[Martí l'Humà]], a la segona meitat del {{segle|XIV}}. Aquest projecte es proposava fer una plaça allargada on poder-hi celebrar [[justa|torneigs]] i eliminar, així, el mercat que s'hi feia tradicionalment.<ref>{{ref-llibre|nom = Xavier (dir.)|cognom = Barral i altet|enllaçautor =Xavier Barral i Altet| títol =Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya|volum = vol. 1|loc = Barcelona|editorial = Pòrtic / Enciclopèdia Catalana|data = 2000|pàgina= 84}}</ref> La plaça del Rei ha estat la seu històrica del poder comtal i reial a la ciutat.
Es tracta d'una plaça monumental, envoltada per edificis gòtics i renaixentistes i tancada per tots els costats excepte per l'extrem sud-oest, per on es comunica amb la [[Catedral de Barcelona|Catedral]] mitjançant la Baixada de Santa Clara i amb el carrer de la Llibreteria a través del [[carrer del Veguer]]. Al costat nord en destaca la façana del [[Palau Reial Major]], gòtic, amb la torre del [[Mirador del Rei Martí]] a l'extrem esquerre, des d'on s'obté una bona vista de la ciutat medieval. Al cantó dret, l'escalinata que porta al [[Saló del Tinell]] i a la [[capella de Santa Àgata]], la façana de la qual tanca la plaça pel costat est. El costat sud-est conté la [[casa Padellàs]], seu del [[Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona|Museu d'Història de Barcelona]], un casal gòtic que fou traslladat aquí des del carrer dels Mercaders a l'obrir-se la [[Via Laietana]]. El costat oest està ocupada pel renaixentista [[Palau del Lloctinent]], del {{segle|XVI}}.
A l'extrem sud-est de la plaça s'hi troba l'escultura ''[[Topos V]]'', d'[[Eduardo Chillida]]. En aquest mateix espai, hi va haver durant molts anys una de les columnes del [[Temple d'August de Barcelona|Temple d'August]], que avui es pot visitar al pati del [[Centre Excursionista de Catalunya]], al carrer del Paradís.
Per la seva estructura gairebé tancada i la seva sonoritat, és un lloc on es duen a terme tradicionalment [[concert]]s de música i altres espectacles.
== Intervencions arqueològiques ==
=== 1945 ===
L'any 1945, aprofitant les obres de condicionament, es van iniciar els treballs arqueològics al carrer dels Comtes. Sota la direcció d'Agustí Duran i Sanpere es realitzà unes excavacions amb l'objectiu de localitzar les restes de la basílica paleocristiana de Barcelona.
Els primers sondatges arqueològics varen ser negatius fins a una potència estratigràfica de 3,50 m. Allà, es documentaren les restes d'un edifici de tres naus separades per columnes, les quals es van interpretar com la primitiva catedral de la Santa Creu. Les columnes eren de diàmetre desigual; tres eren de pedra, una de marbre i l'altra de granit. Aquesta darrera devia sobrepassar en llargada la mida necessària i havia estat enfonsada en el paviment; la de marbre tenia la part inferior estriada i estava unida a la base per un pern cilíndric de bronze. Cap de les columnes no era sencera i els capitells mancaven. Un capitell trobat isoladament i que per l'estil podia ésser atribuït al {{segle|IV}}, serví de model per a la reconstrucció d'una columna amb la base i el capitell corresponents.
Des d'un inici, l'existència dels murs que travessaven les naus i els fonaments d'edificis superiors feien confusa l'observació de les restes basilicals.
Aquest edifici de tres naus, que havia estat considerat com la basílica paleocristiana de Barcelona, fou reinterpretat per part dels arqueòlegs Charles Bonnet i Julia Beltrán de Heredia que marcaven la basílica sota la catedral actual, tractant-se, l'edifici que ens ocupa de l'aula episcopal.
La hipòtesi mantinguda durant anys presenta nombrosos arguments en contra: l'orientació nord-sud no és la idònia per a una catedral; la irregularitat de les naus no és apropiada per a una organització amb altar central; la posició i les dimensions del baptisteri no són coincidents amb les de la suposada basílica; no existeix una entrada axial amb l'edifici baptismal, l'única porta de comunicació documentada és secundària; la seqüència constructiva d'aquest edifici en relació amb la paret del baptisteri –que serveix de mitgera- indica clarament que es tracta d'un cos posterior; la seva cronologia ({{segle|V}}) invalida totalment que es tracti de la primera basílica vinculada a un baptisteri del {{segle|IV}}. La basílica paleocristiana s'ha de situar sota la catedral romànica i l'actual catedral gòtica. L'absència d'excavacions arqueològiques impedeix constatar-ho, encara que la continuïtat del lloc de culte, la posició del baptisteri i l'existència d'una porta al mur sud-est de l'edifici baptismal, permeten hipotetitzar una basílica de dimensions coincidents amb les del baptisteri.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|823}}</ref>
=== 1954 ===
Després de la Guerra Civil, l'enderroc de diversos immobles havia posat al descobert totes les dependències de la sala del Tinell i del Palau Reial Major. No obstant això, l'any 1954 es va engegar una intervenció per tal de dur a terme una restauració i conservació. L'objectiu era el d'alliberar l'estructura gòtica de les construccions posteriors afegides, però sense malmetre-la. Això va suposar una tasca complicada, ja que es va observar que els fonaments del Palau no havien cercat un subsòl estable, sinó que s'enfonsaven en terres remogudes i de poca fondària.
A nivell arqueològic es va practicar una excavació a la placeta de Santa Clara, que es va estendre fins al carrer dels Comtes. Aquesta intervenció va proporcionar la següent seqüència cronològica:
De la fase més antiga, a uns 5 metres de fondària des del nivell de circulació del carrer, es va documentar un paviment romà de gran extensió, amb un mosaic que es va datar del {{segle|I}}. d.C., així com un nimfeu de dos braços en angle recte. Dins d'aquest espai es va localitzar alguns pedestals de monuments, amb les corresponents inscripcions, els quals servien de base i fonaments al nimfeu. Per sobre es van localitzar les restes de murs d'un planta baixa d'un edifici que formava part de l'antic palau episcopal, desafectat al segle XIII per construir-hi l'actual palau per ordre del bisbe Arnau de Gurb. Els pisos superiors haurien estat enderrocats per construir-hi la plaça davant la porta catedralícia. D'una tercera fase, en ple {{segle|XVI}}, es van documentar les restes d'un fonaments identificats com una graonada d'accés al Tinell. La darrera fase s'ubicava cap a finals del {{segle|XVI}}, concretament l'any 1578, moment de formació de la plaça i del carrer dels Comtes, conegut llavors com a de la Inquisició.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|1993}}</ref>
== Etimologia ==
El nom prové del palau reial dels comtes de Barcelona i de la seva capella, Santa Àgata. Data, almenys, del {{segle|XIII}}. Al llarg dels segles ha estat testimoni d'innombrables fets històrics.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|894}}</ref>
== Galeria d'imatges ==
<center><gallery>
Fitxer:Fale - Spain - Barcelona - 30.jpg|<center>Lateral, absis i campanar de la [[capella de Santa Àgata]], al costat est
Fitxer:Plaça del Rei 01.jpg|<center>Costat sud-oest, amb la [[casa Clariana-Padellàs]] al fons i el [[Palau del Lloctinent]] a la dreta
Fitxer:Topos V - 001.jpg|<center>Escultura ''[[Topos V]]'', d'[[Eduardo Chillida Juantegui|Eduardo Chillida]]
Fitxer:Placa del Rei 1149641517.jpg|<center>Vista nocturna de la plaça del Rei
</gallery></center>
== Vegeu també ==
* [[Història de Barcelona]]
* [[Urbanisme de Barcelona]]
* [[Arquitectura de Barcelona]]
* [[Art públic de Barcelona]]
== Referències ==
{{Commonscat}}
{{Referències}}
{{Llocs d'interès de Barcelona}}
| |||