|
== Història ==
El 1960, la Casa de Almería, tot just instal·lada al barri de Gràcia, estrenava el seu teatre, batejat amb el nom de Villaespesa en homenatge a un eminent poeta i dramaturg, fill d’aquella ciutat andalusa. Una gran fotografia d’un altre artista d’Almeria, Manolo Escobar, saludava els espectadors a l’entradal'entrada del teatre, que d’aquesta manera agraïa al cantant la donació d’un piano a la casa regional. La sala va acollir les funcions dels quadres escènics de diverses empreses, com ara ''Los intereses creados'' de Benavente, a càrrec del Club Bancaya, format per treballadors del [[Banco de Vizcaya]], o ''La casa de los siete balcones'' d’[[Alejandro Casona]], dirigida per [[Octavi Egea i Climent|Octavi Egea]] i interpretada per una debutant Mercè Montalà, tots dos membres del grup Hidroeléctrica de Cataluña. El 29 de novembre de 1975, la Sala Villaespesa fou la seu d’un festival de flamenc que retia tribut a Rafael de Jerez, i poc després abaixava la persiana. Quan va tornar-la a pujar, en lloc del teatre hi havia un bingo.<ref name=:0>{{Ref-web|títol=Almeria Teatre|url=https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/enciclopedia-arts-esceniques/id1176/almeria-teatre.htm|consulta=2022-02-02|obra=Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes|editor=[[Institut del Teatre]] ([https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/lnk3/avis-legal.htm reconeixement])}}</ref>
Tot i que la Casa de Almería va continuar sent la propietària del local –el centre va traslladar-se al primer pis de l’immoble–, el bingo va esborrar el record de la sala teatral fins que una companyia fundada el 1998 per Víctor Àlvaro (actor, director d’escena i dramaturg) i Savina Figueras (actriu i productora) i que, amb els anys, adoptaria el nom de Gataro, va recuperar el vell teatre. Gataro, que des de l’hivern de 1999 disposava d’un local d’assaig al carrer de Puerto Príncipe (barri del Congrés i els Indians), va començar a buscar un teatre propi l’estiul'estiu del 2007, davant la dificultat d’estrenar regularment a Barcelona. El va trobar el 2008, quan el bingo del [[Carrer Sant Lluís (Gràcia)|carrer Sant Lluís]] acabava de tancar: d’un cop d’ull, la companyia va veure que la sala conservava l’estructural'estructura del teatre original, de manera que les reformes de l’espail'espai, a la fi, van tenir més a veure amb la seva adequació a les normes vigents de seguretat i accessibilitat que amb la reconstrucció de la caixa escènica, la platea o l’amfiteatre. El grup va fer oficial la seva intenció de gestionar la sala en un comunicat de premsa, el desembre d'aquell mateix any. Al comunicat s’informava que l’espail'espai previsiblement portaria el nom d’Almeria Teatre. Obert a tota mena de companyies, la nova sala volia prendre una línia alternativa als grans equipaments i presentar obres de qualitat sense renunciar al sentit comercial. De caràcter polivalent, el seu aforament màxim seria de 183 butaques.<ref name=:0>{{Ref-web|títol=Almeria Teatre|url=https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/enciclopedia-arts-esceniques/id1176/almeria-teatre.htm|consulta=2022-02-02|obra=Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes|editor=[[Institut del Teatre]] ([https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/lnk3/avis-legal.htm reconeixement])}}</ref>
La bona entesa entre Gataro i la Casa de Almería es tradueix en la cessió puntual de l’espail'espai per a les activitats del centre regional, i en un contracte d’arrendament a llarg termini que permetria a la companyia resident consolidar plenament el seu projecte.<ref name=:0>{{Ref-web|títol=Almeria Teatre|url=https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/enciclopedia-arts-esceniques/id1176/almeria-teatre.htm|consulta=2022-02-02|obra=Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes|editor=[[Institut del Teatre]] ([https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/lnk3/avis-legal.htm reconeixement])}}</ref>
''Cinc noies i un vestit,'' d’Alan Ball, va inaugurar el 18 de desembre del 2009 l’Almeria Teatre, una sala ''fringe'' –és a dir, als marges– a mig camí de les alternatives i dels grans teatres privats. ''The Black Rider'', musical underground signat per Robert Wilson, William Burroughs i Tom Waits, va ser el primer èxit d’un teatre amb personalitat pròpia, en què Gataro ha estrenat muntatges com ''El casament dels petits burgesos'' de Brecht, un petit clàssic de la sala, ''Ay, Carmela!'', de Sanchis Sinisterra, o ''Invasió subtil i altres contes'', un espectacle de creació a partir dels relats de Pere Calders. Aquest últim, programada la temporada 2014-2015, no va ser l’únic èxit de Gataro aquell any al seu propi teatre: van precedir ''Invasió subtil'' dues propostes singulars, ''Copi i Ocaña al purgatori'', de Marc Rosich, i ''Flor de Nit, el cabaret'', un musical de petit format que recuperava l’ambient i els temes del clàssic de Dagoll Dagom, Albert Guinovart i Manuel Vázquez Montalbán.<ref name=:0>{{Ref-web|títol=Almeria Teatre|url=https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/enciclopedia-arts-esceniques/id1176/almeria-teatre.htm|consulta=2022-02-02|obra=Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes|editor=[[Institut del Teatre]] ([https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/lnk3/avis-legal.htm reconeixement])}}</ref>
|
