Revisió del 23:40, 15 feb 2022 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.647 edits m Format Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 15:30, 19 maig 2022 modifica desfés Maria Fullana de València (discussió \| contribucions) 24.392 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 4: \|part_de = [[celtes]] }} '''Pictes''' ([[llatí]]: ''Picti'') és el nom que hom ha donat als antics [[caledons]] que vivien a ~~la moderna~~l'actual [[Escòcia]]. [[Ammià Marcel·lí]] els presenta dividits en dues tribus en temps de l'emperador [[Flavi Juli Constant\|Constant]]: els [[dicalidons]] (''dicalidonae'') i els [[vecturions]] (''vecturiones'') i aliats als [[attacots]] i als [[escots]]. El seu nom volia dir 'pintat' i era degut al costum dels caledons de pintar-se per al combat. Píctia o Pictàvia (''Pictland'' en anglès) va esdevenir el [[Regne d'Alba]] (Escòcia) durant el {{segle\|X}}, de manera que els pictes es van convertir al seu torn en ''albannach'' o escocesos. La seva llengua era el [[picte]]. == Orígens == [[Fitxer:Pictish stone strathpeffer eagle.jpg\|miniatura\|esquerra\|Pedra picta representant una àguila]] El nom amb el qual els pictes s'anomenaven a si mateixos és desconegut. La paraula grega ''Πικτοί'' (''picti'' en [[llatí]]) apareix per primera vegada en un [[panegíric]] escrit per [[Eumeni]] enel 297 aC i significa 'els pintats' o 'els tatuats'. No obstant això, podria deure's a una etimologia popular anterior, potser del cèltic ''Pehta'', ''Peihta'' ('lluitador'). Els [[escots]] i els [[dalriada]] d'[[Irlanda]] els van anomenar ''cruithne'' (''cru(i)then-túath'' [[irlandès antic]]), potser del [[protocèltic]] ''kwriteno-toutā''. També hi ha ''cruithne'' a l'[[Ulster]], especialment els reis de Dál nAraidi. Els [[britan]]s (avantpassats dels [[gal·les]]os), al sud, els coneixien pel dialecte cèltic P com a ''prydyn''. Els termes "Bretanya" i "brità" provenen de la mateixa arrel. La forma en gaèlic escocès modern ''pecht'' prové de l'[[anglès antic]]. == Societat == L'arqueologia dona algunes aproximacions sobre la societat dels pictes. Malgrat que ha sobreviscut molt poc de la seua forma d'escriptura, la història d'aquest poble, a partir del segle IV ~~des d'ara~~, és coneguda per una gran varietat de fonts, incloent-hi hagiografies com la de [[Sant Columba d'Iona\|sant Columbà de Iona]], així com diversos annals irlandesos. Encara que la impressió popular dels pictes pot ser la d'un poble fosc i misteriós, no va ser així en absolut. La història i la societat pictes estan d'acord amb les dels pobles d'Europa Central, Septentrional o Oriental en l'[[Edat antiga \|l'antiguitat]] o en l'alta edat mitjana, quan se'ls compara amb ells. Les fonts arqueològiques ens donen evidència de la cultura material dels pictes, en què veiem una societat no gaire diferent ni de la dels seus veïns [[Gaèlic escocès\|gaèlics]] i [[bretons]] ni de la dels [[anglosaxó\|anglosaxons]] del sud. Tot i que pot servir de molt utilitzar l'analogia i el coneixement d'altres societats "cèltiques", aquestes es van estendre per una àrea molt gran, de manera que basar-se, per exemple, en els [[gals]] preromans o en la [[Irlanda]] del segle XIII com a font per a estudiar la societat picta del segle IV pot donar com a resultat equivocacions o males interpretacions. Com passa amb la majoria dels pobles del nord d'Europa en l'[[Edat antiga \|antiguitat]], els pictes eren grangers que vivien en comunitats petites: el bestiar boví i els cavalls es consideraven un signe de riquesa i prestigi, mentre que hi havia gran nombre d'ovelles i porcs. Els topònims suggereixen que la [[transhumància]] els era comuna. Els animals, en general, eren petits per als estàndards posteriors, tot i que els cavalls de la [[Gran Bretanya]] es van exportar a [[Irlanda]] per creuar-los amb els irlandesos i augmentar-ne la mida. De fonts irlandeses, ens ha arribat que l'elit solia competir en criança del bestiar per la grandària dels caps de bestiar i no hi ha raó per a no pensar que els pictes també feren el mateix. Línia 26: == Referències == * James E. Fraser, The New Edinburgh History Of Scotland Vol.1 - From Caledonia To Pictland, Edinburgh University Press(2009), {{ISBN\|978-0-7486-1232-1}}. * Fraser Hunter, Beyond the Edge of Empire: Caledonians, Picts and Romans, Groam House Museum, Rosemarkie (2007), {{ISBN\|978-0-9540-9992-3}}. * Alex Woolf, The New Edinburgh History Of Scotland Vol.2 - From Pictland To Aba, Edinburgh University Press, (2007), {{ISBN\|978-0-7486-1234-5}}. * {{PictishWarrior}} Línia 37: *[http://eprints.gla.ac.uk/2461/01/PictLit.pdf ''Literacy in Pictland'' (pdf)] [http://celt.ucc.ie/index.html CELT: Corpus of Electronic Texts] at [http://www.ucc.ie/ University College Cork] ** The '''Corpus of Electronic Texts''' includes the ''Annals of Ulster'', ''Tigernach'', ''the Four Masters'' and ''Innisfallen'', the ''Chronicon Scotorum'', the ''Lebor Bretnach'', Genealogies, and various Saints' Lives. Most are translated into English, or translations are in progress. * [http://www.scotlandroyalty.org Scotland Royalty] {{Webarchive\|url=https://web.archive.org/web/20200327103148/http://www.scotlandroyalty.org/ \|date=2020-03-27}} * [http://www.arts.ed.ac.uk/scothist/booklets/sh1/documents-alba.html ''The Chronicle of the Kings of Alba'']. * [http://historical.library.cornell.edu/cgi-bin/cul.cdl/docviewer?did=cdl360 ''Annals of Clonmacnoise''] at [http://historical.library.cornell.edu/cdl/index.html Cornell]. * [http://www.ccel.org/ccel/bede/history.pdf Bede's ''Ecclesiastical History'' and its Continuation (pdf)], at [http://www.ccel.org CCEL], translated by A.M. Sellar. * [http://www.fordham.edu/halsall/source/annalescambriae.html ''[[Annales Cambriae]]'' (translated)] at the [http://www.fordham.edu/halsall/sbook.html Internet Medieval Sourcebook].

Pictes: diferència entre les revisions