Viquipèdia

Charles Gounod: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Gestió de l'entitat nbsp
Cap resum de modificació
Etiqueta: Disambiguation links
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Charles Gounod''' ([[París]], [[1818]] - [[Saint-Cloud]], l'[[Illa de França]], [[1893]]) fou un [[compositor]], [[Director d'orquestra|director]] i organista [[França|francès]]. Tot i ser principalment conegut per l'òpera ''[[Faust (Gounod)|Faust]]'' i per un ''[[Ave Maria (Gounod)|Ave Maria]]'' que va ser escrit com a contrapunt per al primer preludi d{{'}}''[[El clavecí ben temprat]]'' de [[Johann Sebastian Bach|J. S. Bach]], va compondre en pràcticament tots els gèneres de l'època, tant profans com religiosos. Va ser un dels compositors més prolífics i importants de la segona meitat del {{segle|XIX}}.
 
==Formació i inicis==
== Biografia ==
Charles Gounod va néixer al si d'una família d'artistes, el pare dibuixant i professor, i la mare una gran pianista. El 1823, amb cinc anys, mor el seu pare i la seva mare s'ha de dedicar a impartir classes de piano per poder mantenir a la família. Serà ella qui ensenyi a Gounod les primeres lliçons musicals i pianístiques. Obté el títol en filosofia el 1836 i també durant la seva joventut escoltarà l'''[[Otello (Rossini)|Otello]]'' de [[Gioachino Rossini|Rossini]], el ''[[Don Giovanni]]'' de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i les simfonies 6 i 9 de [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]]. Aquestes obres donaran un gran impuls a la decisió que pren de ser compositor.
=== Formació i inicis ===
Charles Gounod va néixer al si d'una família d'artistes, el pare dibuixant i professor, i la mare una gran pianista. El 1823, amb 5 anys, mor el seu pare i la seva mare s'ha de dedicar a impartir classes de piano per poder mantenir a la família. Serà ella qui ensenyi a Gounod les primeres lliçons musicals i pianístiques. Obté el títol en filosofia el 1836 i també durant la seva joventut escoltarà l'''[[Otello (Rossini)|Otello]]'' de [[Gioachino Rossini|Rossini]], el ''[[Don Giovanni]]'' de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i les simfonies 6 i 9 de [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]]. Aquestes obres donaran un gran impuls a la decisió que pren de ser compositor.
 
Va estudiar al [[conservatori de París]] amb [[Jacques Fromental Halévy|Halévy]] com a professor de fuga i contrapunt, i amb [[Jean-François Lesueur|Lesueur]] de composició. El 1837 guanya el segon premi de composició de Roma i el primer premi el 1839 amb la cantata ''Fernande''. Com a premi havia de marxar dos anys a viure amb els [[Mèdici]] a Roma, però abans va compondre un ''Agnus Dei'' per l'aniversari del seu mestre Lesueur que va ser descrit per [[Hector Berlioz|Berlioz]] de la següent forma: «Tot és nou i distingit: la melodia, les modulacions i l'harmonia. Gounod demostra ací que podem esperar-ho tot d'ell».
 
A Roma es relaciona amb [[Jean Auguste Dominique Ingres|Ingres]], que després seria director de l'Acadèmia de França, amb qui va aprendre a dibuixar i gràcies al qual va llegir obres com el ''[[Faust (Goethe)|Faust]]'' de [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]]. Sovint anirà a la [[Capella Sixtina]] a escoltar a [[Giovanni Pierluigi da Palestrina|Palestrina]], li agrada molt la música sacra però troba decebedora la música que s'escoltava als teatres d'òpera de la ciutat. Coneixerà a Fanny Hensel, germana de [[Felix Mendelssohn|Mendelssohn]], que li descobrirà la música alemanya. Va tindre una crisi mística i religiosa per la qual la seva mare estava preocupada que es fes clergue, en aquest temps va compondre una missa solemne per la qual va ser reconegut amb el títol de mestre de capella honorari de l'església Saint-Louis-des Français (on es va estrenar) l'1 de maig del 1841.
Linha 12 ⟶ 11:
Gounod va passar un temps a [[Viena]] i a Alemanya, durant el qual va conèixer moltes personalitats i va poder escoltar les obres més famoses dels compositors alemanys i austríacs. Se sentia meravellat d'estar a la Viena de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]]. A Viena es van interpretar algunes de les seves obres religioses, i, de camí a França va parar a Leipzig on va visitar [[Felix Mendelssohn|Fèlix Mendelssohn]] que li va obsequiar amb una interpretació privada de la seva ''Simfonia Escocesa'' a càrrec de l'orquestra del [[Orquestra del Gewandhaus de Leipzig|Gewandhaus]].
 
=== Retorn a París ===
El 1843 torna a París i obté la posició de [[mestre de capella]] de l'església del ''Séminaire des Missions Etrangères'', on té la possibilitat de desenvolupar la seva música religiosa. Prompte el ''Séminaire des Missions Etrangères'' esdevé el centre de la música sacra a París. A la tardor de 1847 entra al seminari de ''St. Suplice'' per tal d'esdevindre sacerdot, però abans de la [[Revolució de 1848|revolució de febrer de 1848]] ja ho havia deixat.
 
En deixar la direcció del ''Séminaire des Missions Etrangères'', comença a fer contactes i coneix a Paulin i Louis Viardot, gran empresari i crític musical que li ofereix la possibilitat d'estrenar una òpera. Així és com va néixer ''Sapho'', una òpera en la que Gounod va voler retornar a les arrels Faula ''[[Grandgrand opéra|Grand Opéra]]'' francesa però amb elements del Teatre Boulevard (''[[Opéraopéra-comique|Opéra Comic)]]''). L'òpera no triomfa a París i tampoc al [[Covent Garden (Londres)|Covent Garden]], on es va representar per la influència de Paulin Viardot. Per altra banda va rebre bones crítiques, entre d'altres de Berlioz.
 
Gounod va escriure música per al teatre, i es va casar amb Anna Zimmermann. Sembla que el matrimoni no va ser fruit de la passió, perquè Anna no és mencionada pel seu nom ni un sol cop a les memòries de Gounod, mentre altres com la seva mare són mencionades molt sovint. Gràcies al casament va rebre l'impuls del seu sogre, Pierre-Josef Zimmermann, professor al conservatori, alumne del qual seria Bizet. A vegades substituïa al seu sogre, i va ser així com va esdevindre un dels mentors de Bizet. Va ser també en aquesta època que va compondre el seu famós ''[[Ave Maria (Gounod)|Ave Maria]]'' que va ser escrit com a contrapunt per al primer preludi de ''[[El clavecí ben temprat|El]]'' [[El clavecí ben temprat|''Clavecí ben Temprat'']] de [[Johann Sebastian Bach|J. S. Bach.]]. Posteriorment va aconseguir la direcció del Paris Orphéon, una amalgama de societats corals participades per la petita burgesia i la classe treballadora, així com ser nomenat cap de la instrucció vocal a les escoles públiques. Açò li va donar l'oportunitat de desenvolupar la seva carrera de composició d'obres profanes per a cor, algunes amb plantilles desorbitades en grans festivals i altres per a cors de xiquets.
 
Li van encarregar una òpera, ''La Nonne'', estrenada a 1854, que tampoc va tenir gaire d'èxit. Malgrat tot, Gounod va continuar component més prolíficament que mai. Em 1855 va escriure les seves dues primeres simfonies i la ''Missa Solemne a Santa Cecília.'' Aquestes composicions van tindre molt d'èxit. El 1856 va estar a punt de guanyar un lloc a l'institut que finalment va ocupar Berlioz, tot i que ell tindrà també la seva plaça 10 deu anys més tard. Va començar a escriure ''Faust'', però el va haver d'abandonar quan ja tenia esborranys dels tres primers actes per la competència d'un teatre proper que anava a estrenar una obra amb el mateix llibret. Llavors va estrenar el 1858 ''Le médecin malgré lui'' de [[Molière]], el seu primer èxit operístic. El 1859 va poder, finalment, estrenar el ''Faust'', que va tindre molts problemes abans de l'estrena i que després va ser molt ben valorada per una part de la crítica i molt rebutjada per altra, fins al punt que va haver de dimitir el director del teatre. Posteriorment l'òpera va guanyar gran popularitat, sobretot a les províncies, gràcies en part a Antoine de Choudens, editor amic de Gounod. Posteriorment també va tindre èxit a Alemanya, sobretot a partir de les bones crítiques de Wagner.
 
=== L'èxit i l'estada a Anglaterra ===
A partir d'aquest moment comença el gran èxit de Gounod: ''Faust'' acabà sent també un èxit a París i en els anys següents va estrenar nombroses ''[[grand opéra]]s'' com ''[[Philémon et Baucis]]'' (1860), ''[[La Colombe (òpera)|La Colombe]]'' (1860), ''[[La Reine de Saba]] (1862), [[Mireille]]'' (1864) i ''[[Roméo et Juliette]]'' (1867), totes amb llibrets de Barbier o Carré. Va escriure també dues òperes còmiques basades en faules de [[Jean de La Fontaine]]. Va rebre moltes crítiques per l'òpera ''[[La Reine de Saba]],'' arran de les quals se'n va anar a Roma amb la seva família. Després amb ''[[Mireille]]'' va recobrar la fama. Tot i no haver l'estrena no va ser un èxit, a poc a poc va fer-se famosa, sobretot a les províncies, gràcies a diferents arranjaments que se'n van fer.
 
La [[Guerra francoprussiana|Guerra Francoprussiana]] va fer que el setembre de 1870 Gounod emigrés a Anglaterra amb la seva família. Allà va establir relació amb editors i fins i tot va ser li va encarregar d'escriure un número coral per a l'obertura del [[Royal Albert Hall]] el 1871 per a l'exposició internacional de Londres. Va ser nomenat director del cor que des d'aleshores acolliria aquesta sala (el 1872 seria reemplaçat per [[Joseph Barnaby]]).<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 7">[[Enciclopèdia Espasa]], ''Volum núm. 7, pàg. 847'', ({{ISBN|84-239-4507-3}})</ref> Va conèixer una cantant amateur, Georgina Weldon, amb la qual va desenvolupar una gran amistat que va fer que la seva dona estigués gelosa i se'n tornés a París mentre Gounod es va quedar a Anglaterra vivint amb la senyora Weldon i el seu marit durant quasi tres anys. Georgina sempre va desmentir que hi hagués una relació física entre ells. En aquest període va escriure cançons i òperes per ser cantades per Georgina, així com obres per a ser cantades pel cor de la fundació que ella dirigia.
 
=== Els darrers anys ===
En 1874 va patir una malaltia que el va portar a fugir de la casa dels Weldon quan aquests eren fora, i tornar a París per reconciliar-se amb la seva dona. Va acabar l'òpera ''[[Polyeucte (Gounod)|Polyeucte]]'' que havia començat a Anglaterra. El 1876 va escriure l'òpera ''Cinq Mars'' i la ''Messe du SacréCoeur de Jésus.'' Posteriorment va escriure ''[[Le tribut de Zamora]]'', una òpera que tampoc no va tindre gaire èxit. Ell va assegurar abans de l'estrena en 1881, que ja no entenia el món de l'òpera i va predir el fracàs.
 
Linha 35 ⟶ 34:
== L'obra operística ==
[[Fitxer:Adelina Patti Marguerite.jpg|miniatura|La soprano madrilenya [[Adelina Patti]] caracteritzada de Margarida, en ''[[Faust (Gounod)|Faust]]'' de Gounod]]
 
''Faust'' és l'òpera més cèlebre i representada de Gounod. Al contrari del que indica el títol, el personatge central és Marguerite. En aquesta obra, tot i respectar les convencions de la ''[[grand opéra]]'' francesa (grans escenes de conjunt, cors multitudinaris, [[ballet]]…) Gounod trenca amb certs dels seus convencionalismes. Per exemple relaxa l'estructura de peces tancades, dotant als recitatius d'una gran entitat musical, i s'apropa a una línia musical continua, fet pel que va ser acusat de massa "alemany". També la seua orquestració és més rica del que ho acostumaven a fer els seus col·legues. Va ser estrenada al Teatre Líric de [[París]], el [[19 de març]] de [[1859]]
 
Linha 42 ⟶ 40:
''[[Mireille]]'' està basada en l'obra homònima de l'escriptor occità [[Frederic Mistral]], ''[[Mirèio]]''. En aquesta obra el paisatge de la [[Provença]] impregna l'acció, de manera que pot ser considerat com un personatge més. Es va estrenar al Teatre Líric de [[París]] el [[19 de març]] de 1864.
 
== Obra Obres==
A banda de les obres que s'inclouen en aquesta llista, va compondre un gran nombre de motets[[motet]]s i cançons.
{{refbegin|3}}
 
=== ;Òperes ===:
* ''Sapho'' (1851)
* ''La nonne sanglante'' (1854)
Linha 51 ⟶ 50:
* ''[[Faust (òpera)|Faust]]'' (1859)
* ''[[Philémon et Baucis]]'' (1860)
* ''[[La Colombe (òpera)|La Colombe]]'' (1860)
* ''[[La Reine de Saba]]'' (1862)
* ''[[Mireille (òpera)|Mireille]]'' (1864)
Linha 59 ⟶ 58:
* ''[[Le tribut de Zamora]]'' (1881)
 
;[[Oratori]]s:
=== Oratoris ===
* ''Tobie.'' (1854)
* ''Gallia.'' (1871)
Linha 67 ⟶ 66:
* ''Mors et vita'', trilogy (1884)
 
=== ;Ballet ===:
* ''Faust'' (1868)
* ''Roméo et Juliette'' (1888)
* ''Souvenir d'un bal,''&nbsp;air. For vln. and pno. (1896)
 
=== ;Teatre ===:
* "Peces dramàtiques" (1841)
* "Fragments del ''Romeo e Giulietta'' (1842)
Linha 83 ⟶ 82:
* ''Les drames sacrés'', d'Armand Sylvestre i Eugène Morand (1892)
 
=== ;[[missa|Misses ===]]:
* "Mass" (1839)
* "Mass" (1840)
Linha 105 ⟶ 104:
* ''[[Rèquiem (Gounod)|Rèquiem]]'' (1893)
 
=== ;Instrumental ===:
* "Fugues" (1837–39)
* "Scherzo" (1837)
Linha 190 ⟶ 189:
* "6 pieces." Piano. (publicats el 1907)
* "6 quartets de corda." (publicats el 1993)
{{refend}}
 
== Per descobrir Gounod ==
* ''Faust'' per Richard Leech, Cheryl Studer, [[José van Dam]], Thomas Hampson i el ''Capitole de Toulouse'', dirigits per [[Michel Plasson]]
* ''Faust'', dirigit per [[Henri Büsser]], amb [[Mireille Berthon]] (Marguerite), César Vezzani (Faust), i [[Marcel Journet]] ([[Méphistophélès]]), [http://www.andante.com/boutique/shop/index.cfm?action=displayProduct&iProductID=445 versió de 1931] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20051023124725/https://www.andante.com/Boutique/Shop/index.cfm?action=displayProduct&iProductID=445 |date=2005-10-23}}
 
''Faust'', dirigit per [[Henri Büsser]], amb [[Mireille Berthon]] (Marguerite), César Vezzani (Faust), i [[Marcel Journet]] ([[Méphistophélès]]), [http://www.andante.com/boutique/shop/index.cfm?action=displayProduct&iProductID=445 versió de 1931] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20051023124725/https://www.andante.com/Boutique/Shop/index.cfm?action=displayProduct&iProductID=445 |date=2005-10-23}}
 
== Bibliografia ==
=== Cartes ===
{{refbegin|2}}
G. Weldon: ''Mon orphelinat et Gounod en Angleterre: lettres de M. Gounod et autres documents originaux'' (London, 1876)
* G. Weldon: ''Mon orphelinat et Gounod en Angleterre: lettres de M. Gounod et autres documents originaux'' (London, 1876)
 
* ‘Lettres de 1870–71’, ''Revue'' ''de Paris, iii/1'' (1896), 571; ''repr. with Mémoires d'un artiste'' (Paris, 1896), letters 8–17
* [Gounod–Bizet correspondence]: ''Revue de Paris, vi'' (1899), 677–703
* V. Glachant: ‘Deux Lettres de Charles Gounod’, ''RHCM, vi'' (1906), 139–41
* ‘Lettres à Madame Augé de Lassus’'', RHCM, vii'' (1907), 312–16
* ‘Quelques lettres de Charles Gounod’'', Revue hebdomadaire'' (26 Dec 1908), 451–69; (2 Jan 1909), 23–42
* ‘Lettres de la jeunesse de Charles Gounod: Rome et Vienne 1840–1843’, ''Revue bleue, xlviii/2'' (1910), ''833; xlix/1'' (1911), 8
* A. Pougin: ‘Gounod écrivain, iii: Gounod épistolaire’, ''RMI, xix'' (1912), 239–85, 637–95; xx (1913), 453–86, 792–820
* J.G. Prod'homme: ‘Miscellaneous Letters by Charles Gounod’, ''MQ'', iv (1918), 630–53
* ‘Six lettres inédites’, ''Revue politique et littéraire, lvii'' (1919), 347–50
* J. Tiersot: ‘Gounod's Letters’, ''MQ, v'' (1919), 40–61
* ‘Lettres de Gounod au Baron de Vendeuvre’, ''ReM, xvi'' (1935), 110–15
* M. Pincherle, ed.: Musiciens peints par euxmêmes'': lettres de compositeurs écrites en français'' (Paris, 1939), 138–9
* E. de Bertier de Sauvigny, ed.: ''Quelques photographies et lettres inédites de Gounod, Massenet et SaintSaëns'' (La Jourdane, 1980)
 
===Biografies i estudis crítics===
[Gounod–Bizet correspondence]: ''Revue de Paris, vi'' (1899), 677–703
* J. J. Debillemont: ‘Charles Gounod’, ''Nouvelle revue de Paris, ii/4'' (1864), 559
 
* G. Weldon: ''Hints for Pronunciation in Singing, with Proposals for a Self Supporting Academy'' (London, 1872, 3/1882)
V. Glachant: ‘Deux Lettres de Charles Gounod’, ''RHCM, vi'' (1906), 139–41
* C. Dancla: ''Les compositeurs chefs d'orchestre: réponse à M. Charles Gounod'' (Paris, 1873)
 
* G. Weldon: ''The Quarrel of the Royal Albert Hall Company with M. Charles Gounod'' (Windsor, 1873)
‘Lettres à Madame Augé de Lassus’'', RHCM, vii'' (1907), 312–16
* G. Weldon: ''La destruction du ‘Polyeucte’ de Charles Gounod: mémoire justicatif'' (Paris, 1875; Eng. trans., ?1875)
 
* G. Weldon: ''Mon orphelinat et Gounod en Angleterre, ii: Les affaires'' (London, 1875), i: L'amitié (London, 1882); Eng. trans. as ''My Orphanage and Gounod in England, i: Friendship, ii: Business (London, 1882)''
‘Quelques lettres de Charles Gounod’'', Revue hebdomadaire'' (26 Dec 1908), 451–69; (2 Jan 1909), 23–42
* G. Weldon: ''Musical Reform: Gounod's Concerts and other Articles of the Musical Trade'' (London, 1875)
 
* L. Ehlert: ‘Gounod contra Wagner’, ''Aus der Tonwelt: Essays'' (Berlin, 1877, 2/1882), 145–53; Eng. trans. (New York, 1885/R)
‘Lettres de la jeunesse de Charles Gounod: Rome et Vienne 1840–1843’, ''Revue bleue, xlviii/2'' (1910), ''833; xlix/1'' (1911), 8
* A. Lasalle: ''Mémorial du ThéâtreLyrique'' (Paris, 1877)
 
* G. Weldon: ''The History of my Orphanage, or The Outpourings of an Alleged Lunatic'' (London,1878)
A. Pougin: ‘Gounod écrivain, iii: Gounod épistolaire’, ''RMI, xix'' (1912), 239–85, 637–95; xx (1913), 453–86, 792–820
* S. Hensel: ''Die Familie Mendelssohn'' (1729–1847): ''nach Briefen und Tagebüchern, ii'' (Berlin, 1879, abridged 19/1959 by K.A.H. Freiburg; Eng. trans. of 2nd edn, 1881/R)
 
* H. Blaze de Bury: ''Musiciens du passé, du presént et de l'avenir'' (Paris, 1880)
J.G. Prod'homme: ‘Miscellaneous Letters by Charles Gounod’, ''MQ'', iv (1918), 630–53
* A. Pougin: ‘Las ascendants de Charles Gounod’, ''Revue libérale, iii/8'' (1884); repr. in Gazette de France (12 July 1884)
 
* A. H. Ehrlich: ‘Charles Gounod’, ''Nord und Süd, xxxiv'' (1885), 399ff; repr. in ''Aus allen Tonarten: Studien über Musik'' (Berlin,1888), 144–74
‘Six lettres inédites’, ''Revue politique et littéraire, lvii'' (1919), 347–50
* E. A. Spoll: ''Madame Carvalho: notes et souvenirs'' (Paris, 1885)
 
* M. A. de Bovet: ''Charles Gounod'' (Paris, 1890; Eng. trans., 1891)
J. Tiersot: ‘Gounod's Letters’, ''MQ, v'' (1919), 40–61
* L. Pagnerre: ''Charles Gounod: sa vie et ses oeuvres'' (Paris, 1890)
 
* A. Soubies and C. Malherbe: ''Histoire de l'OpéraComique, la seconde Salle Favart, ii: 1860–1887'' (Paris, 1893/R)
‘Lettres de Gounod au Baron de Vendeuvre’, ''ReM, xvi'' (1935), 110–15
* A. Pougin: ‘Charles Gounod’, ''Le ménestrel, lix'' (1893), 337–40
 
* H. Delaborde: ''Notice sur la vie et les oeuvres de M. Charles Gounod'' (Paris, 1894) [read at the Institut, 3 Nov 1894]
M. Pincherle, ed.: Musiciens peints par euxmêmes'': lettres de compositeurs écrites en français'' (Paris, 1939), 138–9
* T. Dubois: ''Notice sur Charles Gounod'' (Paris, 1894) [read at the Institut, 24 Nov 1894]
 
* A. Hervey: ''Masters of French Music'' (London, 1894/R)
E. de Bertier de Sauvigny, ed.: ''Quelques photographies et lettres inédites de Gounod, Massenet et SaintSaëns'' (La Jourdane, 1980)
* A. Jullien: ‘A propos la mort de Charles Gounod’, ''RMI, i'' (1894), 60–67; repr. in A. Jullien: ''Musique: mélanges d'histoire et de critique''
 
* ''musicales et dramatiques'' (Paris, 1896)
=== Biografies i estudis crítics ===
* P. Voss: ''Charles Gounod: ein Lebensbild'' (Leipzig, 1895)
J.J. Debillemont: ‘Charles Gounod’, ''Nouvelle revue de Paris, ii/4'' (1864), 559
* E. Hanslick: ‘Charles Gounod’, ''Die moderne Oper, vii: Fünf Jahre Musik'' (1891–1895) (Berlin, 1896/R, 3/1911), 361–71
 
* A. Dandelot: ''La Société des concerts du Conservatoire'' (Paris, 1898, many later edns, enlarged 1923 as La Société des concerts du Conservatoire (1828–1923))
G. Weldon: ''Hints for Pronunciation in Singing, with Proposals for a Self Supporting Academy'' (London, 1872, 3/1882)
* A. Soubies: ''Histoire du ThéâtreLyrique'' 1851–1870 (Paris, 1899)
 
* C. SaintSaëns: ''Portraits et souvenirs'' (Paris, 1900, 2/1909), 47–135
C. Dancla: ''Les compositeurs chefs d'orchestre: réponse à M. Charles Gounod'' (Paris, 1873)
* P. and L. Hillemacher: ''Charles Gounod'' (Paris, 1905)
 
* C. Debussy: ‘A propos de Charles Gounod’, ''Musica, no.46'' (1906); repr. in ''Monsieur Croche et autres écrits'', ed. [[François Lesure]] (Paris, 1971, 2/1987; Eng. trans., ed. R. Langham Smith 1977/R), 192–4
G. Weldon: ''The Quarrel of the Royal Albert Hall Company with M. Charles Gounod'' (Windsor, 1873)
* G. Bizet: Lettres: ''impressions de Rom''e (1857–1860); ''la Commune'' (1871) (Paris, 1908)
 
* G. Clouzut: ‘Pierre Dupont et Charles Gounod’, ''Pages modernes'' (Oct 1909)
G. Weldon: ''La destruction du ‘Polyeucte’ de Charles Gounod: mémoire justicatif'' (Paris, 1875; Eng. trans., ?1875)
* C. Bellaigue: ''Gounod'' (Paris, 1910, 3/1919)
 
* J.G. Prod'homme: ‘Une famille d'artistes: les Gounod’'', RHCM, x'' (1910)
G. Weldon: ''Mon orphelinat et Gounod en Angleterre, ii: Les affaires'' (London, 1875), i: L'amitié (London, 1882); Eng. trans. as ''My Orphanage and Gounod in England, i: Friendship, ii: Business (London, 1882)''
* J.G. Prod'homme and A. Dandelot: ''Gounod (1818–1893): sa vie et ses oeuvres d'après des documents inédits'' (Paris, 1911/R)
 
G* R. WeldonNorthcott: ''Musical Reform: Gounod's ConcertsOperas andin other Articles of the Musical TradeLondon'' (London, 18751918)
* M. Tenéo: ‘Le centenaire de Charles Gounod’, ''Grande revue, xcvi'' (1918), 589–607
 
* J. Tiersot: ‘Charles Gounod: a Centennial Tribute’, ''MQ, iv'' (1918), 409–39
L. Ehlert: ‘Gounod contra Wagner’, ''Aus der Tonwelt: Essays'' (Berlin, 1877, 2/1882), 145–53; Eng. trans. (New York, 1885/R)
* M. Cooper: ‘Charles Gounod and his Influence on French Music’, ''ML, xxi'' (1940), 50–59
 
A* P. LasalleLandormy: ''Mémorial du ThéâtreLyriqueGounod'' (Paris, 18771942)
* T. MarixSpire: ‘Gounod and his First Interpreter, Pauline Viardot’, ''MQ, xxxi'' (1945), 193–211, 299–317
 
* N. Boyer: ''Trois musiciens français: Gounod, Massenet, Debussy'' (Paris, 1946)
G. Weldon: ''The History of my Orphanage, or The Outpourings of an Alleged Lunatic'' (London,1878)
* R. Brancour: ‘Gounod’, ''RMI, xlviii'' (1946), 361–79
 
* H.A. Parys: ''Charles Gounod'' (Brussels, 1946)
S. Hensel: ''Die Familie Mendelssohn'' (1729–1847): ''nach Briefen und Tagebüchern, ii'' (Berlin, 1879, abridged 19/1959 by K.A.H. Freiburg; Eng. trans. of 2nd edn, 1881/R)
* G. Samazeuilh: ‘Charles Gounod’, ''Musiciens de mon temps: chroniques et souvenirs'' (Paris, 1947), 28
 
H* P. Blaze de BuryDukas: ‘Gounod’''Musiciens, duLes passé,écrits dude preséntPaul etDukas desur l'avenirla musique'' (Paris, 18801948)
* N. Demuth: ''Introduction to the Music of Gounod'' (London, 1950)
 
* M. Curtiss: ‘Gounod before Faust’, ''MQ, xxxviii'' (1952), 48–67
A. Pougin: ‘Las ascendants de Charles Gounod’, ''Revue libérale, iii/8'' (1884); repr. in Gazette de France (12 July 1884)
* H. Busser: ‘Mon maître Charles Gounod’, ''Revue des deux mondes, 8th period, xvii'' (1955), 36–42
 
* R.W. Clark: ''The Royal Albert Hall'' (London, 1958)
A.H. Ehrlich: ‘Charles Gounod’, ''Nord und Süd, xxxiv'' (1885), 399ff; repr. in ''Aus allen Tonarten: Studien über Musik'' (Berlin,1888), 144–74
* M. Curtiss: ''Bizet and his World'' (New York, 1958/R)
 
* E.A. SpollGrierson: ''MadameStorm CarvalhoBird: notesthe Strange Life of etGeorgina souvenirsWeldon'' (ParisLondon, 18851959)
* R. Hannas: ‘Gounod and Alfred William Phillips’, ''MQ, xlv'' (1959), 508–14
 
M* H.A. de BovetBusser: ''Charles Gounod'' (Paris, 1890; Eng. trans.Lyons, 18911961)
* H. Busser: ‘Gounod à la Villa Médicis’, ''Revue des deux mondes, 8th period'' (1961), 290
 
L* J. Pagnerreand J. de Lassus Saint Geniès: ''Charles Gounod: sa vie et sesson oeuvrestemps'' (ParisFontenayleComte, 18901965)
* L. Davies: ''César Franck and his Circle'' (London, 1970/R)
 
* J. Harding: ''Gounod'' (London, 1973)
A. Soubies and C. Malherbe: ''Histoire de l'OpéraComique, la seconde Salle Favart, ii: 1860–1887'' (Paris, 1893/R)
* Charles Gounod: ''au delà de Faust'' (SaintCloud, 1987) [collection of essays]
 
* ''Hommage à Charles Gounod'', Musée municipal, 14 Oct – 28 Nov 1993 (SaintCloud, 1993) [exhibition catalogue]
A. Pougin: ‘Charles Gounod’, ''Le ménestrel, lix'' (1893), 337–40
{{refend}}
 
H. Delaborde: ''Notice sur la vie et les oeuvres de M. Charles Gounod'' (Paris, 1894) [read at the Institut, 3 Nov 1894]
 
T. Dubois: ''Notice sur Charles Gounod'' (Paris, 1894) [read at the Institut, 24 Nov 1894]
 
A. Hervey: ''Masters of French Music'' (London, 1894/R)
 
A. Jullien: ‘A propos la mort de Charles Gounod’, ''RMI, i'' (1894), 60–67; repr. in A. Jullien: ''Musique: mélanges d'histoire et de critique''
 
''musicales et dramatiques'' (Paris, 1896)
 
P. Voss: ''Charles Gounod: ein Lebensbild'' (Leipzig, 1895)
 
E. Hanslick: ‘Charles Gounod’, ''Die moderne Oper, vii: Fünf Jahre Musik'' (1891–1895) (Berlin, 1896/R, 3/1911), 361–71
 
A. Dandelot: ''La Société des concerts du Conservatoire'' (Paris, 1898, many later edns, enlarged 1923 as La Société des concerts du Conservatoire (1828–1923))
 
A. Soubies: ''Histoire du ThéâtreLyrique'' 1851–1870 (Paris, 1899)
 
C. SaintSaëns: ''Portraits et souvenirs'' (Paris, 1900, 2/1909), 47–135
 
P. and L. Hillemacher: ''Charles Gounod'' (Paris, 1905)
 
C. Debussy: ‘A propos de Charles Gounod’, ''Musica, no.46'' (1906); repr. in ''Monsieur Croche et autres écrits'', ed. [[François Lesure]] (Paris, 1971, 2/1987; Eng. trans., ed. R. Langham Smith 1977/R), 192–4
 
G. Bizet: Lettres: ''impressions de Rom''e (1857–1860); ''la Commune'' (1871) (Paris, 1908)
 
G. Clouzut: ‘Pierre Dupont et Charles Gounod’, ''Pages modernes'' (Oct 1909)
 
C. Bellaigue: ''Gounod'' (Paris, 1910, 3/1919)
 
J.G. Prod'homme: ‘Une famille d'artistes: les Gounod’'', RHCM, x'' (1910)
 
J.G. Prod'homme and A. Dandelot: ''Gounod (1818–1893): sa vie et ses oeuvres d'après des documents inédits'' (Paris, 1911/R)
 
R. Northcott: ''Gounod's Operas in London'' (London, 1918)
 
M. Tenéo: ‘Le centenaire de Charles Gounod’, ''Grande revue, xcvi'' (1918), 589–607
 
J. Tiersot: ‘Charles Gounod: a Centennial Tribute’, ''MQ, iv'' (1918), 409–39
 
M. Cooper: ‘Charles Gounod and his Influence on French Music’, ''ML, xxi'' (1940), 50–59
 
P. Landormy: ''Gounod'' (Paris, 1942)
 
T. MarixSpire: ‘Gounod and his First Interpreter, Pauline Viardot’, ''MQ, xxxi'' (1945), 193–211, 299–317
 
N. Boyer: ''Trois musiciens français: Gounod, Massenet, Debussy'' (Paris, 1946)
 
R. Brancour: ‘Gounod’, ''RMI, xlviii'' (1946), 361–79
 
H.A. Parys: ''Charles Gounod'' (Brussels, 1946)
 
G. Samazeuilh: ‘Charles Gounod’, ''Musiciens de mon temps: chroniques et souvenirs'' (Paris, 1947), 28
 
P. Dukas: ‘Gounod’'', Les écrits de Paul Dukas sur la musique'' (Paris, 1948)
 
N. Demuth: ''Introduction to the Music of Gounod'' (London, 1950)
 
M. Curtiss: ‘Gounod before Faust’, ''MQ, xxxviii'' (1952), 48–67
 
H. Busser: ‘Mon maître Charles Gounod’, ''Revue des deux mondes, 8th period, xvii'' (1955), 36–42
 
R.W. Clark: ''The Royal Albert Hall'' (London, 1958)
 
M. Curtiss: ''Bizet and his World'' (New York, 1958/R)
 
E. Grierson: ''Storm Bird: the Strange Life of Georgina Weldon'' (London, 1959)
 
R. Hannas: ‘Gounod and Alfred William Phillips’, ''MQ, xlv'' (1959), 508–14
 
H. Busser: ''Charles Gounod'' (Lyons, 1961)
 
H. Busser: ‘Gounod à la Villa Médicis’, ''Revue des deux mondes, 8th period'' (1961), 290
 
J. and J. de Lassus Saint Geniès: ''Gounod et son temps'' (FontenayleComte, 1965)
 
L. Davies: ''César Franck and his Circle'' (London, 1970/R)
 
J. Harding: ''Gounod'' (London, 1973)
 
Charles Gounod: ''au delà de Faust'' (SaintCloud, 1987) [collection of essays]
 
''Hommage à Charles Gounod'', Musée municipal, 14 Oct – 28 Nov 1993 (SaintCloud, 1993) [exhibition catalogue]
 
== Referències ==
Linha 362 ⟶ 290:
* [http://www.musimem.com/gounod.htm Charles Gounod a musimem.com]
* [http://www.musicologie.org/Biographies/g/gounod_charles.html Charles Gounod a musicologie.org]
* [[scores:Category:Gounod, Charles|Partitures gratuïtes al portal IMSLP http://imslp.org/wiki/Category:Gounod,_Charles]]
 
Partitures gratuïtes al portal IMSLP [[scores:Category:Gounod, Charles|http://imslp.org/wiki/Category:Gounod,_Charles]]
 
{{Autoritat}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Charles_Gounod»