Obra del Ballet Popular: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant text d'indexació automàtica ocult |
Reordeno el contingut, separo seccions i afegeixo un paràgraf a història (amb referència) |
||
Línia 1:
{{Infotaula d'organització}}
L''''Obra del Ballet Popular''' és una entitat fundada a [[Barcelona]] el [[1950]], actualment reconvertida en una federació modal que forma part de la [[Confederació Sardanista de Catalunya]]. Està integrada per una cinquantena d'entitats [[sardana|sardanistes]] i de [[dansa tradicional]], majoritàriament [[Esbart dansaire|esbarts dansaires]]. Té la seu a la [[Casa de la Sardana]], al Carrer Pou de la Figuera núm.15, de Barcelona. L'any [[1995]], la institució va ser distingida amb la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]].
== Història ==
L'Obra del Ballet Popular va néixer d'una manera més o menys difusa, amb moltes precaucions i en la clandestinitat més absoluta, tot just acabada la Guerra Civil, l'any 1939. És per aquesta circumstància que no es conserva documentació de cap mena, sinó només la memòria i la transmissió oral. En el llibre '''Aproximació a la Història de l'Obra del Ballet Popular''', de Ricard Jové Hortoneda, presentat el mes de juny de 2012, en el capítol segon: '''Precedents o antecedents històrics de l'Obra del Ballet Popular''', pàgines 25 i següents, s'hi explica amb molt de detall la gènesi d'aquesta Institució i en la resta del llibre totes les diverses iniciatives i actuacions de l'entitat, obra de la qual en remarcaríem especialment els capítols X i VIII, per aquest ordre, que tracten sobre la Bandera de Respecte, que l'any 1982 la Institució, al capdavant de diverses entitas que li varen donar suport, va obsequiar la Generalitat de Catalunya, que venia a ocupar el lloc de la que els Casals Catalans d'Amèrica havien obsequiat a la Mancomunitat de Catalunya l'any 1922, que va desaparèixer subreptíciament l'any 1923, a causa del cop d'estat de Primo de Rivera. El capítol VIII parla extensament de l'Homenatge Nacional de Catalunya a la Sardana, que es va celebrar l'any 1979, a Barcelona.{{Citació necessària}}▼
L'any 1944, [[Francesc Pujol i Pons|Francesc Pujol]] -a proposta de [[Rafael Patxot i Jubert|Rafel Patxot]]- proposa a [[Manuel Cubeles i Solé|Manuel Cubeles]] la possibilitat de confeccionar el segon volum del ''Diccionari de la dansa''. En les converses que mantenen apareix la idea de crear l'Obra del Ballet Popular i vincular-lo a l'[[Obra del Cançoner Popular de Catalunya]]. El projecte es comença a desenvolupar sota la protecció de la [[Comissió Abat Oliba]]. La mort de Francesc Pujol el 1945 trenca el lligam entre els dos projectes i l'Obra del Ballet Popular passa a desenvolupar-se sota el paraigües de l'[[Esbart Verdaguer]]. Es considera format a partir de l'any 1947, tot i que no adquireix personalitat jurídica pròpia fins l'any 1950. En aquests primers anys va tenir la màxima activitat en recerca, emulant les missions dels folkloristes de principis de segle i elaborant fitxes de caràcter etnogràfic, tècnic i d'indumentària, un llibre de registre de ballets i un fitxer amb sardanes.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Costa Solé|nom=Roger|article=La dansa popular a Catalunya durant el franquisme - Entre Coros y danzas i un model propi|publicació=Caramella, Revista de música i cultura popular|pàgines=24-27|issn=1888-0827|any=2021|mes=Abril|exemplar=44}}</ref>
En un principi concentrada als [[Esbart dansaire|esbart]]s, a partir del [[1955]] s'amplia al món de la [[sardana]] iniciant cursos de capacitació sardanista, i des del [[1959]] establí les [[Jornades d'Estudis Sardanistes]]. El [[1960]] instaurà el [[Dia Universal de la Sardana]] i la proclamació de la [[Ciutat Pubilla de la Sardana]]. El [[1966]] establí La Caravana de la [[Flama de la Sardana]] que, emulant els Jocs Olímpics i passant per diverses poblacions de Catalunya, recollia la Flama de la Sardana de la Ciutat Pubilla de l'any anterior i la portava a la nova Ciutat Pubilla on la podia lluir tot l'any. Alguns dels seus presidents històrics han estat Josep M Morera i Surroca, [[Salvador Millet i Maristany]], [[Josep Mainar i Pons]] i [[Lluís Moreno i Pallí]].
Linha 8 ⟶ 11:
El seu president actual és [[Juli Peinado i Sánchez]], qui substituí [[Bartomeu Duran i Olària]], alhora successor de [[Joan Vidal i Gayolà]]. Com a Modal de la [[Confederació Sardanista de Catalunya]], el president de l'Obra del Ballet Popular forma part de la junta de la Confederació Sardanista de Catalunya i alhora, dos membres de junta de l'Obra, formen part de la Comissió ‘[[Capital de la Sardana]]’ encarregada de triar els Premis Capital de la Sardana i d'escollir cada any quina serà la ciutat Capital de la Sardana.
== Activitat ==
Les activitats anuals que organitza són tres:
Linha 34 ⟶ 38:
Cal dir, però, que des de l'any 2013, aquests premis passaren a anomenar-se '''Premis Capital de la Sardana''', i es van integrar dins el projecte [[Capital de la Sardana]] de la [[Confederació Sardanista de Catalunya]].
▲L'Obra del Ballet Popular va néixer d'una manera més o menys difusa, amb moltes precaucions i en la clandestinitat més absoluta, tot just acabada la Guerra Civil, l'any 1939. És per aquesta circumstància que no es conserva documentació de cap mena, sinó només la memòria i la transmissió oral. En el llibre '''Aproximació a la Història de l'Obra del Ballet Popular''', de Ricard Jové Hortoneda, presentat el mes de juny de 2012, en el capítol segon: '''Precedents o antecedents històrics de l'Obra del Ballet Popular''', pàgines 25 i següents, s'hi explica amb molt de detall la gènesi d'aquesta Institució i en la resta del llibre totes les diverses iniciatives i actuacions de l'entitat, obra de la qual en remarcaríem especialment els capítols X i VIII, per aquest ordre, que tracten sobre la Bandera de Respecte, que l'any 1982 la Institució, al capdavant de diverses entitas que li varen donar suport, va obsequiar la Generalitat de Catalunya, que venia a ocupar el lloc de la que els Casals Catalans d'Amèrica havien obsequiat a la Mancomunitat de Catalunya l'any 1922, que va desaparèixer subreptíciament l'any 1923, a causa del cop d'estat de Primo de Rivera. El capítol VIII parla extensament de l'Homenatge Nacional de Catalunya a la Sardana, que es va celebrar l'any 1979, a Barcelona.
== Vegeu també ==
Linha 46 ⟶ 48:
* [https://portalsardanista.cat/ PortalSardanista, web oficial de la Confederació Sardanista de Catalunya]
* [https://capitaldelasardana.cat Capital de la Sardana]
{{Creus de Sant Jordi 1995}}
{{coord|41|23|15.86|N|2|10|47.88|E|type:landmark_region:ES-CT|display=title}}
| |||