Oxima: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 1:
[[Fitxer:General structure of oximes gl.svg|miniatura|220x220px|Els dos tipus d'oximes.]]
Una '''oxima''' és un [[compost químic]] que pertany a les [[imines]], amb la fórmula general <chem>R^1R^2C=N-OH</chem>, on <chem>R^1</chem> és una cadena lateral orgànica i <chem>R^2</chem> pot ser hidrogen, formant una '''aldoxima''', o un altre grup orgànic, formant una '''cetoxima'''.<ref name=
== Història ==
[[Fitxer:ETH-BIB-Meyer, Viktor (1848-1897)-Portr 16312.tif|miniatura|[[Viktor Meyer]] (1848–1897).]]El terme «oxima» data del {{segle|XIX}}, que prové de la simplificació del mot ara obsolet «oxiimida», un [[mot creuat]] de les paraules [[oxigen|oxi(gen)]] i [[imida]].<ref>{{Ref-llibre|edició=[1. Auflage]|títol=The etymology of chemical names tradition and convenience vs. rationality in chemical nomenclature|url=https://www.worldcat.org/oclc/1127312880|data=2019|lloc=Berlin|isbn=978-3-11-061106-9|nom=Alexander|cognom=Senning}}</ref> L'existència d'aquests composts amb el grup funcional <chem>=N-OH</chem> era qüestionada a finals del segle XIX. La primera oxima a sintetitzar-se fou la metilglioxima <chem>CH3C(=NOH)CH(=NOH)</chem> el 1882, gràcies al treball de dos químics, l'alemany [[Viktor Meyer]] (1848–1897) i el seu alumne suís [[Alois Janny]].<ref>{{Ref-publicació|article=Ueber stickstoffhaltige Acetonderivate|url=https://doi.org/10.1002/cber.188201501257|publicació=Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft|data=1882-01|issn=0365-9496|pàgines=1164–1167|volum=15|exemplar=1|doi=10.1002/cber.188201501257|nom=Victor|cognom=Meyer|nom2=Alois|cognom2=Janny}}</ref><ref name=
Durant la dècada de 1960, les oximes s'identificaren a les plantes com a intermedis en la [[biosíntesi]] dels [[Metabòlit|metabòlits]] glucòsids cianogènics i glucosinolats. Aquestes classes de productes naturals s'han reconegut des de fa temps com a part de sistemes de defensa de dos components contra [[Herbivorisme|herbívors]] i plagues. Les primeres oximes naturals s'identificaren el 1967 i són l'oxima de l'isobutanal i l'oxima del fenilacetaldehid.<ref name=":2" />
Línia 18:
Les oximes es poden anomenar de dues maneres:
# Anteposant la paraula «oxima» com a paraula separada (i la preposició i l’article que convinguin) abans del nom de l'[[aldehid]] <chem>RCOH</chem> o de la [[cetona]] <chem>R^1R^2CO</chem>. Exemples: oxima del [[propanal]], oxima de la [[ciclohexanona]], oxima de la [[benzofenona]].<ref name=
# Anteposant el prefix «hidroxiimino–» al nom del compost corresponent <chem>RCH3</chem> o <chem>CH2R^1R^2</chem> en el cas que el compost contengui també un grup amb preferència sobre el grup carbonil <chem>C=O</chem> per a la citació com a grup principal. Exemple: àcid 4-(hidroxiimino)-1-metil-2,5-ciclohexadien-1-carboxílic.<ref name=
Les oximes O-substituïdes contenen el grup <chem>=N-OR</chem> i es poden anomenar com a oximes O‑substituïdes o com a imines substituïdes amb grups alcoxi. Per exemple el compost <chem>CH3-CH2-CH=N-O-C2H5</chem> pot anomenar-se O-etiloxima del propanal o N-etoxipropan-1-imina.<ref name=
Les amidoximes són oximes d'[[hemiaminal]]s amb l'estructura general <chem>RC(=NOH)(NRR')</chem>.
== Síntesi ==
Les oximes generalment es generen per reacció d'[[hidroxilamina]] <chem>NH2-OH</chem> amb [[aldehid]]s o [[cetones]]. La condensació d'aldehids amb hidroxilamina dona aldoximes, i les cetoximes es produeixen a partir de cetones i hidroxilamina. El mecanisme de la reacció s'inicia amb un atac [[Nucleòfil|nucleofílic]] del nitrogen de la hidroxilamina al carboni del grup carbonil segons el següent mecanisme.<ref name=
Les oximes també es poden sintetitzar mitjançant l'oxidació d'[[Amina|amines]] alifàtiques mitjançant m-CPBA, àcid 3-cloroperbenzoic. Aquesta reacció va donar rendiments molt alts (> 90 %) en 20 min i a temperatura ambient.<ref name=":3" />
|