Luis de León: diferència entre les revisions

Va ser un dels principals impulsors de la reforma dels ordes religiosos, d'acord amb les directrius del [[Concili de Trent]]. Concretament, va promoure la reforma de l'[[Orde de Sant Agustí]], acordada en el capítol general de l'orde de 1588. Per encàrrec del capítol, va redactar les constitucions i estatuts de la nova congregació reformada, que donaria lloc als [[agustins recol·lectes]], avui orde religiós diferenciat. Aquestes constitucions, titulades ''Forma de vivir'' van ser aprovades el 1589 i van servir com a norma de conducta per a l'orde i com a model per a altres reformes similars.

 

Les traduccions formen la secció més nodrida de l’obra poètica de fray Luis. No són simplement exercicis, sinó que en aquestes s’aferma la comprensió del món antic.<ref>{{ref-llibre |nom=Luis de |cognom=León |títol=Poesía |editor=Manuel Durán, Michael Atlee (ed.) |editorial=Cátedra |lloc=Madrid |pàgina=18}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=San José Lera |nom=Javier |article=El esfuerzo creador: unos versos de Horacio en la ''Exposición de Libro de Job'', de fray Luis de León |publicació=Criticón |exemplar=52 |any=1991 |pàgina=36}} {{citació|Aunque inicialmente la traducción de los clásicos fuese un puro ejercicio estilístico, fray Luis dotó a sus traducciones de una dimensión nueva, obligándonos a rastrear en ellas muchas de las intuiciones poéticas que aparecen en sus poesías originales.}}</ref> Destaquen les ''Bucòliques'' i els dos primers llibres de les ''Geòrgiques,'' de Virgili, i les ''Odes'' i l’''epode'' II, ''Beatus Ille,'' d’Horaci. En el Pròleg a la ''Traducción literal y declaración del libro de los Cantares de Salomón ''i en la'' Dedicatoria a don Pedro Portocarrero'' va deixar escrit el seu pensament sobre la manera de traduir.

 

 

Els dos camps temàtics de la poesia horaciana de major influència sobre l’agustí són patriotisme i moral. L’oda «A Santiago» (XXI) i les dues primeres odes ''A don Pedro Portocarrero'' (II, XIII) són clars exemples de poemes en què el patriotisme desenvolupa un paper important. El poema «Profecía del Tajo», en consonància amb l’Oda I, XV d’Horaci, a més de patriòtic, és marcadament moral, ja que adverteix sobre les conseqüències fatals de deixar-se vèncer per vicis i passions.

Fray Luis de León utilitzarà també elements formals propis d’Horaci, com la presència de l’interlocutor (a l’oda «El canto y lira mía…», clara imitació de la XII del llibre II d’Horaci), els encavalcaments (com a les translacions de les odes horacianes XIV del llibre I i VII del llibre III), la memòria fònica (a l’oda «A todos los santos», en la que ressona l’Oda 1,12 d’Horaci), la morositat descriptiva (com en la «Canción de la vida solitaria»), etc.

 

 

La ressonància virgiliana és present sobretot al capítol «Pastor» de ''De los nombres de Cristo'',<ref>{{ref-llibre |títol=Actas del II Congreso Ibero-Asiático de Hispanistas (Kioto, 2013) |editor=Shoji Bando, Mariela Insúa (eds.) |lloc=Pamplona |editorial=Servicio de publicaciones de la Universidad de Navarra |any=2014 |pàgina=533-541}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=López Bueno |nom=Begoña (ed.) |títol=La égloga (IV Encuentros Internacionales sobre Poesía del Siglo de Oro) |editorial=Grupo PASO. SPUS |lloc=Sevilla |any=2002 |pàgines=214-215}}</ref> en què fray Luis comenta el caràcter pur i originari que posseeix la naturalesa bucòlica.<ref>{{ref-llibre |cognom=León |nom=Luis de |títol=De los nombres de Cristo |editorial=Cátedra |lloc=Madrid |any=1977 |pàgina=225}} {{citació|Bive en los campos Christo, y goza del cielo libre, y ama la soledad y el sossiego, y en el silencio de todo aquello que pone en alboroto la vida tiene puesto él su deleyte.}}</ref>

 

 

== Referències ==