Evaporació: diferència entre les revisions

De forma normal, les molècules en un vas d'aigua no tenen prou energia calorífica per escapar del líquid. Amb prou calor, el líquid es tornaria vapor ràpidament (Veure [[punt d'ebullició]]). Quan les molècules col·lideixen, transfereixen energia a cada altra molècula en diferent intensitat, basat en com col·lideixen. A vegades la transferència és tant en un sol sentit per a una molècula propera a la superfície que acaba tenint prou energia per escapar del líquid (evapora).

 

Perquè les [[molècules]] d'un líquid s'evaporin, han de trobar-se a prop de la superfície, estar-se movent en la direcció adequada, i tenir la suficient energia cinètica per superar les forces intermoleculars de la fase liquida.<ref name="Silberberg">{{ref-llibre|nom=Martin A. |cognom=Silberberg |títol=Chemistry |edició=4th edition |pàgines=431–434 |editorial=McGraw-Hill |lloc=Nova York |any=2006 |isbn=0-07-296439-1}}</ref> Quan poques molècules compleixen aquests requisits, la ràtio d'evaporació és petita. Com que l'energia cinètica d'una molècula és proporcional a la seva temperatura, l'evaporació és més ràpida a temperatures superiors. Quant més ràpidament s'escapen les molècules, les molècules restants tenen una energia cinètica mitjana inferior, i la temperatura del líquid decreix. Aquest fenomen s'anomena [[refredament evaporatiu]]. Per això el cos es refreda evaporant [[suor]]. L'evaporació tendeix també a ser més ràpida amb majors fluxos gasosos sobre la interfície líquid gas, i amb líquids amb una major pressió de vapor. Tres parts clau per evaporar són la calor, la pressió atmosfèrica (determina la humitat relativa) i el moviment de l'aire.

A nivell molecular, no hi ha un lligament estricte entre l'estat líquid i l'estat vapor. En comptes d'això, hi ha la Capa de Knudsen, on la fase no està determinada. Perque aquesta capa només és d'unes poques molècules de gruix, a nivell macroscòpic es veu una clara interfase.