Stephen Foster: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: bg, da, de, en, es, fi, fr, id, it, ja, ko, nl, no, pt, sv, zh
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Imatge:StephenFoster.jpeg|500px|thumb|<center>Stephen Foster</center>]]
{{MF}}
Preeminent'''Stephen Collins Foster''' fou un preeminent [[cantautor]] d’[[Estats Units]] del seu temps, [[Lawrenceville]] (avui part de [[Pittsburgh]]), [[Pennsylvania]]. [[4 de juliol]] de [[1826]] – [[Nova York]], [[13 de gener]] de [[1864]]). Moltes de llurs cançons tal com ''Oh! Susanna'', ''Camptown Races'' i ''Beatiful Dreamer'', encara són populars desprès de 150 anys de la seva composició.
Stephen Collins Foster.
 
Foster fou el més jove d’una família de 10 fills relativament acomodada. La seva educació inclou un mes en la [[universitat]], i poca preparació formal en la [[música]]. Malgrat tot, havia publicat varies cançons abans de complir els 20 anys (la primera, ''Open Thy Lattice Love'', aparegué quan en tenia 18). Es feu conegut també en aquesta època per canviar tot el diner de llurs guanys en pepites d’or.
Preeminent cantautor d’[[Estats Units]] del seu temps, [[Lawrenceville]] (avui part de [[Pittsburgh]]), [[Pennsylvania]]. [[4 de juliol de 1826]] – [[Nova York]], [[13 de gener de 1864]]. Moltes de llurs cançons tal com Oh! Susanna, Camptown Races i Beatiful Dreamer, encara són populars desprès de 150 anys de la seva composició.
 
En els anys d’adolescentd’[[adolescència|adolescent]] va ser influït per dos homes: [[Henry Kleber]] i [[Dan Rice]]. El primer era un [[músic]] clàssic preparat que obrí un magatzem de música a [[Pittsburgh]] i que estava entre els pocs professors formals de música que va tenir Stephen. L’últim era un entretenidor (un pallasso), i un cantant de caretes pintades, passant-se la vida en circs itinerant. Aquests dos móns musicals molt diferents crearen una inquieta encreuada per l’adolescent Foster. Malgrat que era respectuós de les cançons de saló durant el dia, ell i llurs amics es s'asseien al piano, escrivint i cantant “cançons de coon” (de carnestoltes) per tota la nit. Eventualment, Foster aprendria a juxtaposar els dos gèneres per crear algun dels seus millors treballs.
Foster fou el més jove d’una família de 10 fills relativament acomodada. La seva educació inclou un mes en la universitat, i poca preparació formal en la música. Malgrat tot, havia publicat varies cançons abans de complir els 20 anys (la primera, Open Thy Lattice Love, aparegué quan en tenia 18). Es feu conegut també en aquesta època per canviar tot el diner de llurs guanys en pepites d’or.
 
En els anys d’adolescent va ser influït per dos homes: [[Henry Kleber]] i [[Dan Rice]]. El primer era un músic clàssic preparat que obrí un magatzem de música a Pittsburgh i que estava entre els pocs professors formals de música que va tenir Stephen. L’últim era un entretenidor (un pallasso), i un cantant de caretes pintades, passant-se la vida en circs itinerant. Aquests dos móns musicals molt diferents crearen una inquieta encreuada per l’adolescent Foster. Malgrat que era respectuós de les cançons de saló durant el dia, ell i llurs amics es asseien al piano, escrivint i cantant “cançons de coon” (de carnestoltes) per tota la nit. Eventualment, Foster aprendria a juxtaposar els dos gèneres per crear algun dels seus millors treballs.
 
El [[1846]] es traslladà a [[Cincinnati]], ([[Ohio]]) i es feu comptable amb la companyia del vaixell de vapor del seu germà. Mentre vivia a Cincinnati, Foster feu llurs primeres cançons hits, entre elles Oh! Susanna, que serviria com a himne de la febre de l’or de [[Califòrnia]] el 1848/9. El [[1849]] publicà “Foster’s Ethiopian Melodies” , que incloïen la cançó Nelly Was a Lady, feta famosa pels Christy minstrels.
 
Aquell retornà a Pennsylvania i signà un contracte amb els [[Christy Minstrels]], començant el període en què escriví la majoria de les seves cançons més conegudes: ''Camptown Races'' ([[1850]]), ''Nelly Bly'' ([[1850]]), ''Old Folks at Home'' (també coneguda com “Swanee“''Swanee River'',” [[1851]]), ''My Old Kentucky Home'' ([[1853]]), ''Old Dog Tray'' ([[1853]]), ''Hard Times Come Again No More'' ([[1854]]) i ''Jeannie With the Light Brown Hair'' ([[1854]]), que fou dedicada a la seva esposa, [[Jane Mc Dowall]].
 
Moltes de les cançons de Foster estaven en la tradició popular del minstrel show d’aquell temps. Encara què els actors de [[blackface]] eren l’únic canal popular disponible per a ell, ell cercà, en paraules seves, “millorar el gust...entre la gent refinada fent paraules convenients al seu gust, en lloc de les paraules grolleres i realment ofensives que pertanyen a algunes cançons d’aquest estil. “Manà als executants blancs de llurs cançons no mofar-se dels esclaus sinó assolir a l’audiència el sentir compassió vers ells.