José María Gil-Robles y Quiñones: diferència entre les revisions

Es va llicenciar en Dret a la [[Universitat de Salamanca]] als 21 anys, seguint la carrera jurídica exercida pel seu pare, Enrique Gil Robles. Va militar des de la seva joventut en organitzacions polítiques i socials catòliques. Doctorat en la [[Universitat Central de Madrid]], va obtenir el 1922 la càtedra de Dret Polític de la Universitat de La Laguna ([[San Cristóbal de la Laguna]], ena la província canària de [[Santa Cruz de Tenerife]]), que tot just va exercir. Novament a Madrid, va formar part rellevant de la redacció del diari catòlic ''[[El Debate]]'', dirigit per [[Ángel Herrera Oria]]. Secretari de la [[Confederació Nacional Catòlica Agrària]], en 1922 es va integrar en el [[Partit Social Popular]], liderat per [[Ángel Ossorio y Gallardo]]. Un any més tard, iniciada la [[dictadura]] de [[Miguel Primo de Rivera]], va col·laborar amb [[José Calvo Sotelo]], director general de l'Administració Local, en la redacció de l'Estatut Municipal.

Presentat ena les candidatures del Bloque Agrario, va ser elegit diputat en les primeres [[Eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions]] de la [[Segona República Espanyola|II República]], celebrades al juny de 1931, dos mesos després de la seva proclamació. Va intervenir ena les Corts Constituents, en les quals va destacar per la seva oposició a la política religiosa del nou règim des de la seva qualitat de membre de la comissió redactora del projecte constitucional. Aquest mateix any va passar a militar ena [[Acción Nacional]], creada poc abans per Herrera Oria i rebatejada en 1932 com a [[Acción Popular]], per exigències del Govern, quan Gil-Robles era ja un dels seus principals dirigents. Va defensar la postura de l'"accidentalisme", segons la qual l'important no era la forma de l'Estat -monarquia o república-, sinó que aquest defensés els interessos de l'Església; això va xocar amb altres posicions dretanes, que es van declarar oposades a la república des d'un principi.

Després de la victòria del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] a les [[eleccions generals espanyoles (1936)|eleccions]] de febrer de 1936 es va convertir en el cap de l'oposició parlamentària. La seva figura es va veure cada vegada més eclipsada pels postulats més radicals de [[José Calvo Sotelo]], assassinat en la nit del 12 al [[13 de juliol]] de [[1936]]. Gil-Robles, que havia partit cap al nord poc abans, va abandonar Espanya i es va dirigir a França. Expulsat pel govern de [[Léon Blum]], va passar a [[Portugal]]. Durant la immediata Guerra Civil va encomanar a lesals sevesseus seguidors donar suport al bàndol del general Franco alhora que va lliurar els fons del seu partit al general [[Emilio Mola|Mola]]. Finalitzat a l'abril de 1939 el conflicte, va donar suport a la causa monàrquica; va ser membre del Consell Privat del comte de Barcelona ([[Joan d'Espanya|Joan de Borbó]], pare del futur Rei [[Joan Carles I]]) i va intentar arribar a un acord el [[1948]] amb el líder socialista [[Indalecio Prieto]] per a assolir la restauració de la monarquia ([[Pacte de San Juan de Luz]]). En 1953 va tornar a Espanya, on va donarrecolzar a diversos opositors al règim dictatorial del general Franco. Fou expulsat enel 1962 per participar, en elal juny, en una reunió antifranquista a [[Munic]] -el "[[Contuberni de Munic]]"-, el que li va valer ser apartat de l'entorn del comte de Barcelona. Va començar llavors a escriure una sèrie de llibres de memòries, en el primer dels quals, ''No fue posible la paz'' (1968), va intentar explicar les causes que van dur a la [[Guerra Civil espanyola]] i justificar la seva intervenció en els esdeveniments anteriors.

Catedràtic de la [[Universitat d'Oviedo]] des de 1968, després de la mort del general Franco en 1975 i l'inici del regnat de Joan Carles I i de la [[transició espanyola]], va intentar recuperar el seu paper polític defensant les posicions de la [[democràcia cristiana]]. En aquesta tasca va tenir el suport d'un dels seus fills, [[José María Gil-Robles y Gil-Delgado]]. No obstant això, el fracàs del seu partit (integrat al costat del de [[Joaquín Ruiz-Giménez Cortés|Joaquín Ruiz-Giménez]] en la Federació de la Democràcia Cristiana) a les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], en les quals no va obtenir acta de diputat, el va apartar definitivament de la vida política. EnEl 1976 haviava aparegutaparèixer una altra de les seves obres autobiogràfiques i de caràcter polític, ''La monarquía por la que luché''. El seu fill José María va passar posteriorment al [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]] i va arribar a ser president del [[Parlament Europeu]]. Un altre dels seus fills, [[Álvaro Gil-Robles]], va ser [[Defensor del Poble]].