Insula: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{Història cultural de l'antiga Roma}}
Etiqueta: editor de codi 2017
retoc i referència
Línia 4:
Una '''''insula''''' (mot [[llatí]] que significa '[[illa]]', en plural '''''insulae'''''; es pronuncia [[esdrúixol]], amb l'accent sobre la ''i'') era, al final del [[República Romana|període republicà]] i durant el [[Imperi Romà|període imperial]] [[Antiga Roma|romà]], un bloc d'[[habitatge]]s, normalment en règim de lloguer, de diversos pisos. Les ''insulae'' eren utilitzades pels ciutadans que no es podien permetre tenir habitatges particulars (o ''[[casa romana|domus]]'').<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.305|llengua=castellà|consulta=1 de desembre de 2014}}</ref>
 
[[Estrabó]] diu que les ''insulae'', com les ''domus'', tenien aigua corrent i clavegueram, però de vegades aquest tipus d'habitatge es construïa amb una despesa mínima i amb finalitats especulatives, i ltenien els acabats molt deficients. Les ''insulae'' es construïen amb fusta, [[maó (construcció)|maó]] i [[argamassa]] i eren similars als edificis d'apartaments actuals. Segons [[Juvenal]], tenien tendència a ensorrar-se. [[Marc Licini Cras Dives (triumvir)|Marc Licini Cras]] tenia moltes propietats a Roma i especulava amb els seus béns immobles. Quan una ''insula'' que li pertanyia es va ensorrar, [[Ciceró]] va dir que Licini Cras estava content, ja que cobraria més de lloguer per un edifici nou que pel vell que havia perdut. Les habitacions més petites se situaven normalment als pisos superiors de l'edifici, i els pisos més grans i cars eren als pisos inferiors. Les ''insulae'' podien tenir fins a nou pisos, abans que [[August]] fixés un límit a l'alçada.
Les ''insulae'' es construïen de [[maó (construcció)|maó]] i [[argamassa]] i eren similars als edificis d'apartaments actuals. Els exemples més ben conservats, datats als segles {{Romanes|II}} i {{Romanes|III}}, es troben a [[Roma]] prop del [[Capitoli]], a [[Òstia]] –el port de Roma–, [[Pompeia]] i vora la [[Vil·la Adriana]] a [[Tívoli]], entre d'altres.
 
Les ''insulae'' es construïen de [[maó (construcció)|maó]] i [[argamassa]] i eren similars als edificis d'apartaments actuals. Els exemples més ben conservats, datats als segles {{Romanes|II}} i {{Romanes|III}}, es troben a [[Roma]] prop del [[Capitoli]], a [[Òstia]] –el port de Roma–, [[Pompeia]] i vora la [[Vil·la Adriana]] a [[Tívoli]], entre d'altres.
 
Es poden classificar en dos tipus bàsics:
* Les del ''primer tipus'' tenien tallers i botigues (''[[tabernae]]'') a la planta baixa. A l'entresolentresòl s'hi disposaven els allotjaments per als treballadors d'aquests negocis i les plantes superiors es dividien en apartaments.
* A les del ''segon tipus'', a la planta baixa, en comptes de botigues i tallers s'hi disposaven els habitatges al voltant d'un jardí o un passadís.
 
== Altres significats ==
En l'[[urbanisme]] romà, també s'anomenaven '''insulae''' les [[illa de cases|illes de cases]] entre carrer i carrer.<ref>{{ref-llibre |cognom=Aldrete |nom=Gregory S |títol=Daily life in the Roman city : Rome, Pompeii, and Ostia |pàgines=78-80 |lloc=Westport, Conn. |editorial=Greenwood Press |any=2004 |isbn=9780313331749}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
{{Història cultural de l'antiga Roma}}
{{Commonscat}}
Linha 20 ⟶ 23:
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Insula}}
[[Categoria:Edificis romans]]