'''Alexandre I d'Escòcia''' en [[gaèlic escocès]] ''Alasdair mac Mhaol Chaluim'' ([[Dunfermline]] 1078 – [[Stirling (ciutat escocesa)|Stirling]] [[23 d'abril]] de [[1124]]) fou rei d'[[Escòcia]] dit ''el ferotgeFerotge'', fill de [[Malcolm III d'Escòcia|Malcolm III]]. S'instal·là al nord del riu [[Pont del Forth|Forth]] i deixà la resta del país al seu germà [[David I d'Escòcia|David]]. El normand Turgot fou nomenat per ell bisbe de Saint Andrews, i el posà sota la jurisdicció del [[bisbat de York]]. També va introduir a la cort alguns nobles normands, com [[Alan Fitzflaald]] (mort el 1114) i introduí vomcom a organització una ''Curia Regis'' sobre model normand amb un ''justiciar'' (president de justícia), un ''cancelliere'', un ''constable'' (governador), un ''marshal'' (magistrat), un ''steward'' (intendent) i un ''chamberlain'' (xambelàcamarlenc), un Consell Reial format pels consellers ordinaris, i un Gran Consell compost per capellans, vassalls i funcionaris. Als principals castells reials, al voltant dels quals s'ampliaren els comtats escocesos, s'infeudaren [[serf]]s i els cediren poder militar i fiscal. El sistema judicial celta fou substituït pel del jurat anglès, i la corona reservà la justícia a magistrats reials que feien inspeccions regulars.
També es nomenaren ''sheriffs'' reials per governar els negocis militars i fiscals als territoris on hi havia castells del rei, tot i que als jutges celtes se'ls permetia exercir. Endemés, als [[Highlands]] i a [[Galloway]], els celtes hi conservaven l'antic patriarcat i l'organització familiar gentilícia.
