Tauleta de cera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8.8 |
||
Línia 12:
Els grecs probablement van començar a utilitzar el parell plegable de tauletes de cera, juntament amb el pergamí de cuir a mitjan segle VIII aC. [[A Greek-English Lexicon|Liddell & Scott]], edició de 1925, dona l’ [[etimologia]] de la paraula per a la tauleta d’escriptura, ''deltos'' (δέλτος), de la lletra [[Delta (lletra)|delta]] (Δ) basada en autors i escriptures grecs i romans antics, a causa de la forma de les tauletes per explicar-la. .<ref>Εntry [http://old.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0058%3Aentry%3D%237444 δέλτος]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}} (deltos) at [[Liddell & Scott]]</ref> Una teoria alternativa sosté que ha conservat la seva designació [[Llengües semítiques|semítica]] '', daltu'', que originalment significava "porta", però que s'utilitzava per escriure tauletes a [[Ugarit]] al segle XIII aC. En [[hebreu]] el terme va evolucionar a ''daleth'' .<ref>{{Ref-llibre|nom=Burkert|cognom=Walter|títol=The orientalizing revolution: Near Eastern influence on Greek culture in the early archaic age|lloc=Cambridge, MA|editorial=Harvard University Press|data=1995|pàgines=30}}</ref>
Al primer mil·lenni aC es feien servir tauletes d'escriptura a Mesopotàmia, així com a Síria i Palestina. Un panell de pedra esculpida que data del 640-615 aC que va ser excavat des del palau sud-oest del governant [[Assíria|assiri]] [[Sennàquerib|Sennacherib]], a [[Nínive]] a l’Iraq (British Museum, ME 124955), representa dues figures, una que tanca clarament un rotlle i l’altra portant el que es creu que és un díptic obert.<ref>{{Ref-web|url=https://www.britishmuseum.org/explore/highlights/highlight_objects/me/s/panel,_palace_of_sennacherib-3.aspx|títol=Stone Panel from the South-West Palace of Sennacherib (Room 28, Panel 9)|editor=British Museum|consulta=8 January 2011|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20151018144516/http://www.britishmuseum.org/explore/highlights/highlight_objects/me/s/panel,_palace_of_sennacherib-3.aspx|arxiudata=18 d’octubre 2015}}</ref> Berthe van Regemorter va identificar una figura similar a l’ ''Estela neo-hitita de Tarhunpiyas'' (Musée du Louvre, AO 1922.), que data de finals del segle VIII aC, a qui es veu sostenint el que pot ser una forma de tablatura amb un tancament de botó únic.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Van Regemorter|nom=Berthe|publicació=Scriptorium|volum=12|pàgines=177–81.|any=1958}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Szirmai|nom=J.A.|publicació=Gazette du Livre Médèvale|volum=17|pàgines=31–32.|any=1990}}</ref> Es van trobar tauletes d'ivori a les ruïnes del palau [[Sargon II|de Sargon]] [[Nimrud|a Nimrud]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Wiseman|nom=D.J.|publicació=Iraq|volum=17|exemplar=1|pàgines=Plate III|any=1955|doi=10.2307/4241713}}</ref> Margaret Howard va suposar que aquestes tauletes podrien haver estat connectades juntes mitjançant un enginyós sistema de frontisses amb trossos de cuir tallats que s'assemblaven a la lletra "H" inserida en ranures al llarg de les vores per formar una estructura de ''concertina.'' <ref>{{Ref-publicació|cognom=Howard|nom=Margaret|publicació=Iraq|volum=17|exemplar=1|pàgines=14–20; Fig. 7–11|any=1955|doi=10.2307/4241714}}</ref>
== Ús en època medieval a moderna ==
| |||