Setge de Pirisabora: diferència entre les revisions

El '''Setge de Pirisabora''' va formar part de la guerra entre l'[[Imperi Romà]] i l'[[imperi Sassànida]]. Va tenir lloc quan l'[[emperador romà]] [[Julià l'Apòstata|Julià]] va assetjar la ciutat fortificada de [[Pirisabora]] en poder dels sassànides que en aquell moment dirigia Mamersides, el mes d'abril de l'any 363.<ref name=":0">[[Ammià Marcel·lí]]. ''Res Gestae'', XXIV, 2, 9-22; XXIV, 3, 1-8</ref>

Julià, quan va començar l'expedició contra els sassànides, va trobar alguna oposició a la ciutat d'[[Anah]], però la va conquerir, i també altres ciutats importants de l'[[Asoristan]] durant el seu camí fins que va arribar a Pirisabora. La ciutat estava defensada per Mamersides (segons Ammià Marcel·lí)<ref name=":0" /> o per Momoseiros (segons [[Zòsim]]),<ref name=":1" /> i va presentar una forta resistència. L'emperador romà va poder ocupar aviat les muralles amb les màquines de setge.<ref name=":0" />

Després de dos dies de combats ferotges, els sassànides i els habitants de la ciutat van abandonar les muralles de la ciutat i es van fer forts a l'[[acròpoli]]. Els romans van començar a construir una [[torre de setge]], i davant d'aquest fet, Mamersides va arribar a un acord amb Julià per lliurar el fort a canvi d'una retirada segura. Julià, quan va haver ocupat l'acròpoli, va saquejar i cremar la ciutat abandonada. Pirisabora va ser cremada i devastada sense pietat pels soldats, que recordaven bé el tracte que els sassànides havien donat a [[Amida (Armènia)|Amida]], quan l'havien capturada quatre anys abans, el [[359]]. Julià va distribuir entre l'exèrcit el botí que va recollir a la ciutat.<ref name=":2">{{ref-llibre |cognom=Dupuy |nom=Ernest |títol=The Harper encyclopedia of military history : from 3500 BC to the present |pàgines=168-169 |lloc=Nova York |editorial=HarperCollins |any=1993 |isbn=9780062700568 |coautors=Trevor Dupuy}}</ref><ref name=":0" />

L'emperador Julià, tornat a [[Constantinoble]] per resoldre alguns assumptes polítics, va reunir un exèrcit de 95.000 homes a [[Antioquia de l'Orontes]] per preparar la invasió de l'Imperi sassànida. Quan va arribar a [[Carrhae]], Julià va enviar els generals [[Procopi (emperador)|Procopi]] i Sebastià, amb 30.000 homes a [[Regne d'Armènia (antiguitat)|Armènia]] perquè s'unissin a l'exèrcit de 24.000 d'[[Arxak II d'Armènia|Arxak II]]. Mentrestant, el cos principal de l'exèrcit comandat pel mateix Julià, va dirigir-se al sud, arribant a l'[[Eufrates]], a [[Callinicum]], des d'on es va encaminar cap al sud-est seguint el riu cap a [[Ctesifont]], la capital d'hivern dels sassànides, saquejant i cremant [[Birta]],<ref name=":1">Zòsim. ''Història Nova'', III, 19</ref> Diacira i Ozogardana pel camí.<ref name=":2" />