Antonio Martín Escudero: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "biografía"
Cap resum de modificació
Línia 12:
 
=== Retorn a la Puigcerdà ===
Torna a Puigcerà el 1934, treballant com a paleta alhora que manté la seva militància a la CNT. El 1936 assisteix al congrés de la CNT de [[Saragossa]] com a delegat ceretà.
 
Durant la guerra civil fou membre del [[Consell de la Cerdanya]] amb seu a [[Puigcerdà]]. Es creà una cooperativa anomenada La Comunal.
Durant la guerra civil fou dirigent al [[Consell de la Cerdanya]] amb seu a [[Puigcerdà]]. Aquest consell creà un règim cooperativista. Així, a més dels tallers, es col·lectivizaren els grans masos, no així els més petits, tot i haver de rendir la producció agraria a la cooperativa. Davant les protestes hi hagué una matança a Puigcerdà, de la que es discuteix la responsabilitat, però el cert és que dues dones de dos assassinats foren detingudes pel servei d'ordre del Consell, i trobades mortes a cops de culata.<ref>Cadí-Pedraforca. Ed. Gavarres</ref>
 
També durant la governació del Consell de Cerdanya s'enderrocà l'esglèsia de [[Santa Maria de Puigcerdà]], i es destrossaren altres esglèsies de la comarca, així com es perseguí als rectors.
[[Fitxer:Bellver de Cerdaña 1991 02.jpg|miniatura|Imatge de Bellver de Cerdanya]]
'''SON FETS PROVATS DOCUMENTALMENT:'''
Diverses fonts acusen a l'Antonio Martín Escudero d'ordenar/tolerar nombroses execucions a la [[collada de Toses]], amb més d'una cinquantena de morts en aquesta zona, entre ells el [[mossén|mossèn]] i [[historiador]] cerdà Jaume Martí.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ferrerons|nom=R.|article=LES MÍLICIES PIRINENQUES. NACIONALISME ARMAT|publicació=L'avenç. Núm. 91|pàgines=29 i 39}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Serra i Vilaró|nom=Joan|títol=DE SOLSONA A PERPINYÀ, PASSANT PER VENTIMIGLIA. RECORDS PERSONALS I RESERVATS|edició=La Persecució religiosa de 1936 a Catalunya. Testimoniatges.|pàgines=146}}</ref> Alguna historiografia recent sembla desmentir la seva responsabilitat en aquestes morts,<ref name="guillamon">{{Ref-llibre|cognom=Guillamón i Gascón|títol=Nacionalistas contra anarquistas en la Cerdaña 1936-1937|data=23/04/2018|editorial=Descontrol|pàgines=675|isbn=978-84-16553-86-0}}</ref> però allò innegable és que durant el seu mandat hi hagué nombroses execucions extrajudicials.
 
Que la repressió de cures i dretans a la Cerdanya des el 20 de juliol de 1936 fins el 8 de setembre de 1936 va ser dirigida per l'alcalde de Puigcerdà, Jaume Palau, militant de ERC.
Morí a l'antic pont del Segre de [[Bellver de Cerdanya]], segons algunes fonts en una emboscada quan volia parlamentar amb l'alcaldia de la població, mentre que altres afirmen que fou en voler prendre el poder a la població i incorporar-la al Consell de la Cerdanya,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pons i Porta|nom=Joan|títol=ANARQUIA I REPÚBLICA A LA CERDANYA (1936-1939). EL COJO DE MÁLAGA I ELS FETS DE BELLVER.|data=1991|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|lloc=Barcelona}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Preston|nom=Paul|títol=El holocausto español: Odio y exterminio en la Guerra Civil y después|url=https://books.google.cat/books?id=aPV1johx8NMC&pg=PP536&dq=antonio+martin+escudero&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjom8OEh-fbAhWJCsAKHcO_AywQ6AEINzAC#v=onepage&q=antonio%20martin%20escudero&f=false|llengua=es|data=2011-04-08|editorial=Penguin Random House Grupo Editorial España|isbn=9788499920498}}</ref> atès que sembla que l'acompanyaven homes armats procedents d'[[Alp]], Puigcerdà i la [[La Seu d'Urgell|Seu d'Urgell]]. En qualsevol cas, a Bellver l'esperaven homes armats.<ref name="guillamon" /> Tot plegat tingué lloc poc abans dels [[Fets de Maig]].
 
'''Que la llista dels 21 ciutadans dretans de Puigcerdà "que havien de ser eliminats"''' '''va ser debatuda i elaborada al Casal d'Esquerra Republicana de Catalunya''' , i el seu president Eliseu Font Morera "va aprovar la llista de víctimes". Les persones que figuraven en aquesta llista van ser detingudes i assassinades en la nit del 9 de setembre de 1936.
== Vegeu també ==
* [[Guerra Civil espanyola|Guerra cicil espanyola]]
* [[Guerra Civil espanyola a Catalunya|Guerra civil espanyola a Catalunya]]
* [[Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola|Repressió a la zona republicana durant la guerra civil]]
 
Que en la constitució del Consell Administratiu del Poble de Puigcerdà del 20 d'octubre de 1936, els anarquistes van obligar al fet que participés ERC amb els dos protagonistes principals de la repressió contra els dretans: Jaume Palau i Eliseu Font.
== Referències ==
{{referències}}
 
'''Que ANTONIO MARTÍN ESCUDERO, el Durruti de la Cerdanya,''' '''va ser assassinat al pont de Bellver, el 27 d'abril de 1937,''' '''en una emboscada preparada per ERC i Estat Català'''. L'assassinat es devia al ferri control exercit pels anarquistes a la frontera, que perjudicava el contraban que beneficiava als estalinistes i nacionalistes.
== Enllaços externs ==
* [http://www.veuobrera.org/01biogra/1biogr-j.htm Notes biogràfiques de sindicalistes de Catalunya]
 
Que a partir del 10 de juny de 1937, després de la derrota política dels anarquistes en els Fets de Maig, els va arribar el torn als anarquistes. Set llibertaris van ser assassinats a La Serradora per estalinistes i nacionalistes. '''Es va constituir un Comitè Executiu, format per estalinistes i nacionalistes, per coordinar i dirigir la repressió antillibertària a la Cerdanya. La repressió i la difamació anaven íntimament unides.''' La matança del 9 de setembre de 1936, tots els assassinats comesos a la comarca, tots els robatoris i crims van trobar un mateix cap de turc i fals culpable: els anarquistes. D'aquesta manera es desviava l'autoria criminal de PSUC-ERC i es criminalitzava l'enemic de classe: els anarquistes.
{{Anarquisme}}
 
La Sagrada Història de la burgesia és una fal·làcia, construïda per exculpar nacionalistes i estalinistes dels excessos dels primers temps de la Revolució. I un bon exemple és la vigent historiografia sobre Puigcerdà i la Cerdanya, que ha aconseguit amagar, durant 85 anys, que els protagonistes del cop de 1934 van ser durament represaliats per la dreta espanyolista al 1935; que aquesta repressió va provocar la participació venjativa dels colpistes catalanistes de 1934 en els abusos i arbitrarietats que, després de juliol de 1936, van seguir a la derrota dels militars a Barcelona i la resta de Catalunya. I en particular que més d'un d'ells o era membre d'Estat Català, o majoritàriament membres reconeguts d'ERC, citats en la Causa General com a responsables de les matances locals.
 
Que el mite dels afusellaments massius a la collada de Toses, ordenats per el Comitè de Puigcerdà, s'ensorra davant la precisió i contundència d'un document de la Causa General que conclou, un cop desenterrats i analitzats els 26 cadàvers existents, que eren majoritàriament persones molt joves, identificats alguns com dretans i desertors, abatuts per els carrabiners en intentar creuar la frontera. Ni comitè, ni afusellaments; carrabiners i desertors, i en tot cas morts alienes a la problemàtica interna de la Cerdanya que no s'han de comptabilitzar com a fruit dels conflictes socials i polítics d'aquesta comarca.
 
Que a ningú se li hauria d´escapar que la destrucció de la llegenda negra de l'anarquisme català a la Cerdanya, i molt concretament de la fabulosa criminalització d'Antonio Martín, efectuada irrefutablement en el llibre NACIONALISTAS CONTRA ANAEQUISTAS EN LA CERDAÑA, '''implica importants conseqüències:'''
 
A. Les autoritats republicanes i estalinistes, el 1937, van mentir conscientment, i conscientment van aixecar aquesta llegenda negra i denigrant contra l'anarquisme català. '''Va ser una poderosa arma política contra la CNT-FAI, i a més la millor defensa possible als seus propis crims: atribuir-los als anarquistes.'''
 
B. Els historiadors de la burgesia seleccionen esbiaixadament la documentació existent en els arxius, i es converteixen d'aquesta manera en hereus i continuadors de la campanya denigrant de propaganda i difamació que va aconseguir, per primera vegada en la història, que l'autèntica realitat social i històrica desaparegués hi fos substituïda per una nova realitat-ficció, inventada per aquesta campanya de propaganda i infàmies.
 
C. Nacionalistes i estalinistes catalans van compartir, en 1937-1938, de forma natural, civilitzada i ètica el seu radical racisme polític respecte als anarquistes, amb confusos prejudicis ètnics, culturals, classistes, ideològics i idiomàtics. Els anarquistes eren degradats i deshumanitzats, de manera que en l'imaginari nacionalista i estalinista deixaven de ser persones per convertir-se en bèsties i feristeles, que bé podien i mereixien sacrificar-se a l'altar de la pàtria. Com mesos abans ja s'havia fet amb els dretans espanyolistes.
 
D. Tots aquests monstres, assassins en sèrie, vampirs i menja capellans que van aparèixer com un virus inexplicable a tot Catalunya, i que la historiografia ha qualificat com a criminals, s'han de revisar. Tots els historiadors burgesos estan sota sospita de parcialitat i sectarisme.
 
E. En l'estiu de 1937 la CNT va deixar realment d'existir a la Cerdanya com a organització. La brutal repressió antillibertària va ser organitzada per un Comitè Executiu en què van participar Vicente Climent (PSUC), Juan Bayrán Clasli (PSUC), Joan Solé (alcalde de Bellver), un agent de Vigilància anomenat Samper i un altre agent anònim, pertanyents tots dos a Estat Català.
 
 
 
'''85 anniversari de l´assassinat d´Antonio Martin, el durruti de la Cerdanya'''{{Anarquisme}}
 
{{Autoritat}}