'''Abu-Bakr Abd-al-Karim at-Tàï bi-L·lah''' —({{Lang-ar|أبو بكر عبد الكريم الطائع بالله|tr=Abū Bakr ʿAbd al-Karīm aṭ-Ṭāʾiʿ bi-Llāh}}''—''), més conegut per la primera part del seu ''[[làqab]]'' com '''at-Tàï''' ([[932]]-[[1003]]), [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[974]]-[[991]]).
Era fill d'[[al-Mutí]] i de Utb, i quan el pare fou destronat el [[5 d'agost]] de [[974]] fou proclamat al-Tàï. [[Ibn al-Athir]] diu que durant el seu regnat no va tenir en cap moment prou poder per associar el seu nom a alguna empresa notable; només apareix en relació a monedes, diplomes i documents cerimonials. Es diu que tenia una força física excepcional. El govern efectiu el tenien a les seves mans els emirs [[buwàyhides]]; a la mort d'[[Adud alÀdud-ad-Dawla]], que era sogre d'at-Tàï (març del 983) van començar problemes interns. A la tardor del 991 [[BahaBahà-ad-Dawla al(búyida)|Bahà-ad-Dawla]], que no podia pagar a les seves tropes, fou convençut pel seu conseller Abu-l-HasanHàssan ibn al-MuallimMuàl·lim d'enderrocar al califa i apoderar-se de les seves riqueses. Baha alBahà-ad-Dawla va demanar audiència i hi va anar amb un nombrós seguici, i a una orde de l'emir, al-Tàï, que no sospitava res, fou arrancat del tron i portat a la residència de Baha alBahà-ad-Dawla on va quedar provisionalment; el seu cosí Abu l-AbbasAbbàs AhmadÀhmad el va succeir amb el nom d'[[al-Qàdir]]. Aquest no fou reconegut pels [[samànides]] ni pels vassalls d'aquestos a [[Gazni]] i en les seves monedes els primers van continuar posant com a califa a al-Tàï fins al final de la dinastia (van deixar d'encunyar moneda una mica abans); apareix també a les monedes [[gaznèvides]] fins al 999.
El setembre del 992 al-Tàï va obtenir permís per traslladar-se a la residència del seu cosí el califa on fou ben rebut i ben tractat. Va morir el [[3 d'agost]] del [[1003]].
