Esperança: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Jacques_Du_Brœucq_-_L'Espérance.JPG|miniatura|''L'Esperança'' de [[Jacques du Broeuq|Jacques Du Brœucq]].]]

L'esperança apareix en la [[mitologia grega]] en la història de la [[Caixacaixa de Pandora]]. [[Prometeu (mitologia)|Prometeu]] va robar el foc de [[Zeus]] per donar-lo als homeséssers humans, la qual cosa va enfurismar el déu suprem. Com a venjança, Zeus va crearcrea un ''pythos'' (tipus de gerro) que contenia tots els mals i lael va donardona juntament amb [[Pandora]] al germà de Prometeu. Aquesta, creada pels déus amb una curiositat innata, va obrir la caixa prohibida i tots els mals van ser alliberats al món; solament Elpis en va romandre en elal fons, l'esperit de l'esperança.<ref>Tom Shippey, ''The Road to Middle-Earth'' (1992) p. 140-3.</ref>

''Esperança'' és el nom d'una de les tres [[virtuts teologals]], juntament amb la [[fe]] i la [[caritat]].

En la [[teologia cristiana]] aquestes virtuts formen una unitat indissoluble amb les [[virtuts cardinals]] o naturals: [[prudència]], [[justícia]], [[temprança]] i [[fortalesa]] i totes elles en el seu conjunt descriuen la imatge cristiana de l'homeésser humà.

L'esperança és la virtut per la qual l'homela persona passa de succeir o d'esdevenir a ser o existir. Seguint a [[Santsant Tomàs d'Aquino]], ha estat definida com a «virtut infusa que capacita a l'homeésser humà per tenir confiança i plena certesa d'aconseguir la vida eterna i els mitjans, tant sobrenaturals com naturals, necessaris per arribar a ella-hi amb ajudaajut de Déu».

A l'esperança s'oposen, per defecte, la desesperació, que és la «pèrdua total de l'esperança» , i per excés, la presumpció i d'altra banda, el temor.

L'esperançaEsperança va ser una divinitat honradahonorada pels romans, a la qual van dedicar molts temples. Era, segons els poetes, germana del Somni, que dona treva a les nostres penes, i de la Mort, que les acaba. [[Píndar]] la representa amb la figura d'una jove [[nimfa]], amb rostre serè, somrient-se amb gràcia, coronada de flors, missatgeres dels fruits i tenint a la seva mà un ram de flors. El verd és el seu color característic, com a emblema de la naixent verdura que presagia la collita.

Els antics la pintaven amb [[Ala (anatomia)|ales]] perquè és propi de l'esperança escapar-se quan que unalgú pensa agafar-la. Els moderns li han donat una [[àncora]] per atribut, però cap monument antic la representa amb aquest símbol. S'hi podria afegir l'[[arc de Sant Martí]]. És molt enginyosa l'al·legoria que la representa alimentant l'Amor.

Una antiga medalla la representa coronada, tenint a la mà esquerra uns [[gall d'indi|galls d'indi]] i espigues, com [[Ceres (mitologia)|Ceres]]; es recolza amb la mà dreta sobre una columna i té davant un [[rusc]], ena la part superior del qual s'eleven algunes espigues i flors.

Va vestida de verd i sembra gra, que un lleuger vent s'emporta. Porta el coll nu i s'estreny un dels seus pits, com si volgués donar a mamar. Les seves dues grans ales indiquen la seva inestabilitat.

Gravelot l'ha representatrepresentada per una figura asseguda sobre la [[proa]] d'una nau recolzada sobre ununa àncora i en actitud d'un ardent desig. Sembla tenir fixada l'atenció en l'arc de Sant Martí, pronòstic d'un temps més serè, i les flors que hi ha prop d'ella anuncien i prometen l'estació dels fruits.<ref>[http://books.google.cat/books?dq=diccionario+de+mitolog%C3%ADa&jtp=546&id=H-dY_P1fWGAC&hl=ca#v=onepage&q=diccionario%20de%20mitolog%C3%ADa&f=false ''Diccionario universal de mitología''.]</ref>