Àrab clàssic: diferència entre les revisions

L{{'}}'''àrab clàssic''', també anomenat '''àrab culte''', en àrab''' العربية الفصحى''',i '''àrab alcorànic''', és una varietat de l'[[idioma àrab]]. L'àrab clàssic és la forma de la llengua àrab utilitzada en els texts [[omeies]] i [[abbàssides]] ([[Segle VII|segles VII]] a [[Segle IX|IX]]). Està basat en els dialectes medievals de les [[Àrabs|tribus àrabs]]. L'àrab estàndard modern és descendent directe de l'idioma usat modernament en el [[món àrab]], en l'escriptura i l'idioma formal parlat, per exemple, en discursos i transmissions radiofòniques.{{sfn|Bin-Muqbil|2006|p=14}} Mentre que l'[[estilística]] i el lèxic de l'àrab estàndard modern és diferent de l'àrab clàssic, la morfologia i la sintaxi s'han mantingut bàsicament sense alteracions.{{sfn|Bin-Muqbil|2006|p=15}} Els dialectes vernaculars, però, han canviat més dràsticament. En el món àrab, es fa poca distinció entre l'àrab clàssic i l'estàndard modern, i ambdues són anomenades ''al-fusha'' (الفصحى) en àrab, que significa 'eloqüent'.

En àrab, sol anomenar-se ''al-luga al-'arabiyya al-fusha,'' اللغة العربية الفصحى, 'la llengua àrab més eloqüent'. Està basat en les modalitats parlada i literària en ús a la regió del [[Hijaz]] al {{segle|VII|s}}. Està fixada originalment per l'[[Alcorà]] i la poesia àrab preislàmica.<ref name="The Arabic Language">{{Cite book|url=https://books.google.com/books?id=2tghviSsrF8C&q=poetic+koine+arabic&pg=PA46|title=The Arabic Language|last1=Versteegh|first1=Kees|last2=Versteegh|first2=C. H. M.|date=1997|publisher=Columbia University Press|isbn=978-0-231-11152-2|language=en}}</ref>